Televisió digital: la lluita urgent

L’essència de l’Estat de les autonomies –versió actual de l’Estat jacobí modern– és la fragmentació de les comunitats lingüístiques –especialment la catalana– en uns compartiments on la llengua i cultura pròpies resten encaixonades, isolades i empetitides mentre que l’espanyol i la “cultura espanyola” actuen com l’element cohesionador del conjunt.

La nova televisió digital, que haurà substituït completament l’analògica el 2010, s’ajusta a aquest esquema com un guant fi a la mà que protegeix. El muntatge consisteix en un caramull de canals d’àmbit estatal (en principi 24), més un grapat de canals de cobertura autonòmica (fins a 8 per comunitat autònoma), més un altre caramull de televisions locals. En el cas de les Illes hi haurà, a més, quatre canals de cobertura insular a cada illa. Només alguns canals públics d’àmbit estatal podran fer desconnexions territorials, i està previst que la canalada autonòmica, insular i local només pugui emetre sobre el territori adjudicat.

La difusió de TV3 i el Canal 33 fora del seu “caixó”, feta possible inicialment per Acció Cultural del País Valencià i Voltor, trencava l’esquema i representava una “anomalia” per a l’ordre establert, que es limità a tolerar-la a desgrat. La cosa important és que el poder espanyol pensa aprofitar el trànsit de la televisió analògica a la digital per reconduir les coses i tornar a l’ordre, a l’ordre de l’encaixonament regional de les “llengües autonòmiques”.

A les Balears, la situació, una vegada acomplits tots els canvis, quedarà de la manera següent: els 24 canals espanyols, amb alguna desconnexió escadussera de TVE (els privats no en podran fer); un o dos canals autonòmics públics (IB3) i dos canals autonòmics privats (El Mundo i Prisa-Localia); dos canals públics insulars adjudicats al Consell (a Mallorca Mallorca TV i una altra freqüència que donarà cobertura a les antigues televisions locals que el PP intentà esborrar) més dos canals insulars privats (Canal 4 i el que ara es diu M7). I, a més, vint-i-vuit canals locals, quatre per a cada una de les set àrees en què s’ha dividit l’arxipèlag, concedits ja als amics del PP (per exemple, a Palma es veurà Popular TV entre altres).

Una de les primeres coses que cal considerar és el percentatge d’ús del català en aquest nou entramat. Tenint en compte els usos actuals de les empreses adjudicatàries, es pot calcular que l’espai del català en el conjunt de l’oferta televisiva que rebrà cada ciutadà de les Illes podria estar al voltant del 10 per cent, un veritable problema.

Un altre element important és la possible pèrdua de la recepció de TV3 i el Canal 33. El govern del PP hi té molt d’interès, i ja tenim una llarga experiència en punyalades d’aquestes, fetes amb el pretext de qüestions tècniques o legals (recordem la desaparició a les Illes del circuït català de TVE, de Ràdio 4, de Som Ràdio o la decisió recent –en part frustrada– d’eliminar d’un cop dotze televisions locals de Mallorca).

D’altra banda, no es tracta només de rebre TV3 i el Canal 33. La solució pactada al País Valencià entre Acció Cultural i Montilla, que permet rebre TV3 però res més, és immensament insatisfactòria. Al Principat hi haurà com a mínim 8 canals en català de cobertura autonòmica, quatre de públics (TV3, Canal 33, el canal informatiu 3/24 i el Canal 300 dedicat a la ficció) i quatre de privats (el generalista Td8, el cultural Vida, l’infantil Parc i el musial Flaix TV). Rebre tots aquests canals a les Illes i al País Valencià seria altament desitjable (diguem de passada que la Llei de normalització lingüística de les Illes, aquella que el Govern balear es passa pel folre, diu que aquest Govern ha de difondre a l’arxipèlag els canals en català de la resta de la comunitat lingüística), però els “condicionants tècnics” estan al servei de l’Estat jacobí.

Ja sabem que la televisió digital no és una revolució sinó una reforma tècnica. La revolució vindrà quan a totes les llars la televisió es rebi per Internet, sense límits tècnics. Però és l’escenari que ara arriba, i a les Balears i al País Valencià podrà ser un escenari de lluita per la llengua com en altres conjuntures decisives. Cal que tothom es posi en marxa. No és hora de badar.

Documents:

 

Ley 10/1988, de 3 de mayo, de televisión privada

REAL DECRETO 438/2004, de 12 de marzo, por el que se concede a la Comunidad Autónoma de las Illes Balears la gestión directa del tercer canal de televisión 

Real Decreto 439/2004, de 12 de marzo, por el que se aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital local

LEY 10/2005, de 14 de junio, de Medidas Urges para el Impulso de la Televisión Digital Terrestre, de Liberalización de la Televisión por Cable y de Fomento del Pluralismo 

 

REAL DECRETO 945/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Reglamento general de prestación del servicio de televisión digital terrestre.

 

REAL DECRETO 944/2005, de 29 de julio, por el que se aprueba el Plan técnico nacional de la televisión digital terrestre.

9 comentaris

9 comentaris rebuts

    1
  1. Bruguers Jardí - 28 agost 2006 5:54 pm

    És possible un espai audiovisual en llengua catalana més enllà de les fronteres administratives? És a dir, si la primera televisió pública autonòmica en llengua catalana hagués fet realment pedagogia de l’estàndard participatiu, polimòrfic i composicional en les emissions, si la llengua de la publicitat i del doblatge a Catalunya hagués mostrat la diversitat de parlars de la llengua catalana, potser (dic potser) les altres televisions no s’haurien vist obligades a reivindicar la seva quota dialectal (simplement l’haurien de gestionar), i ara no hauríem de patir l’efecte de les compartimentacions. I és que algrat les divisions administratives, hi hauria un espai audiovisual comú per a les emissores en llengua catalana, on hi podria haver intercanvi de productes i serveis. Aquest escenari, sigui dit de passada, hauria suposat una gestió sostenible de la llengua en el sector audiovisual, capaç de generar un efecte beneficiós per a la normalització lingüística. Podríem ser capaços de superar aquest escull?

  2. 2
  3. Imma - 28 agost 2006 7:32 pm

    No sé si ho recordes, però et vaig escriure fa un mesos per comentar-te que havia escrit als de la TDT i m’havien contestat que no estava prevista la recepció a les Illes. Veig que per desgràcia no ha canviat res. També vaig escriure a l’OCB però no sé si han previst alguna cosa.

  4. 3
  5. Marc - 29 agost 2006 3:47 pm

    En els païssos de parla catalana ens sobren pessimistes que es limiten a descriure la mort anunciada de la nostra llengua i ens falta més gent que actuï. Quanta gent defensa el català i voldria que fós la llengua que serveix per comunicar-se en tots els àmbits de la seva àrea geogràfica, però que a l’hora de la veritat són els primers de canviar d’idioma quan veuen algú d’un color de pell diferent o a algú que se’ls dirigeix en castellà encara que sàpiga el català?

  6. 4
  7. Td8, en català - 31 agost 2006 7:03 pm

    Td8 no és un canal en llengua catalana. Per això, hi ha en marxa la campanya Td8 en català: http://td8encatala.blogspot.com/

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 31 agost 2006 10:12 pm

    Agraesc la rectificació. És claríssim que a Mallorca no hi arriba.

  10. 6
  11. televident - 01 setembre 2006 1:35 pm

    La qüestió és: un cop més els valencians reben TV3, ara en format TDT, però a Catalunya no rebem pas Canal 9 ni TV Punt, les rebrem ara en TDT? Podrem gaudir d’una televisió que ens apropi al dia dia de les terres valencianes?
    Per altra banda de moment sí que rebo IB3 en format analògic, no tinc gaire clar que passarà amb la TDT, seria una llàstima deixar de rebre aquesta bona televisió que tant bones estones em fa passar.

  12. 7
  13. Vera Grau - 03 setembre 2006 12:10 pm

    I a la Catalunya del Nord, què passarà?
    Vam lluitar per instal.lar repetidors arreu de les nostres comarques i ara tot se n’irà en orri? Fins ara rebiem TV3, Canal 33, TVE1, TVE2 o Canal Nord. Malauradament, ja no captem el 3/24…

  14. 8
  15. Jordi Caldentey - 07 setembre 2006 11:16 pm

    Si l'”estado de las autonomias” no s’atura de fer-nos la guitza, no tindrem altra sortida més que posar fil a l’agulla a un gran moviment nacional de reivindicació pacífica i, alhora, activa, molt activa, dels drets civils de la comunitat de llengua catalana. Així com Greenpeace ha tingut manyes de crear, a nivell internacional, una consciència segons la qual és bo i fins i tot necessari evitar la desaparició d’espècies amenaçades, també cal que el moviment nacional catalanista conscienciï la societat catalana i europea que la diversitat lingüística és una característica substancial d’Europa.
    Davant l’Europa dels Estats, hem de ser capaços d’escampar la idea de l’Europa dels pobles. Europa ha d’haver de triar si una comunitat lingüística seva de deu milions de persones, com és la catalana, és una riquesa a protegir, conservar i fomentar o si és un problema i un objectiu a abatre, com ha estat sempre per Espanya. Tant en temps de monarquia, com de república, com de dictatura, com de democràcia, amb “autonomias” o sense.
    Si som prou hàbils per trobar aliats dins l’escenari internacional i concretament dins l’europeu que ens considerin una comunitat humana amb dret a la vida, ningú no ens podrà privar de tenir mitjans televisius de continguts pancatalans i de difusió d’àmbit de Catalunya sencera (de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer). Si som capaços de nacionalitzar (dins Catalunya) i d’internacionalitzar la nostra causa, les traves legals i “tècniques” (!) cauran totes una darrera l’altra. El mal serà si ens continuam limitant a córrer dins el carreró sense sortida de la “transformació” de l’estat espanyol i si continuam somniant truites d’Espanya federal o plurinacional o pardalades d’aquestes.

    Jordi Caldentey

  16. 9
  17. Timothy Barton - 04 desembre 2006 8:47 pm

    El Flaix ja no es veu aquí a Catalunya. L’han substituït per un altre canal de música en castellà. Pel cable d’ONO han anat contre la tradició i ara je tenim Antena 3 al número tres i Cuatro al número 4, ja que, és clar, ha de ser coherent amb la resta de l’Estat. TV3 i el 33 ja es troben en els canals 7 i 8. Ara tenim pel cable el 3/24 (que jo no puc captar amb l’antena) i el canal internacional, tot i que aquest últim té una programació pràcticament idèntica que TV3. També tenim el canal valencià. Però malgrat que tenim “els canals de la TDT”, com ens diuen, l’únic canal nou en català que es pot tenir amb la TDT – el 300 – no ens el donen!

    Sense fer cap declaració nacionalista, simplement pregunto, això passaria si hi hagués un estat propi?

Podeu deixar un comentari