TV3, vint anys a Mallorca

Dilluns passat, 4 de juliol, va fer vint anys que a Mallorca es començà a veure TV3. Encara no hi havia les televisions privades (només TVE1 i TVE2), i els mallorquins en van dir automàticament “la tercera” o “el tercer canal”, alhora que es posaven a mirar-la amb interès. Hi ha una generació de joves que tota la vida han vist TV3, que s’han criat amb ella, fins i tot diria que sense ella serien diferents. En alguna manera i mesura les Illes també serien diferents sense aquests vint anys de TV3 (i un poc menys de Canal 33).
TV3 i Canal 33, ço és TVC, és una televisió de qualitat, és a dir, una televisió on hi ha programes de qualitat, informatius seriosos, documentaris interessants, debats enriquidors, i es fuig de la teleporqueria més grossera que tant abunda pertot arreu. Això és el gran mèrit de TVC, que la fa radicalment diferent del nefast Canal 9 i de la seva còpia esperpèntica, IB3. TVC ha dignificat la llengua catalana –i més ho hauria pogut fer si el control de la qualitat lingüística estigués en altres mans–, i això ha estat essencial per al prestigi de la llengua a les Balears i per a afeblir prejudicis lingüístics i reforçar el sentiment d’unitat del català.
Però TVC té un pecat mortal, i de naixement: el regionalisme, que es manifesta tant en alguns esquemes espanyols com en un lamentable reduccionisme del poble català al Principat i la negació de la catalanitat dels altres catalans, de qui hom es desentén de manera quasi absoluta. El quasi ve determinat per algunes mostres escadusseres d’una certa atenció, més simbòlica que efectiva, més de quedar bé que de convicció, i en tot cas profundament anecdòtica. Segons els telenotícies, a les Illes no passa mai res, a l’hora de donar dades només se’n donen del Principat i d’Espanya, la informació meteorològica de la “perifèria” dura uns fugaços segons, la terminologia –per exemple el terme país– s’ajusta al contorn de les quatre províncies, i en els programes d’entreteniment els quadres de referència són el Principat i l’immens star system espanyol. En això TVC es mostra com l’obra coherent de CIU, una formació política regionalista sense perdó de Déu, o almenys sense perdó dels catalans de fora de la Catalunya estreta –més que estricta– que aquella formació ha construït.
TVC hauria pogut ser un instrument extraordinari de desvetllament de la consciència nacional dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. Una eina per a alliberar aquesta societat del caciquisme, el provincianisme i l’alienació cultural que ha forjat una classe dirigent filistea i traidora. Com hauríem avançat! Però per a això calia que els illencs la veiessin com una televisió pròpia que els tracta com a iguals i com a gent del mateix país, no com un exotisme distant que es mira amb displicència en els pocs moments que no s’ignora. No s’hi val aquella excusa tan convergent de no ofendre i no immiscir-se: són els illencs els qui van voler veure TV3 i els qui s’han mobilitzat quan perillava; som milers els qui demanam de manera insistent al Principat que s’impliqui en el lideratge de la construcció nacional, perquè sense aquest lideratge no hi haurà nació (segurament tampoc per als principatins).
TVC encara podria ser una eina per a aquesta construcció. Més que mai ho hauria de ser ara que la consciència nacional dels illencs té un altre instrument en contra, com és l’esguerro d’IB3; però no van per aquí els tirs, amb la televisió de Catalunya en mans d’uns altres regionalistes, i amb ERC abocada al paper de mirar-ho resignadament.
Els milers d’illencs que sens dubte subscriuen amb un clamor les idees d’aquest article continuarem intentant fer de TV3 la nostra primera televisió –quina altra si no?–, encara que adesiara amb un sentiment de rídicul i vergonya, el mateix que vaig sentir un dia quan després de recomanar els informatius de TV3 a un parent, i després que aquest en miràs algun, em va enflocar ben resolt “ui, aquests només preguen per ells!”.

5 comentaris

5 comentaris rebuts

    1
  1. Antoni Martiez - 11 juliol 2005 3:22 pm

    Mentres esperam que arribi el dia que ens facin ms cas a TV3, no seria possible comenar a pensar en la creaci d’un canal de TV (encara que fos privat!) de qualitat i en catal per a tots els Pasos Catalans? Hi ha cap obstacle gros que ho impedesqui? Aquesta s que seria una eina extraordinria per crear conscincia nacional de bondeveres.

  2. 2
  3. Catalina - 11 juliol 2005 8:21 pm

    S, jo tamb ho he pensat moltes vegades, aix de crear una televisi per a tots els Pasos Catalans! Per es poden crear canals privats noms per a tres comunitats autonomes ms franja, andorra i Cat nord?

  4. 3
  5. Un indgena - 12 juliol 2005 1:25 pm

    Que esteu pensant en un Vilaweb TV? Desconeixem la legislaci al respecte, per probablement sigui impossible que el govern central atorgui una llicncia per a un canal d’aquestes caracterstiques (si et dius Polanco la cosa canvia, s clar). Recordeu que aix no deixa de ser Ejpaa i est tot "bien atado".

  6. 4
  7. Antoni Martiez - 12 juliol 2005 3:08 pm

    Id no s per quin motiu els partits nacionalistes com ERC i CiU no empenyen en aquest sentit. Ara que el PSOE no t majoria absoluta al Congrs, podrien aprofitar per posar contra les cordes el Govern d’en Zapatero. Aix sempre que hi hagi inters i collonets per resoldre aquest i d’altres temes.

  8. 5
  9. A. Serra - 17 juliol 2005 5:36 pm

    Els canals del futur funcionaran per dins d’Internet. Mentrestant, hi ha el cable i l’antena. Ara: l’estat espanyol simplement ha treballat tant com ha pogut per a eliminar la possibilitat que l’antena i el cable fossin usats generalitzadament a ca nostra. Ara parlen de televisio digital, pero no tenen en compte que en cinc anys l’ample de banda d’Internet bastara per a dur la mateixa oferta actual per satel.lit multiplicada per l’oferta per cable (parl dels paisos que en tenen). La televisio sera interactiva, basada en els continguts i al servei del consumidor personalitzat. Amb un mateix aparell tindrem telefon, control remot de les instal.lacions domotiques de ca nostra, videotelefon, acces al compte bancari i comandament a distancia: durem una carta (una targeta) com les del banc, reproduible per mitja d’un mot de pas o de la identificacio de la veu en cas de perdua, la posarem en un aparellet gros com un telefon cel.lular petit que llogarem a l’aeroport de Singapur i en arribar a la cambra de l’hotel premer el botonet d’OK servira per veure a la pantalla si la petita de casa dorm a Montuiri, si la factura que ens enrondava ja esta pagada o si hem encarregat i pagat o no el darrer film del nostre director favorit que voliem veure aquest vespre, per sobrepassar el jet lag. Naturalment, a dins de casa encara sera millor que en un hotel a l’altra punta de mon, pero he posat aquest exemple a fi de fer veure que s’hauran acabat les diferencies basades en fronteres. Els proveidors de televisio hauran de pensar en el public. Com que els espanyols son estrangers a ca nostra i l’estrangeria es coneix en el fet de no saber tractar els seus suposats clients, apareixera nombre d’ofertes catalanes, en cerca dels quinze milions de public potencial, i tots podrem triar i triarem

    I tot el que coneixem, que tan sols serveix per a controlar-nos, desapareixera o fara fallida.

    M’ha agradat molt aquest article, com tot el blog d’En Gabriel.

    Memories als manacorins, Toni. Na Margalida i jo us enyoram.

    A. Serra
    Jerusalem (Israel)

Podeu deixar un comentari