Avui també és Santa Eugènia, una pobra santa doblement màrtir: primera perquè li van tallar el cap i, segona, perquè va ser condemnada a estar eternament eclipsada per la gran celebració de Nadal. La dona era una romana nascuda en el segle III i filla d’una família important. Li havien posat Eugènia, un nom grec que significa ‘ben nascuda’: en grec eugenes, format per eu ‘ben’ (com en Eulàlia, eufònic, etc.) i genes ‘nascut’, que també surt en gen, gènere, general, gendre, engendrar i molts més.  Tornant a la santa, de petita es traslladà a Alexandria, perquè son pare, Felip, hi havia estat destinat com a prefecte o governador d’Egipte. Allà tingué dos esclaus sanats cristians que li encomanaren el cristianisme i la fredor en el tema de la carn. I quan fou més grandeta començà la seva particular i apassionant novel·la amb una trama prou coneguda: son pare la vol casar amb un bon partit (el fill del cònsol) i ella, decidida per la virginitat i l’amor a Déu, se les enginya per a sortir de l’embaràs. Tan seriosament s’ho agafà que inicià una aventura transsexual de la màxima envergadura. Fugí de casa i, vestida d’home, ingressà en un monestir, on visqué durant anys i on arribà a ser elegida abat. Certament, els monjos devien parlar poc i observar menys alguns detalls a què altres donaríem preferència. Fins que aparegué pel monestir una romana que no havia fet vots de virginitat i intentà seduir ni més ni menys que l’abat. Aquest —és a dir, aquesta— la rebutjà, i la festejadora s’ho agafà malament i la denuncià per intent de violació.  Què te pareix, Strauss-Kahn? Li van fer un judici, presidit pel propi pare, que, quan descobrí tot el bullit, es convertí al cristianisme i exonerà la filla, per la qual cosa haurien estat executats tots dos. Segons altres teories, Eugènia se’n va anar a Roma, on fou martiritzada juntament amb els seus fidels eunucs. Jesús li aparegué un dia en un somni i la informà que tindria l’honor de morir el dia de Nadal, com Francesc Macià i Pompeu Fabra.

A Mallorca els noms d’Eugeni i Eugènia —amb algunes excepcions a la documentació històrica— es pot dir que no han estat gaire usuals en el repertori tradicional. Però sí que hi ha un poble que es diu Santa Eugènia, no per la devoció a la santa, sinó perquè inicialment fou una alqueria musulmana que, després de la Conquesta, rebé el nom del seu senyor, Bernat de Santaeugènia. Un personatge important, molt amic de Jaume I, primer governador de Mallorca i germà del primer bisbe de l’illa —Ramon de Torrella— i del conqueridor d’Eivissa, Guillem de Montgrí. Tres germans amb cognoms diferents, perquè en aquell temps els cognoms encara no acabaven d’estar consolidats. El senyor de l’alqueria mallorquina, ara un poble encantador, es va fer dir Bernat de Santaeugènia quan va entroncar amb una família de Santa Eugènia de Berga. Per cert, al poble ara tothom li diu Santa Eugènia, però abans, almenys pel meu redol, tots li deien Santurgini. I els de la vila es diuen taujans, curiós gentilici.

Doncs molts d’anys a les Eugènies.