Darrer article de “Amb bones paraules”

Aquest és el darrer article de la sèrie Amb bones paraules, que hem anat publicant cada dissabte en el Diari de Balears. Hem estat cent trenta-dos dissabtes —faltava poc per a complir tres anys— amb els lectors, parlant de coses de llengua, sobretot fent propostes per a una llengua més genuïna i millor. Totes les coses que comencen acaben i tot són cicles. Els humans —o alguns humans— necessitam de tant en tant fer una aturada, respirar, pensar i continuar després en el mateix camí o agafant una altra direcció. Naturalment no faré cap pausa en la meva dedicació a la llengua que dóna sentit i ànima al meu país. Altres projectes ja estan ocupant el meu temps i la meva concentració. Ha estat una aventura fascinant. He gaudit escrivint aquests articles i he après moltes coses. Els textos han tingut una acollida i un públic fidel que m’omplen de satisfacció. Encara que també he tingut en alguns moments la sensació de predicar en el desert (i és dur esforçar-se per parlar quan algun interlocutor a qui t’adreces especialment és mentalment absent o no t’escolta). Vull expressar el meu agraïment als lectors d’aquest blog, i especialment a aquells amics que hi han anat posant comentaris de manera contínua, pacient i generosa. No faig la llista per no deixar ningú oblidat. Però vull dir que han estat comentaris savis, brillants, que han millorat clarament els meus textos i que m’honoren. Gràcies.

I aquí teniu l’article.

25 comentaris

25 comentaris rebuts

    1
  1. Socarrat - 01 març 2011 8:33 pm

    Espere que no tanques el blog. Que puguem tenir accés a tots els escrits, consultar-los de tant en tant.
    Gràcies i bon dia

  2. 2
  3. NELCAT - 01 març 2011 8:35 pm

    Parlaré des del meu egoisme, però trob que és una notícia trista, aquesta.

    De totes maneres, si vostè continua fent feina per la llengua, encara que sigui per altres camins, doncs ja em va bé.

    Li desitj moltíssima de sort en els seus nous projectes.

  4. 3
  5. Josep Font - 02 març 2011 12:50 am

    Em sap greu que acabes aquest cicle, com tu l’anomenes, però aniré repassant els articles publicats per traure’n més profit. Moltes gràcies.

  6. 4
  7. Joan À Coll - 02 març 2011 2:53 am

    Vos enyorarem, professor
    Esper que el blog segueixi actiu
    Gràcies, i força!

  8. 5
  9. Bernat Bordoy - 02 març 2011 10:27 am

    Gabriel,

    Moltes gràcies per tots aquests anys de revisió de la situació de la nostra llengua. Personalment, he après molt de tots els teus coneixements i estudis. Sortirà llibre publicat amb els articles? Mantindràs actiu el blog?

  10. 6
  11. a2b - 02 març 2011 5:24 pm

    Això vol dir que ja no podrem gaudir dels articles del bloc? O el que acaba és la secció del diari que publicaves?

    Una llàstima pels lectors si és així, però ànims i sort en qualsevol dels projectes que iniciïs.

  12. 7
  13. a2b - 03 març 2011 12:06 pm

    Et vaig intentar penjar un comentari ahir, però deuria fallar…
    Tant és, em sap greu que acabi la sèrie amb bones paraules, però espero que segueixis amb el bloc. Molt interessant llegir-te. No has predicat només en el desert o als amics.

    Ànims i sort en els teus nous projectes.

  14. 8
  15. G. Bibiloni - 03 març 2011 12:24 pm

    El blog continuarà obert, però supòs que no molt actiu, perquè em ve una temporada de molta feina i poc temps per a tot.
    D’altra banda, l’editor ja té a les mans el text del llibre. Esper que per Sant Jordi sigui a les llibreries.

  16. 9
  17. Antoni Llull Martí - 03 març 2011 12:38 pm

    A mi també em sap greu que donis per acabada la sèrie, però m’alegra saber que ja està en procés d’edició el llibre que contendrà tots aqueixs articles. Enhorabona per la feina que has fet i segueixes fent!

  18. 10
  19. Sebastià Salvà - 03 març 2011 3:56 pm

    Moltes gràcies, Gabriel, per haver-nos il·lustrat setmana rere setmana en aquest món apassionant de la llengua! Jo també esper i desitj (o “desig”?, hehe) que continuïs publicant nous articles en el blog, que ja s’ha convertit en un referent per a molts: de fet, ja ho era abans d’encetar la sèrie “Amb bones paraules”.

    Edavant amb els nous projectes, professor!

  20. 11
  21. Joan Manuel - 04 març 2011 8:50 pm

    No, gràcies a vostè.
    Esper, igual que d’altres lectors del lloc, que no clausuri la pàgina del blog.

  22. 12
  23. Joan Gabriel Mora - 05 març 2011 10:54 pm

    Una llengua és molt més que un codi de comunicació : és l’ànima intemporal d’un poble. Servar la flama de la llengua dóna sentit i dignitat a l’ésser profund d’aquest poble. Aquells qui fan amb el seu esforç i dedicació que aquesta flama llueixi més clara i pura mereixen tots els honors. El professor Bibiloni n’és un.

  24. 13
  25. Antoni Casas - 20 març 2011 10:02 pm

    Jo també he passat molt de gust seguint i pensant en les qüestions que ha mostrat aquest blog. Me fa pensar que la cultura catalana i els seu poble
    encara són vius.

    Enhorabona!

  26. 14
  27. Javier - 24 març 2011 10:14 am

    Querido amigo: “Todavía” tengo que escribir en castellano.
    He empezado a estudiar catalán hace muy poco (15 días)y estoy ilusionado con aprender esta lengua. Buscando recursos he llegado a su blog, a sus trabajos sobre el catalán y específicamente sobre el catalán en les Illes Balears (como filólogo hispanista que soy, me han interesado especialmente porque es allí donde pienso trabajar y vivir en unos meses). Gracias por su esfuerzo.
    Moltes gràcies

  28. 15
  29. G. Bibiloni - 24 març 2011 11:37 am

    Encantat si us puc ser una mica útil i a la vostra disposició.

  30. 16
  31. Manel - 25 març 2011 10:29 pm

    Professor, vos agraeix molt els vostres textos que sempre he llegit amb fruició.

    En qualitat de castellanoparlant, sovint sento ràbia i inclús impotència quan rellegeixo algun dels meus escrits i trobo mots o construccions gramaticals que he traduït literalment del castellà, sense emprar les pròpies de l’idioma malgrat intentar assimilar la cadència / musicalitat parlada i escrita del català de les Illes.

    No seré l’únic, però almenys en sóc conscient. Els vostres escrits em són de gran ajuda com alumne en la distància. Gràcies a Vós.

  32. 17
  33. Sebastià Salvà - 26 març 2011 2:27 am

    Benvolgut Gabriel,

    Com que em neg a considerar tancat aquest blog ;), aprofitaré aquest post per a fer-te una consulta:

    Com creus que s’hauria de pronunciar en català central, balear i occidental la “e” tònica dels noms propis “Ermessenda”, d’una banda, i “Elisenda”, d’altra banda?

  34. 18
  35. Bernat Bordoy - 02 abril 2011 9:16 am

    Sebastià,

    Jo també faré campanya perquè no es desactivi el blog. Sobre això que demanes, el DCVB només recull la variant Ermessén (amb e tancada), crec que Ermessenda és una variant més moderna. Sobre aquest darrer nom, el DCVB recull la forma Elisén (i Elicsén o Alicsén, també recollides) i Elisenda, però la primera em sembla més antiga. És a dir, crec que l’afegitó ‘-da’ és posterior, per ventura per refermar la femeninitat dels noms. Per tant, els noms antics és clar que eren amb e tancada. Ara bé, les formes amb ‘-da’ final sembla que les e tòniques s’han obert en català central (i part del balear) i fan e oberta, segurament a causa del sistema vocàlic oriental(una cosa semblant ha passat amb el mot ‘esmena’, el qual originalment la segona e era tancada, però actualment la tendència és fer-la oberta). En català occidental, crec que no hi ha motius per pensar que s’ha de fer oberta, si no és per imitació del català oriental.

  36. 19
  37. Sebastià Salvà - 03 abril 2011 12:59 am

    Moltes gràcies, Bernat 😉

    Simplement puntualitzaria que una excepció a aquesta tendència que apuntes a l’obertura és, precisament, la terminació “-enda” (p. ex.: addenda, agenda, calenda, cloenda, hisenda, llegenda, renda, reprimenda, senda, tenda…), amb algunes excepcions, és clar.

    En definitiva, de moment, tenint en compte això i les variants antigues que comentes, crec que aquests noms propis s’haurien de pronunciar arreu amb e tancada.

  38. 20
  39. G. Bibiloni - 05 abril 2011 3:50 pm

    Dispulpau el retard a reaccionar, cosa que indica que estic molt absorbit per feines noves. El blog no es tancarà, però segurament quedarà un temps un poc adormit, fins a una nova conjuntura, en què hi pugui dedicar temps i substància grisa.

    Totes les paraules acabades en ‘-enda’ duen ‘e’ tancada menys ‘venda’ i derivats. En el comentari precedent hi ha els exemples. De fet, podem dir que totes les paraules ‘noves’ duen ‘e’ tancada. També totes les acabades en ‘end’ (dividend, reverdend) i totes les acabades en ‘ent’. Però ‘Elisenda’ es diu amb ‘e’ oberta en català central, no sé per què. Tendències ‘oberturistes’ en aquest dialecte, supòs. I a mi se m’ha fet normal dir-ho amb ‘e’ oberta i crec que m’hi surt espontàniament. Tampoc no en faria cap problema.

    ‘Esmena’ tocaria anar amb ‘e’ tancada per etimologia. Però caldria veure si és una paraula que ha tingut un ús continuat a partir del llatí o s’ha introduït com a neologisme en algun moment de la història (o s’ha reintroduït després d’un temps sense ús). Si fos neologisme o mot reintroduït, es regiria per les regles de l’analogia, i les paraules acabades en ‘-ena’ solen dur ‘e’ oberta en català central. A Mallorca, vocal neutra les més antigues (cadena, Magdalena) i ‘e’ tancada les més modernes (berbena, escena, estrena, sirena).

  40. 21
  41. Sebastià Salvà - 08 abril 2011 8:56 pm

    Gabriel,

    En aquest teu PDF (http://bibiloni.cat/textos/article_toponims.pdf) crec que hi manca alguna pàgina (o, almanco, alguns paràgrafs) entre la pàg. 8 i la 9.

    Ho podries arreglar?

    Moltes gràcies!

  42. 22
  43. Sebastià Salvà - 02 maig 2011 1:41 pm

    ?

  44. 23
  45. Sebastià - 08 juliol 2011 2:58 pm

    No sé si t’ha passat per alt la consulta que et vaig fer en el post 21… Hi ha alguna manera d’aconseguir aquest article teu complet?

    Moltes gràcies!

  46. 24
  47. G. Bibiloni - 16 juliol 2011 10:31 am

    Ara he vist que hi falten unes línies. La pàgina 8 ha d’acabar dient:

    “Dit en altres mots, així com “la taula” i “sa taula” són avui a les Balears dues variants adequades a àmbits d’ús diferents, res no demostra que no hagi de succeir el mateix amb “la Calobra” i “sa Calobra”, “el Trenc” i “es Trenc”. ¿O és que “el Caire” i “la Haia” no presenten formes diferents segons les diverses llengües (“The Hague”, ……”

    Tot d’una que pugui faré un pdf nou.
    Salutacions cordials.

  48. 25
  49. Jes - 05 setembre 2011 10:50 am

    Així que es publique el llibre amb tots els articles, me’l compraré. Aquest blog m’ha semblat increïblement profitós i l’he recomanat als meus companys, també professors de català. Vós estic molt agraït perquè m’heu ajudat a recuperar mots patrimonials ben nostres i a bandejar-ne d’altres que no ens calen per res.
    És cert que en qüestions lingúístiques hi pot haver discrepàncies però els catalanoparlants ens hem de traure el barret davant del vostre esforç.
    Per molts anys, senyor Bibiloni!!!
    ( A la segona línia, hi hauríeu de dir “pensen que s’hi hauria d’esser tolerant”, si em premeteu l’esmena.)

Podeu deixar un comentari