Weblog, blog, bloc, bitàcola

Aquest és un neologisme de la informàtica sorgit, òbviament, en anglès. El punt de partida és la paraula log, un mot que designa un registre on consten totes les operacions d’un procés. Inicialment és sobretot el registre d’incidències d’un viatge en vaixell (després en avió). Hi ha l’equivalent compost logbook.
En el domini de la informàtica s’ha creat el terme weblog per a designar una pàgina web evolutiva on una o diverses persones van posant continguts que poden ser comentats per altra gent. El mot, per escurçament –l’economia lingüística és una cosa impressionant en el món anglosaxó–, s’ha convertit ràpidament en blog. En tot cas, l’escurçament és curiós: és estrany un escurçament que no respecti la integritat de les síl·labes.
En català tenim diverses alternatives:
a) Mantenir l’orginal com a manlleu anglès i neologisme tècnic, igual que en tenim tants altres.
b) Cercar una paraula o expressió catalana que més o menys reprodueixi o s’acosti a la idea en qüestió. En aquest sentit s’han proposat diverses solucions, la més coneguda de les quals és quadern de bitàcola o llibre de bitàcola, que també per economia s’han convertit en bitàcola (observau el cas de bitàcoles.net). La bitàcola és un armari cilíndric subjectat a la coberta d’una nau que allotja la brúixola i altres coses. Entre aquestes altres coses hi havia el llibre de bitàcola, on s’apuntaven les incidències del viatge. El Termcat ha proposat diari interactiu, un terme al qual no veig gaire futur. I encara hi ha moltes altres possibilitats (diari de bord, llibre de ruta, etc., amb les combinacions que vulgueu).
c) Una altra possibilitat és adaptar fonològicament i gràficament el manlleu anglès (en francès és usual fer-ne blogue). Ara bé, en català weblog i blog (pronunciats web-lok i blok) ja són mots ajustats –sobretot el segon– a l’estructura de la llengua i a l’ortografia (tenim moltes paraules amb –g final) i no cal tocar-los gens. No acap de veure la necessitat de la derivació cap a bloc que algú ha posat en pràctica. Supòs que és per la coincidència amb la paraula bloc (quadern). Però no serà desvirtuar una paraula i crear confusió entorn d’ella? A més, hauríem de revisar la conveniència de la paraula bloc (plegueta), que ens ha arribat modernament de l’espanyol.
Enfí, crec que si totes les llengües diuen weblog i blog, n’hauríem de fer gaire problema? I, si acceptam aquests termes, per cert, haurem de començar a pensar en els derivats. Com en direm d’un editor de blogs (en anglès blogger); bloguista?, bloquista?

3 comentaris

3 comentaris rebuts

    1
  1. Catal Pomasagres Desfil - 07 octubre 2004 7:09 pm

    El Bloc, mentre siga Nacionalista i Valenci, doncs endavant, tx

  2. 2
  3. Ferran Lupescu - 18 octubre 2004 2:13 am

    Darrerament he vist usat, en català, bloc per a designar el blog. Em sembla una troballa magnífica: a) respecta la forma original i l’emprada internacionalment (tot i que això fóra discutible, en aquest cas, perquè la majoria de llengües s’hi limiten a “dir-ho en anglès”;); b) l’adapta fonètico-orotogràficament; i c) hi afegeix un matís propi, per comparació amb un bloc de notes. Al capdavall, un blog, no ve a ésser un bloc de notes en suport informàtic disponible en línia?

  4. 3
  5. Marçal - 10 juny 2017 1:35 am

    Personalment també em decanto per bloc, perquè el significat és molt semblant al que entenem en català per un bloc, un conjunt de fulls (pàgines web) agrupats formant una unitat. L’única diferència que hi veig és que l’un sigui digital i l’altre en paper.
    El diccionari.cat també recull “bloc” com a “conjunt de tractats com a unitat”: bloc de pisos, bloc anticapitalista, etc. Per tant, s’adiuria també a aquesta definició més àmplia.
    Usar bloc en lloc de blog ho trobaria un encert tant perquè encaixa perfectament en el significat com en la fonètica.
    I ens estalviaríem un anglicisme, que contaminen la nostra llengua tant com els castellanismes, no ho oblidem.

Podeu deixar un comentari