Una figuera singular
Afortunadament, en aquest món hi ha molta gent que sent passió per les coses més diverses. Tinc un amic que sent passió per les figueres. Tanta que n’ha arribat a sembrar sis o set centenars, la majoria de les quals són de varietats autòctones mallorquines (crec que prop de dues-centes varietats). L’home tresca i cerca per possessions, llocs, rotes i tanques, i en trobar figuera de característiques diferents de les tipificades convencionalment agafa una branca i dins el clot.
Perquè les figueres se sembren enterrant una branca dins un gran clot de manera que només en guaiti un pam amb un ull, el qual, quan la part enterrada posi arrels, creixerà i esdevindrà una bella figuera. Les figueres cultivades són arbres dioics, que vol dir que les flors o són només masculines o només femenines, i doncs per a reproduir-se calen dos individus de “sexe” diferent. I on són les flors de la figuera, diran alguns. Efectivament, no impacten a la vista en primavera com les d’altres plantes, senzillament perquè estan ben amagades dins la figa, que no és més que una inflorescència encapsulada —un siconi, tècnicament—, en què les nombroses floretes maduraran sense fecundació (partenocàrpia). Les flors de les figueres cultivades són femenines i, en principi, doncs, no hi ha reproducció, perquè de mascles —”figuers”— pràcticament no n’hi ha. Però de tant en tant alguna es reprodueix i apareix en qualsevol lloc una figuereta venturera, que farà unes figues diferents de qualsevol altra. Quan alguna d’aquestes figueres ha interessat hom les ha reproduïdes de la manera indicada més amunt i ha aparegut una nova varietat. I, evidentment, hom li ha posat un nom.
I aquí hi ha una qüestió interessant, del punt de vista lingüístic, que és la nomenclatura de les figueres. Les figueres mallorquines tenen un repertori de noms que ha donat feina abundant als investigadors de l’etimologia. El professor Joan Veny n’ha escrit un llibre. Alguns d’aquests noms no tenen encara un segle i altres apareixen documentats en el segle XIII (com la martinenca), en el XIV (com l’albacor) o en XIV (com la bordissot). Els noms de les figueres ens indiquen el seu origen, com la bordissot (de Burjassot), l’alacantina —transformada en galantina—, la de la Roca (del Vallès?), de l’Empordà; altres ens remeten a una persona, potser el descobridor o propagador, com l’andreva, l’alenyana (del cognom Alenyà), la d’en Tià Penya, etc.; altres fan referència a les seves característiques, com la hivernenca, roja, porquenya, verdal, etc. Tot un món de paraules, aromes, colors i sabors.
La cosa és que el meu amic, aferrada a una caseta de foravila, va trobar una figuera que, segons ell, fa figues tot l’any. No és que en faci dos esplets, com les figueres flors, que són les més generoses que coneixíem, sinó que en fa cinc o sis. En els mesos d’hivern, l’arbre exhibiria un batalló de figues, enravenades de fred i lúgubrement soles damunt les braques nues de l’heroica figuera. Naturalment en va tallar una branca, que ara ja és una figuereta adolescent. Quan m’ho va contar —aquesta primavera—, vaig córrer a la figuera mare i vaig fer el mateix. Ara l’ullet ja ha crescut alguns pams i té unes bones fulles ben grosses, i això perquè enguany les figueres joves van un poc alises, que si no ja estaria per brancar. Després de descobrir la joia, el meu amic va veure’s impulsat, naturalment, a posar-li un nom, i, pres d’una inspiració sobtada, amb una rampellada resoluta li clavà el nom de suma y sigue, que va començar a rodar en boca del petit cercle d’amics. Entre aquests, i començant pel mateix creador del nom, ara hi ha un debat sobre si el bateig va ser massa precipitat i si no fóra millor de canviar aquest nom per una cosa més autòctona. No sé com acabarà la cosa, però hi ha la possibilitat que d’aquí a molts anys algú expliqui com va sortir el nom d’una figuera autòctona mallorquina dita ni més ni menys que suma y sigue.
19 comentaris19 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
I si proposem la traducció “ròssec”? Potser ja és massa tard… I no té exactament les matexies connotacions.
Bé, esperem que, quan d’aquí a una bona colla d’anys algú expliqui l’origen del nom d’aquesta figuera, no hagi de dir que aquella tria constituïa un símptoma més de la creixent presència de l’espanyol en un territori que “anteriorment” havia estat catalanoparlant…!
Hem penjat el teu article a amicsarbres. Si no és del teu grat per favor ens ho dius.
Gràcies i salut.
JV
http://amicsarbres.blogspot.com/2007/08/una-figuera-de-tot-lany.html
Parlant de termes autòctons, encara que sortint del deliciós tema que inspira l´article, per què al Balears utilitzen “sigut” en lloc de “estat”? A qualque titular d´avui o ahir sortia així. Moll bandejava “sigut” i “set”, a favor de l´única forma que s´usa a Mallorca: “estat”. Tot i que certs llibres d´estil i/o gramàtiques principatines i pitiüses accepten “sigut” i “set” respectivament, no és un contrasentit utilitzar “sigut” a Mallorca??
Una vegada em van contar (no ho sé a ciència certa) que existeix una varietat de figuera molt apreciada a Mallorca que li diuen “sa forastera”, no em van saber dir perquè. Em va fer gràcia…
Per això, i com que avui estic inspirat, propòs un nou nom per a la “suma y sigue”: “forastera perpètua”. Forastera pel seu nom original i perpètua per la seva especial peculiaritat.
Efectivament, hi ha una figuera a Mallorca, molt estesa, que es diu forastera (és evident que perquè ve de fora) i també hivernenca, perquè és tardana (fa les figues a partir de principi de setembre). “La reina en el corral té una figuera hivernenca” diu una cançó de tomar ametles.
Sobre això del sigut, l’únic que puc dir és que el nostre Balears ha de menester mà de metge.
Jo en la cançó popular he sentit “pomera hivernenca” no “figuera”. Almenys això canta en Majoral!
En valencià solem dir “qui no suma, se n’ix” a allò que ací en dieu “ara, qui no pixa és l’ase” (si fa no fa)… Podria ser un bon nom! No trobeu?
S’Institut d’Estudis Catalans admet ‘sigut’ com a forma pròpia d’àmbit general, juntament amb ‘estat’. A més a més, admet ‘segut’ i ‘sét’ com a variants d’àmbit restringit. Per tant, es ‘Diari de Balears’ no comet cap incorrecció emprant ‘sigut’.
Una altre debat ès si a Mallorca hem d’emprar ses formes pròpies o si les hem de baratar amb d’altres que són igualment correctes però pròpies de Catalunya o més concretament de Barcelona. Es meu criteri ès ben conegut i no hi vull insistir. Just vull fer avinent que, en qualsevol cas, hem d’esser coherents. Si consideram un “contrasentit” que es ‘Diari de Balears’ empri ‘sigut’ en lloc de ‘estat’, també haurem de considerar un “contrasentit”, posem per cas, que en Gabriel hagi emprat ‘tinc’ en lloc de ‘tenc’ en es primer paràgraf de s’article, o no?
M´agraden les figueres, les figues…., a Castelló hi és plé, però, que em dieu de les arrels?. No creieu que és l´arbre amb les arrels que més “mal” fan?. I el perill que representa segons on es planten?.
I tanmateix, les seves branques són les més “traïdores” de tots els tipus d´arbres. No et pots fiar, encara que vegis una branca grossa, alerta!, no et fies, doncs facilment es pot trencar i produïr un accident de lamentables consequències.
Potser és desviar-se del tema, però ja estaria bé saber com aconseguir-ne un exemplar.
Aquí teniu l’adreça d’un llibret que vaig descobrir sobre la qüestió:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=CNTSP760ZI5190&id=5190
Quanta raó té en Xavier en això de la “pomera hivernenca” (no figuera)! Va ser un lapsus meu, degut segurament al fet d’estar capficat en aquell moment en el món de les figueres.
Sobre la qüestió de les formes lingüístiques, les opcions, models, gusts i preferències són diversos. En aquest blog només jo sóc responsable de la meva tria i el meu model. Tria i model construït a partir dels meus criteris, que són com a mínim tan respectables com altres. No crec que l’ideal sigui que els mallorquins hàgim d’emprar “les nostres formes” (ni els altres les seves) sinó les formes que uns i altres creguem més adequades en funció del model lingüístic que trobem més desitjable per a l’espai comunicatiu que hàgim concebut. Coherentment, no crec que els correctors hagin d’aplicar la normativa com a autòmats o funcionaris que apliquen el BOE. La normativa no és el dogma catòlic sinó un referent que s’ha d’usar amb uns criteris (qui en pugui tenir).
Afegesc que en aquest blog no polemitzaré sobre els meus criteris lingüístics. Una abraçada des de Prada de Conflent.
Si voleu parlar d’un tema que no dominau el primer que heu de fer és documentar-vos.
Si anau al llibre de Josep Rosselló, Joan Rallo i Josep Secarés, Les figueres mallorquines, a les pàgs. 138-139 ho trobareu documentada la figuera hivernenca registrada dins el capítol de figues que tenen forma ABALDUFADA.
D’aquesta figuera el llibre recull les sinonímies següents: de l’Empordà (Llucmajor), Forastera i d’Oriola a Mallorca, Hivernesca (Alacant) i Vernesca (Castelló de la Plana, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego i Alcoi).
Per tant, a Mallorca aquesta figuera és coneguda bàsicament amb el nom d’Hivernenca a més de l’Empordà a Llucmajor, i Forastera i d’Oriola.
En Felip Munar al llibre “De la figuera a la taula. Receptes de cuina” esmenta la varietat “Hivernenca”. En Monserrat Pons, que és un dels homes més entesos de Mallorca en tema de figueres i que en té més de 140 varietats sembrades, també parla d’Hivernenca al seu llibre “Les figueres i les figues”.
Al llibre de Josep Rosselló i Botey editat per la Conselleria d’Agricultura l’any 2007 hi ha una fitxa completíssima amb tres fotografies amb color sobre la varietat HIVERNENCA de la qual recull dues sinonímies a Mallorca: De l’Empordà i De la Senyora.
Aquesta figuera fruita a primers d’octubre i acaba a l’hivern. D’aquesta figuera crida l’atenció que a final de tardor ja ha perdut les fulles però les branques són farcides de figues que comencen a madurar.
Com a excepció us public el comentari, tot i que no donau el vostre nom ni el vostre e-mail (allò que sí que em donau, evidentment, és la vostra adreça IP). Amagat en l’anonimat m’etzibau la poc educada frase de “Si voleu parlar d’un tema que no dominau el primer que heu de fer és documentar-vos”.
Certament, n’hi ha que dominen el tema més que jo (només faltaria), però m’agradaria que em diguéssim on he dit alguna cosa que sigui inexacta. Perquè encara no he vist on és l’error que us fa pensar que estic “indocumentat”.
Permeteu-me que us digui que tots els llibres que esmentau en el comentari els he llegits de cap a cap, i el de Montserrat Pons vaig ser un dels primers a tenir-lo, amb una amical dedicatòria del seu autor.
Una altra vegada abans d’acusar-me de parlar d’un tema que no domín procurau poder aportar alguna mostra d’aquest fet. O és que perquè no he explicat tot el que hi ha escrit sobre la figuera hivernenca es pot donar per suposat que ho desconec?
I si voleu que us publiqui cap altre comentari, la norma d’aquest blog és que s’ha de posar el nom vertader i una adreça de correu vàlida.
La història de la figuera és realment preciosa.
El final és patètic. M’ha ben mort. M’ha deixat ben cardat.
A mi també m’interessa molt el món de les figueres. De fet estic casat amb una Figuera.
No fa massa vaig comprar el llibre “De figues i de figueres”, de’n Felip Munar i Munar, Edicions Documenta Balear. Vaig quedar meravellat de la quantitat de varietats de figues que existeixen.
Un dia et demanaré un brot d’aquesta esplèndida que dius. Espero que s’hagi rebatejat. Autòctonament, és clar.
__trist això del vostre amic, virulentment empeltat de forasterisme, malaltia fatal; un dels símptomes més palesos, llas, és que quan penses, si penses, ho fas en el vernacle de enemic.
__quant al nom de la figuera “sumalafiga”, per què no pas la figuera “proletària” — penseu que de les figues proletàries és d’on ix “prole” d’allò més sovintejadament.
No, no. No està gens empeltat de forasterisme. La rampellada del nom es pot mirar —i aquesta era la intenció del post— com una anècdota simpàtica. Per cert, en el parlar popular de Mallorca hi ha (o hi havia) un tipus de castellanades tan enormes con innòcues. Un dia en parlaré.
Si aquesta figuera és diferent, com sembla pel que en deis, de l’hivernenca, per a mi la solució és molt senzilla: “figuera de tot l’any”.
Una mica tard per enviar aquest comentari…però és que l’he descobert ara, l’article!
Pel que fa al nom “suma y sigue”… si fóssim un país normal…
no, no vull dir que si ho fóssim li hauríem posat “suma i continua”!!!!…
sinó que se’n farien glosses on “sigue” rimaria amb “figa”!
Jo també he fet tard i sóc un afeccionat a les figueres.
Però no sé qui pot fer comentaris tan desagradables acusant-vos de desconeixement.
Disposo d’alguns llibres sobre figueres escrits en català i en altres idiomes. Si alguna cosa certa hi ha sobre el món de les figueres en és la manca de certesa i les constants contradiccions.
Si hi ha alguna cosa important a fer crec que és preservar-ne les seves varietats i fomentar-ne el amor per aquest arbre.
Admiro la feina feta a Mallorca que permet preservar millor que ací a Catalunya el seu llegat cultural sense fer escarafalls.