Què passaria si un Govern català amb competències sobre el tema establís que per a la contractació d’immigrants en origen aquests han de demostrar documentalment el coneixement suficient de la llengua catalana? Què dirien els Losantos, les Copes, els de la Convivència Cívica, les plataformes bilingüistes, els Ciutadans de Catalunya, els Babels, el Mundo, el País, el PP i tota la tropa? Pueblerinos, cerrados, anticuados, imposición, fascismo i cap amunt.
Doncs segons El Periódico d’avui, una subdelegació del Govern Espanyol a una província ha establit o establert que per a la contractació d’immigrants en origen aquests han de demostrar documentalment –quan hagin de tenir contacte amb el públic, com cambrers o dependents– el coneixement suficient de la llengua castellana. Toma del frasco, Carrasco. La cosa més increïble és que la dita província no és ni més ni menys que la de Barcelona, que, segons sembla, pertany a un país, la llengua del qual és el català i no el castellà.
Com hem dit altres vegades, hi ha dues classes de llengües: les que s’imposen i les altres. Les altres són aquelles llengües la imposició de les quals és objecte de tertúlies i de debat permanent.