Tots sabem que tenim un problema amb la morfologia verbal. El català no té una morfologia verbal, sinó una morfologia verbal per a cada dialecte (o subdialecte, o comunitat autònoma, que tot és la mateixa anomalia). Això crea models de llengua formal que són regionals i excloents. L’administració autonòmica s’adapta a cada un d’aquests models, però quan l’Estat o la Unió Europea han d’emetre algun document en català apareix el problema, que pot ser la visibilització de la divisió de la llengua. Molts de productes associats a la llengua (manuals escolars, eines informàtiques, productes audiovisuals, etc.) són fets per a una regió (normalment Barcelona o el Principat) i després, en tot cas, se’n fan adaptacions a les altres modalitats lingüístiques. El problema té unes arrels que se situen al començament de la codificació del català, al principi del segle XX.

En aquell moment hi hagué un gran debat sobre si convenia de continuar amb la llengua literària tradicional, de morfologia més o menys unificada, o substituir-la per la llengua parlada. Fabra i el seu entorn optaren decididament per la llengua parlada a l’àrea de Barcelona, prou diferenciada de la llengua acadèmica tradicional. Com que les altres regions no estaven disposades a assumir totalment la morfologia del català central i renunciar a formes pròpies que en bona mesura coincidien amb les de la llengua literària tradicional, el resultat fou l’aparició dels models regionals esmentats.

Molts de lingüistes, durant dècades, han minimitzat les conseqüències d’aquesta fragmentació, i fins i tot han vehiculat un discurs que la presenta com un respecte a la diversitat i una «integració» dels dialectes en la llengua estàndard. D’aquest estàndard fragmentat fins i tot alguns en diuen estàndard composicional, quan tothom sap o hauria de saber que un estàndard composicional és una llengua unitària pel que fa a les formes (això sí, de procedències diverses), no una suma de varietats regionals.

Aquest document és el resultat de reflexionar sobre una opció que hauria estat possible però que fou rebutjada: una morfologia composicional, pensada per a tota la comunitat lingüística i basada en la llengua literària tradicional fins a Fabra, concebuda com a àrbitre davant les opcions enfrontades. No en tota la morfologia del català acadèmic pre-fabrià, sinó, en tot cas, en una selecció de les formes que en aquell moment es poguessin considerar més desitjables. Això que ara llegiu no és una proposta, perquè sé molt bé que la immensa major part dels lingüistes i usuaris de la llengua no en voldrien ni sentir a parlar. Sobretot a l’àrea del català central, on tot ja es considera inamovible. Però si jo hagués estat Pompeu Fabra, i fóssim al començament del segle XX, i pogués tenir (cosa certament impossible) la visió que em dóna la realitat del segle XXI, crec que hauria proposat la morfologia verbal unitària que trobareu a continuació. I ara tindríem una llengua estàndard unificada, com tenen totes les llengües normalitzades europees, amb continuïtat històrica amb etapes precedents, amb el preu (és mal de dir si gros o petit) d’haver de fer renunciacions, per part de tots, a allò que cadascú tenia avesat i arrelat. Això no és una proposta, sinó un divertimento o un joc d’imaginació. Però podria ser-ho si per un miracle aparegués un mínim de consens o d’engrescament per la idea, cosa que no s’esdevindrà.

Aquest model ucrònic es basa, com dic, en la llengua literària tradicional fins a Fabra, els trossos romanents de la qual els podem trobar en els models regionals vigents. La idea és la unificació al màxim de les variants formals, reduint el polimorfisme a un mínim comparable al d’altres llengües. S’hi combina l’arbitratge de les formes amb més tradició amb el pragmatisme funcional, i entre les formes de la tradició literària es prefereixen les que tenen un ús més estès en algun dialecte o grup de dialectes. Només es renuncia a la forma tradicional en benefici de la moderna en el cas dels presents de subjuntiu de la primera conjugació (canti, cantis, etc.), per la convicció que no paga la pena de proposar les formes antigues cant, cants, etc. i que les occidentals d’avui dia, també tradicionals, (cante, cantes, etc.) representen un entrebanc considerable per als locutors orientals, atesa la neutralització de a i e àtones i les confusions que es podrien crear amb les formes d’indicatiu i subjuntiu. Seria l’única renúncia «dolorosa» que farien els valencians, però s’ha de comprendre que els altres també en faríem.  Una altra «concessió» a la llengua moderna és l’adopció de la o de primera persona, pròpia del català central i nord-occidental, en els verbs que tenen un radical acabat en un grup consonàntic inviable en posició de final de mot (entro, alegro, respecto, etc.). Una solució que jo sempre he practicat i recomanat. La forma clàssica és entre, alegre, respecte, però aquí també apareix la dificultat que representa per als catalans orientals la neutralització de a i e àtones, que crea homofonia entre la primera i la tercera persona del present d’indicatiu.

Crec que sí, que si jo hagués estat Pompeu Fabra, hauria proposat aquesta morfologia. I que no em digui ningú que hauria estat frontalment rebutjada. Morfologia a part, tota l’obra de Fabra és una proposta d’un idealisme extraordinari, un somni d’objectius que podien semblar irrealitzables. I va ser ben acceptada per tothom.

 

UNA MORFOLOGIA VERBAL UNIFICADA

1. Verbs regulars

Cantar

pres. ind. cant, cantes, canta, cantam, cantau, canten
pres. subj. canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
imp. subj. cantàs, cantasses, cantàs, cantàssem, cantàsseu, cantassen
imper. canta, canti, cantem, cantau, cantin.

Entrar [i tots els verbs amb radical acabat en un grup consonàntic no viable en posició final de mot: alegrar, vinclar, contemplar, detectar, parlar, organitzar, etc.]

pres. ind. entro, entres, entra, entram, entrau, entren

Estudiar [i crear, canviar, lloar, suar, etc.]

pres. ind. estudiu, estudies, estudia, estudiam, estudiau, estudien

Llevar [i tots els acabats en –var: provar, arxivar, renovar, etc.]

pres.ind. lleu, lleves, lleva, llevam, llevau, lleven

Desitjar [i tots els acabats en –jar: passejar, festejar, trepitjar, pitjar, viatjar, etc.]

pres. ind. desig, desitges, desitja, desitjam, desitjau, desitgen

Adequar [i liquar i obliquar]

pres. ind. adec, adeqües, adequa, adequam, adequau, adeqüen
[com inic/iniqua, oblic/obliqua]

Perdre

pres. ind. perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden
pres. subj. perda, perdes, perda, perdem, perdeu, perden
imp. subj. perdés, perdesses, perdés, perdéssem, perdésseu, perdessen
imper. perd, perda, perdem, perdeu, perden

Rebre

pres. ind. 1ª rep
imper. 1ª rep

Sentir [i derivats, i tots els regulars purs de la tercera conjugació: ajupir, bullir, cruixir, dormir, esmunyir, grunyir, munyir, pudir, retrunyir]

pres. ind. sent, sents, sent, sentim, sentiu, senten
pres. subj. senta, sentes, senta, sentim, sentiu, senten
imp. subj. sentís, sentisses, sentís, sentíssem, sentísseu, sentissen
imper. sent, senta, sentim, sentiu, senten

Pudir

pres. ind. 1ª put

Partir

pres. ind. partesc, parteixes, parteix, partim, partiu, parteixen
pres. subj. partesca, partesques, partesca, partim, partiu, partesquen
imp. subj. partís, partisses, partís, partíssem, partísseu, partissen
imper. parteix, partesca, partim, partiu, partesquen

 

2. Verbs irregulars

Estar

pres. ind. estic, estàs, està, estam, estau, estan
pres. subj. estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen
imp. subj. estigués, estiguesses, estigués, estiguéssem, estiguésseu, estiguessen
imper. estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen

Anar

pres. ind. vaig, vas, va, anam, anau, van
pres. subj. vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen
imp. subj. anàs, anasses, anàs, anàssem, anàsseu, anassen
imper. vés, vaja, anem, anau, vagen

Nadar

pres. ind. nat/net, nades/nedes, nada/neda, nadam, nadau, naden/neden
pres. subj. nadi/nedi, nadis/nedis, nadi/nedi, nadem, nadeu, nadin/nedin
imp. subj. nadàs, nadasses, nadàs, nadàssem, nadàsseu, nadassen
imper. nada/neda, nadi/nedi, nadem, nadau, nadin/nedin

Haver

pres. ind. he, has, ha, hem, heu, han
pres. subj. haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen
imp. subj. hagués, haguesses, hagués, haguéssem, haguésseu, haguessen
imper. hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen

Ser, ésser o esser

pres. ind. sóc, ets, és, som, sou, són
pres. subj. siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
imp. subj. fos, fosses, fos, fóssem, fósseu, fossen
imper. sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
ger. essent
part. estat

Córrer

pres. ind. corro, corres, corre, correm, correu, corren
p.s. correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren
pres. subj. corra/córrega, corres/córregues, corra/córrega, correguem, corregueu, corren/córreguen
imp. sub. corregués, correguesses, corregués, correguéssem, correguésseu, correguessen
imper. corre, corra/córrega, correm, correu, corren/córreguen
part. corregut

Pertànyer [i atènyer, empènyer, estrènyer i plànyer]

pres. ind. pertanc, pertanys, pertany, pertanyem, pertanyeu, pertanyen
p.s. pertanguí, pertangueres, pertangué, pertanguérem, pertanguéreu, pertangueren
pres. subj. pertanga, pertangues, pertanga, pertanguem, pertangueu, pertanguen
imp. subj. pertangués, pertanguesses, pertangués, pertanguéssem, pertanguésseu, pertanguessen
imper. pertany, pertanga, pertanguem, pertanyeu, pertanguen
part. pertangut

Atènyer

part. atès

Empènyer
part. empès

Estrènyer
part. estret

Plànyer
part. plangut

Moldre [i altres en –oldre; caldre, valer i soler]

pres. ind. molc, mols, mol, molem, moleu, molen
pres. subj. molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen
imp. subj. molgués, molguésses, molgués, molguéssem, molguésseu, molguessen
imper. mol, molga, molguem, moleu, molguen

Prendre [i altres en –endre (encendre, dependre, despendre, suspendre, vendre), –ondre (fondre, pondre, tondre i compostos) i romandre]

pres. ind. prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen
pres. subj. prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen
imp. subj. prengués, prenguesses, prengués, prenguéssem, prenguésseu, prenguessen
imper. pren, prenga, prenguem, preneu, prenguen
imper. pres

Pondre [i compondre, respondre, fondre, tondre]

part. post

Romandre

part. romàs

Vendre

part. venut

Beure [i deure, escriure, moure, ploure i derivats]

pres. ind. bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
pres. subj. bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen
imp. subj. begués, beguesses, begués, beguéssem, beguésseu, beguessen
imper. beu, bega, beguem, beveu, beguen

Viure

pres. ind. visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen
pres. subj. visca, visques, visca, visquem, visqueu, visquen
imp. subj. visqués, visquesses, visqués, visquéssem, visquésseu, visquessen
imper. viu, visca, visquem, viviu, visquen

Escriure [i derivats]

pres. ind. escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen
p.s. escriví/escriguí, escrivires/escrigueres, escriví/escrigué, etc.
pres. subj. escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen
imp. subj. escrivís/escrigués, escrivisses/escriguesses, etc.
imper. escriu, escriga, escriguem, escriviu, escriguen
part. escrit

Creure [i cloure, coure, jaure, plaure, raure, riure, seure, traure, veure]

pres. ind. crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen
pres. subj. crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen
imp. subj. cregués, creguesses, cregués, creguéssem, creguésseu, creguessen
imper. creu, crega, creguem, creieu, creguen

Caure

pres. ind. caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen
pres. subj. caiga, caigues, caiga, caiguem, caigueu, caiguen
imp. subj. caigués, caiguesses, caigués, caiguéssem, caiguésseu, caiguessen
imper. cau, caiga, caiguem, caieu, caiguen

Cloure

part. clos

Coure

part. cogut o cuit

Raure

pres. ind. rac, raus, rau, raem, raeu, rauen
imp. ind. raïa, raïes, raïa, raíem, raíeu, raïen
p.s. raguí, ragueres, ragué, raguérem, raguéreu, ragueren
pres. subj. raga, ragues, raga, raguem, ragueu, raguen
imp. subj. ragués, raguesses, ragués, raguéssem, raguésseu, raguessen
imp. rau, raga, raguem, raeu, raguen
part. ragut

Veure

pres. ind. veig, veus, veu, veiem, veieu, veuen
pres. subj. veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegeu
imp. subj. veiés, veiesses, veiés, veiéssem, veiésseu, veiessen
imper. veges, veja, vegem, vegeu, vegen

Jaure/jeure

pres. ind. jac/jec, jaus/jeus, jau/jeu, jaiem, jaieu, jauen/jeuen
pres. subj. jaga/jega, jagues/jegues, jaguem, jagueu, jaguen/jeguen
imp. subj. jagués, jaguesses, jagués, jaguéssem, jaguésseu, jaguessen
imper. jau/jeu, jaga/jega, jaguem, jagueu, jaguen/jeguen

Traure/treure

pres. ind. trac/trec, traus/treus, trau/treu, traiem, traieu, trauen/treuen
pres. subj. traga/trega, tragues/tregues, traga/trega, traguem, tragueu, traguen/treguen
imp. subj. tragués, traguesses, tragués, traguéssem, traguésseu, traguessen
imper. trau/treu, traga/trega, traguem, traieu, traguen/treguen

Conèixer [i parèixer]

pres. ind. conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen
pres. subj. conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen
imp. subj. conegués, coneguesses, conegués, coneguéssem, coneguésseu, coneguessen
imper. coneix, conega, coneguem, coneixeu, coneguen

Créixer [i merèixer]

pres. ind. cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen
p.s. cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
pres. subj. cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen
imp. subj. cresqués, cresquesses, cresqués, cresquéssem, cresquésseu, cresquessen
imper. creix, cresca, cresquem, creixeu, cresquen

Nàixer/néixer

pres. ind. nasc/nesc, naixes/neixes, naix/neix, naixem, naixeu, naixen/neixen
pres. subj. nasca/nesca, nasques/nesques, nasca/nesca, nasquem, etc.
p.s. nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren
imp. subj. nasqués, nasquesses, nasqués, nasquéssem, nasquésseu, nasquessen
imper. naix/neix, nasca/nesca, nasquem, naixeu, nasquen

Péixer

pres. ind. pesc, peixes, peix, paixem, paixeu, peixen
p.s. paixí, paixeres, paixé, paixérem, paixéreu, paixeren
pres. subj. peixa, peixes, peixa, paixem, paixeu, peixen
imp. subj. paixés, paixesses, paixés, paixéssem, paixésseu, paixessen
imper. peix, peixa, paixem, paixeu, peixen
part. pascut

Poder

pres. subj. puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen
imp. subj. pogués, poguesses, pogués, poguéssem, poguésseu, poguessen

Saber

pres. subj. sàpia, sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien
imp. subj. sabés, sabesses, sabés, sabéssem, sabésseu, sabessen
imper. sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien

Caber

pres. ind. cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben
pres. subj. càpia, càpies, càpia, capiem, capieu, càpien
imp. subj. cabés, cabesses, cabés, cabéssem, cabésseu, cabessen

Voler

pres. subj. vulga, vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen
imp. subj. volgués, volguesses, volgués, volguéssem, volguésseu, volguessen
imper. vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen

Soler

pres. subj. solga, solgues, solga, solguem, solguen, solguen
imp. subj. solgués, solguesses, solgués, solguéssem, solguésseu, solguessen

Valer

pres. subj. valga, valgues, valga, valguem, valgueu, valguen
imp. subj. valgués, valguesses, valgués, valguéssem, valguésseu, valguessen

Dir

pres. subj. diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen
imp. subj. digués, diguesses, digués, diguéssem, diguésseu, diguessen
imper. digues, diga, diguem, digau, diguen

Dur

pres. ind. duc, dus (o duus), du (o duu), duem, dueu, duen
pres. subj. duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen
imp. subj. dugués, duguesses, dugués, duguéssem, duguésseu, duguessen
imper. du, duga, duguem, dueu

Fer

pres. ind. faig, fas, fa, fem, feu, fan
pres. subj. faça, faces, faça, fem (o facem), feu (o faceu), facen
imp. subj. fes, fesses, fes, féssem, fésseu, fessen
imper. fes, faça, fem (o facem), feu (o faceu), facen

 Ferir

pres. ind. feresc (o fer), fereixes, fereix (o fer), ferim, feriu, fereixen (o feren)
pres. subj. feresca, feresques, feresca, ferim, feriu, feresquen
imp. subj. ferís, ferisses, ferís, feríssem, ferísseu, ferissen
imper. fereix, feresca, ferim, feriu, feresquen

Fregir

pres. ind. fregesc (o frig), fregeixes, fregeix (o frig), fregim, fregiu, fregeixen (o frigen)
pres. subj. fregesca, fregesques, fregesca, fregim, fregiu, fregesquen
imp. subj. fregís, fregisses, fregís, fregíssem, fregísseu, fregissen
imper. fregeix, fregesca, fregim, fregiu, fregesquen

Llegir

pres. ind. llegesc ( o llig), llegeixes, llegeix (o llig), llegim, llegiu, llegeixen (o lligen)
pres. subj. llegesca (o llija), llegesques (o lliges), llegesca (o llija), llegim, llegiu, llegesquen (o lligen)
imp. subj. llegís, llegisses, llegís, llegíssem, llegísseu, llegissen
imper. llegeix (o llig), llegesca (o llija), llegim, llegiu, llegesquen (o lligen)

Lluir¹

pres. ind. lluu, lluus, lluu, lluïm, lluïu, lluen
pres. subj. llua, llues, llua, lluïm, lluïu, lluen
imp. subj. lluís, lluïsses, lluís, lluíssem, lluísseu, lluïssen
imper. llues, llua, lluïm, lluïu, lluen

Lluir²

pres. ind. lluesc, llueixes, llueix, lluïm, lluïu, llueixen
pres. subj. lluesca, lluesques, lluesca, lluïm, lluïm, lluesquen
imp. subj. lluís, lluïsses, lluís, lluíssem, lluísseu, lluïssen
imper. llueix, lluesca, lluïm, lluïu, lluesquen

Teixir

pres. ind. teixesc (o tix), teixeixes (o tixes), teixeix (o tix), teixim, teixiu, teixeixen (o tixen)
pres. subj. teixesca (o tixa), teixesques (o tixes), teixesca (o tixa), teixim, teixiu, teixesquen (o tixen)
imp. subj. teixís, teixisses, teixís, teixíssem, teixísseu, teixissen
imper. teixeix (o tix), teixesca (o tixa), teixim, teixiu, teixesquen (o tixen)

Tenyir

pres. ind. tenyesc (o tiny), teixeixes (o tinys), tenyeix (o tiny), tenyim, tenyiu, tenyeixen (o tinyen)
pres. subj. tenyesca (o tinya), tenyesques (o tinyes), tenyesca (o tinya), tenyim, tenyiu, tenyesquen (o tinyen)
imp. subj. tenyís, tenyisses, tenyís, tenyíssem, tenyísseu, tenyissen
imper. tenyeix (o tiny), tenyesca (o tinya), tenyim, tenyiu, tenyesquen (o tinyen)

Tossir

pres. ind. tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
pres. subj. tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen
imp. subj. tossís, tossisses, tossís, tossíssem, tossísseu, tossissen
imper. tus, tussa, tossim, tossiu, tussen

Cosir [i escopir, tossir, sortir]

pres. ind. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen
pres. subj. cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen
imp. subj. cosís, cosisses, cosís, cosíssem, cosísseu, cosissen
imp. cus, cusa, cosim, cosiu, cusen

Collir

pres. ind. cull, culls, cull, collim, colliu, cullen
pres. subj. culla, culles, culla, collim, colliu, cullen
imp. subj. collís, collisses, collís, collíssem, collísseu, collissen
imper. cull, culla, collim, colliu, cullen

Eixir

pres. ind. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen
p.s. isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren
pres. subj. isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen
imp. subj. isqués, isquesses, isqués, isquéssem, isquésseu, isquessen
imper. ix, isca, isquem, eixiu, isquen

Mentir

pres. ind. mentesc (o ment), menteixes (o ments), menteix (o ment), mentim, mentiu, menteixen (o menten)
pres. subj. mentesca (o menta), mentesques (o mentes), etc.
imp. subj. mentís, mentisses, mentís, mentíssem, mentísseu, mentissen
imper. menteix (o ment), mentesca (o menta), mentim, mentiu, mentesquen (o menten)

Vestir

pres. ind. vestesc (vest o vist), vesteixes (vests o vists), vesteix (vest o vist), vestim, vestiu, vesteixen (vesten o visten)
pres. subj. vestesca (vesta o vista), vestesques (vestes o vistes), etc.
pres. subj. vestís, vestisses, vestís, vestíssem, vestísseu, vestissen
imper. vesteix (vest o vist), vestesca (vesta o vista), vestim, vestiu, vestesquen (vesten o visten)

Morir

pres. ind. mor (o muir), mors, mor, morim, moriu, moren
pres. subj. muira, muires, muira, morim, moriu, muiren
imp. subj. morís, morisses, morís, moríssem, morísseu, morissen
imper. mor, muira, morim, moriu, muiren

Sortir

pres. ind. surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten
pres. subj. surta, surtes, surta, sortim, sortiu, surten
imp. subj. sortís, sortisses, sortís, sortíssem, sortísseu, sortissen
imper. surt, sortim, sortiu

Obrir

pres. ind. obro, obres, obre, obrim, obriu, obren
pres. subj. obra, obres, obra, obrim, obriu, obren
imp. subj. obrís, obrisses, obrís, obríssem, obrísseu, obrissen
imper. obre, obra, obrim, obriu, obren
part. obert

Omplir

pres. ind. omplo, omples, omple, omplim, ompliu, omplen
pres. subj. ompla, omples, ompla, omplim, ompliu, omplen
imp. subj. omplís, omplisses, omplís, omplíssem, omplísseu, omplissen
imper. omple, ompla, ompliu, ompliu, omplen
part. omplit

Oir

pres. ind. oig, ous, ou, oïm, oïu, ouen
pres. subj. oja, oges, oja, ogem, ogeu, ogen
imp. subj. oís, oïsses, oís, oíssem, oísseu, oïssen
imper. ou, oja, ogem, oïu, ogen

Tenir

pres. ind. tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen
pres. subj. tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen
imp. subj. tingués, tinguesses, tingués, tinguéssem, tinguésseu, tinguessen
imper. té/tingues, tinga, tinguem, teniu, tinguen

Venir

pres. ind. vinc, véns, ve, venim, veniu, vénen
pres. subj. vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen
imp. subj. vingués, vinguesses, vingués, vinguéssem, vinguésseu, vinguessen
imper. vine, vinga, vinguem, veniu, vinguen

Oferir

part. ofert

Sofrir

part. sofert

Cobrir

part. cobert

Complir

part. complit

Establir

part. establit

 

Notes

1. Les formes entre parèntesis es considerarien secundàries. Les formes separades per barres són alternatives. En aquests punts aquest model es podria acabar d’afinar.

2. S’ha de considerar que totes les formes que no surten en aquest model són les vigents actualment.

3. En aquest model la primera persona del present d’indicatiu de verbs amb radical acabat en oclusiva precedida de vocal (com ajudar) s’escriu d’acord amb l’etimologia, que és el criteri que s’aplica, en general, a la grafia de les oclusives finals. Es proposa guiar-se per substantius o adjectius de la mateixa arrel (jo crit per un crit, jo dialog per diàleg, jo liquid per líquid,  jo prec per un prec, jo refred per fred, jo salut per un salut, jo trasllat per un trasllat) i pels cultismes (els cultismes litigi, naufragi, sufragi o el mateix infinitiu circumcidar determinen jo litig, jo naufrag, jo sufrag i jo circumcid), especialment els cultismes acabats en -ció (al·legació exigeix jo al·leg; interrogació, jo interrog; investigació, jo investig; natació, jo nat o jo net; negació, jo neg; rotació, jo rot).

>>>Regla pràctica: Si no hi ha un referent nominal o adjectival o un cultisme acabat en -ció o d’una altra forma, la primera persona s’escriu amb consonant sorda (p, t, c): amac, amuntec, apac, apedrec, arrip, combrec, eixuc, ensopec, llenec, lloc, mossec, pac, pec, sec (segar), trop, etc. Només cal aprendre sis excepcions: arrug, brod, fatig, lleg, llig (lligar) i rob. També remug i reneg, malgrat els noms remuc i renec.

Vegeu la llista completa de verbs i referents en aquesta pàgina.

 

27 comentaris