Ortografia de les formes clàssiques de la primera persona del present d'indicatiu

Aquí hi ha una proposta per a l'escriptura de les formes verbals de primera persona del present d'indicatiu amb morfema zero. Va ser exposada per primera vegada el 1976 (revista Lluc, n. 663) i ampliada el 1981 (revista Affar, n. 1). Parteix de la concepció de les formes amb morfema zero com les més idònies per a un estàndard nacional, i es recerca una grafia adequada a aquest ús i basada en la coherència global del sistema.

 

1. Grafia d'oclusives finals

La grafia de les oclusives finals, que corresponen sembre a un so sord, respon a un criteri estrictament etimològic. S'escriu una o una altra lletra d'acord amb l'etimologia i al marge de les alternances en el si de conjunts de mots evolutius (llop-lloba, cansat-cansada, amic-amiga, fred-refreda, líquid-liquidar). Si no hi ha oclusiva etimològica s'escriu la sorda: en els verbs de la segona conjugació tenim puc malgrat pugui, trac o trec malgrat tragués, etc. Per a la primera persona, en general,l'únic que s'ha de fer és aplicar el mateix criteri sense excepcions. No és coherent que paraules de la mateixa arrel s'escriguin amb grafemes diferents perquè són noms o verbs, o perquè són diferents persones gramaticals (un crit i jo crid, el salut i jo salud, jo reb i ell rep).

Per a la correcta grafia de les formes verbals de primera persona cal prendre com a referents els noms o adjectius de la mateixa arrel i, sobretot, els cultismes, que mantenen la consonant etimològica (es proposa com a solució didàctica de considerar sistemàticament els cultismes acabats en -ció).

Heus ací la llista completa dels verbs de la primera conjugació amb radical acabat en fonema oclusiu, amb els referents esmentats.

est

Infinitiu	Primera persona	Referents
		Noms o adjectius	Cultimes en -ció o altres
abassegar	abassec
abrigar	abric	abric
acabar	acap	cap
acomiadar	acomiat	comiat
acomodar [hispanisme]	acomod		acomodació
adobar	adob	adob
afalagar	afalac	afalac
agradar	agrat	grat
agregar	agreg		agregació
aixoplugar	aixopluc	aixopluc
ajudar	ajut	ajut
al·legar	al·leg		al·legació
amagar	amac
amanyagar	amanyac	manyac
amidar	amit
amuntegar	amuntec
apagar	apac
apaivagar	apaivac
apedregar	apedrec
apiadar	apiat		pietat
aplegar	aplec	plec
aregar	arec
arreplegar	arreplec	plec
arribar	arrip
arrossegar	arrossec	ròssec
(ar)rugar	(ar)rug
assedegar	assedec
badar	bat
bategar	batec	batec
bellugar	belluc
bregar	brec
brodar	brod
buidar	buit	buit
cagar	cac
carregar	carrec	càrrec
castigar	castig	càstig
catalogar	catalog	catàleg
circumcidar	circumcid
combregar	combrec
congregar	congreg		congregació
conjugar	conjug		conjugació
consolidar	consolid	sòlid
convidar	convit	convit	invitació
cridar	crit	crit
degradar	degrad		degradació
delegar	deleg		delegació
denegar	deneg		denegació
derogar	derog		derogació
desplegar	desplec	plec
dialogar	dialog	diàleg
dilucidar	dilucid	lúcid
disgregar	disgreg		disgregació
divagar	divag		divagació
doblegar	doblec	doblec
eixugar	eixuc
embragar	embrac
embriagar	embriac	embriac
encarregar	encarrec	càrrec
encegar	encec	cec
endegar	endec
enfadar	enfat
engegar	engec
ennuegar	ennuec
ensopegar	ensopec
envidar	envit	envit
escudar	escut	escut
esternudar	esternut	esternut
estibar	estip
fatigar	fatig
foradar	forat	forat
fregar	frec	frec
fumigar	fumig		fumigació
fustigar	fustig		fustigació
gemegar	gemec	gemec
indagar	indag		indagació
instigar	instig		instigació
interrogar	interrog		interrogació
intimidar	intimid	tímid	intimidació
investigar	investig		investigació
jugar	juc	joc
lapidar	lapid		lapidació
liquidar	liquid	líquid	liquidació
litigar	litig		[litigi]
llegar	lleg
llenegar	llenec
lligar	llig
llogar	lloc
maridar	marit	marit
mastegar	mastec		masticació
mossegar	mossec
mudar	mut		mutació
naufragar	naufrag	nàufrag	[naugragi]
navegar	naveg		navegació
nedar	net		natació
negar	neg		negació
negar (ofegar-se)	nec
oblidar	oblit	oblit
obligar	oblig		obligació
ofegar	ofec	ofec
oxidar	oxid	òxid	oxidació
pagar	pac
pegar	pec
pessigar	pessic	pessic
plegar	plec	plec
podar	pot		amputació
pregar	prec	prec
prodigar	prodig	pròdig
prologar	prolog	pròleg
propagar	propag		propagació
prorrogar	prorrog		prorrogació
quedar	quet
refredar	refred	fred
regar	reg	[malgrat rec]	irrigació
relegar	releg		relegació
remugar	remug	[malgrat remuc]
renegar	reneg	[malgrat renec]	negació
robar	rob
rodar	rot		rotació
rosegar	rosec
saludar	salut	salut	salutació
segar	sec
segregar	segreg		segregació
subjugar	subjug		subjugació
sufragar	sufrag		[sufragi]
tibar	tip
trafegar	trafec	tràfec
traslladar	trasllat	trasllat
trigar	tric
trobar	trop
tudar	tut
vagar	vac		vacació
validar	valid	vàlid
vedar	vet

Regla pràctica per a la primera conjugació: Si no hi ha un referent nominal o adjectival o un cultisme acabat en -ció o d'una altra forma (litigi, naufragi, sufragi), o en el cas que es vegi clarament que el verb és un cultisme (circumcidar), la primera persona s'escriu amb consonant sorda (p, t, c), amb les úniques excepcions de arrug, brod, fatig, lleg, llig (lligar), rob i vet (vedar). També remug i reneg, malgrat els noms remuc i renec.

Pel que fa a les altres dues conjugacions, la consonant final de la primera persona sempre ha de ser la sorda: cabre (jo cap), rebre (jo rep), pudir (jo put), acudir (jo acut), penedir (jo em penet).

Nota: Pompeu Fabra, a la gramàtica de 1918, prescriu les formes jo rep, jo cap i jo put. I a les converses filològiques 163-174, quan reflexiona sobre la possibilitat de generalitzar les formes de primera persona amb morfema zero, no dubta a escriure, ajut o prec. No hi ha dubte que el Mestre considerava que a la primera persona sense morfema s'havia d'aplicar el criteri etimològic general. És la mateixa cosa que han prescrit les gramàtiques valencianes dels grans mestres pel que fa als verbs de la segona i tercera conjugacióons (jo cap, jo rep, jo put).

2. Grafia de labiodental final

D'acord amb el fet sistemàtic que -v- interior alterna sempre amb -u final (nova-nou, seva-seu, arxivar-arxiu), tindrem les formes de primera persona següents, normals en la llengua antiga i parcialment vives a les Balears en aquest moment. Cal dir que encara hi ha parlants que diuen jo lleu i jo prou.

 

Infinitiu	Primera persona	Noms coreferents
llevar	lleu
provar	prou
arxivar	arxiu	arxiu
tovar	tou	tou
renovar	renou	nou
travar	trau	trau

3. Grafia de palatals finals

Com no pot ser d'altra manera, la primera persona s'escriu sempre amb -ig final, com feien els clàssics i com Fabra donava a entendre que s'hauria d'escriure si s'optava per la desinència zero (Converses filològiques 163-174). La llengua vulgar pronuncia -ig només si el radical té so africat (desig, estoig). En els pocs casos en què el radical té so fricatiu (envejar, pujar), a la primera persona es pronuncia el mateix so fricatiu (envej, pronunciat enveix; puj, pronunciat puix). Aquestes darreres formes s'han de rebutjar en favor de les acabades en -ig. Encara resten parlants que diuen jo puig.

Infinitiu	Primera persona	Noms coreferents
desitjar	desig	desig
encoratjar	encoraig
enutjar	enuig	enuig
estotjar	estoig	estoig
jutjar	juig
passejar	passeig	passeig
pitjar	pig
pujar	puig	puig
rebutjar	rebuig	rebuig
trepitjar	trepig	trepig
viatjar	viaig

 

4. Grups de consonants finals inviables

El sistema de la llengua catalana (comuna) no admet certs grups de consonants en posició final, i per això els mots que acabarien en aquests grups agafen una vocal de suport (vidre, arbre, lladre, carro, ferro, etc.). Els verbs el radical dels quals acaba en un d'aquests grups inviables en posició final han d'adoptar una vocal de suport a la primera persona (es proposa que sigui la -o, almenys per als parlants orientals, car la e, que es pronunciaria com a vocal neutra, no permetria de distingir la primera persona de la tercera).

Grup consonàntic	Verb	Primera persona
br	obrir	obro
bl	reblar	reblo
pr	comprar	compro
pl	contemplar	contemplo (com omplo)
tr	entrar	entro
cr	ensucrar	ensucro
cl	vinclar	vinclo
gr	alegrar	alegro
gl	arreglar	arreglo
mn	condemnar	condemno
rr	torrar	torro (com corro)
rv	conservar	conservo
nj	menjar	menjo
lv	salvar	salvo

5. Altres casos

La primera persona de vacil·lar és vacil (cf. tranquil·la-tranquil, nul·la-nul).

La primera persona d'adequar és adec (cf. iniqua-inic, obliqua-oblic).

---

Gabriel Bibiloni.