Per a un lingüista com jo el primer plaer del dia —llegir el Diari de Balears— sol anar acompanyat dels primers ensurts del dia. Un afronta les dues coses amb la interrogació encuriosida “quina la deuen haver feta avui els nostres estimats correctors del diari?” Doncs ja ho veieu a la imatge: avui una senyora dita na Pau ha estat convertida en Apau.

Els qui no són de Mallorca o Menorca solen admirar-se de la quantitat de topònims començats per la partícula Son. En aquestes illes, possessions, barriades, llogarets, urbanitzacions, estadis, instituts, etc. tenen un nom encapçalat per aquesta parauleta. Son Tal o Son Tal-altre és la forma típica del nom de les possessions (unitats d’explotació agrícola) de les dues illes. Fins al segle XIX la petita propietat rural era quasi inexistent, i les Balears eren dividides en grans possessions, procedents del repartiment de les illes després de la conquesta (i sovint corresponents a les alqueries islàmiques anteriors). A partir del segle XVI —o un poc abans— molts dels noms inicials, catalans o pre-catalans, van ser substituïts per la fórmula Son X, en què X és el cognom (i de vegades malnom) del propietari: una propietat d’un Fortesa passava a dir-se Son Fortesa, que no és més que la reducció de Ço d’en Fortesa. Una vegada fixades aquestes denominacions, les terres ja no canviaven de nom per molt que canviassin de propietari. En algunes ocasions el propietari era una dona, amb la qual cosa açò d’en prenia la forma açò de na: açò de na Pau esdevenia So na Pau, i, de manera similar, tenim So na Dolça, So na Móra, etc. Cal dir que aquests topònims en forma femenina són escassos: en tot Mallorca n’hi ha una dotzena. Amb el pas del temps es perdé la noció del significat original de la partícula Son, i en la ment de la gent quedà com una partícula opaca que no feia més que introduir noms de llocs o possessions. Hom s’acostumà a escriure Son seguit d’alguna altra cosa, i així van aparèixer les grafies Son Apau, Son Adolsa i Son Amora, fins que en època actual hem recuperat les formes originals i correctes.

Tots menys algú que encara no se n’ha assabentat.