Portocristo
Els topònims corresponents a nuclis de població formats amb diverses paraules —en la majoria de casos, dues— es poden escriure separant els seus elements o aglutinant-los en un sol mot. Aquesta és una casuística complexa, en la qual ara no podem entrar a fons. Diguem que en la pràctica que se segueix avui la presència o absència de l’article és un criteri orientador en els topònims formats per un nom i un adjectiu: Vilafranca, Torrevella, Serrabona, Castellnou, sense article, s’escriuen de manera soldada, d’acord també amb una tradició antiga, mentre que la Vila Joiosa, la Torre Major (Alcúdia), la Serra Alta (Anoia) o la Casa Blanca (Palma) s’escriuen separant els elements. Però la realitat no és tan senzilla ni tan coherent. A Mallorca abans escrivíem Palma Nova, i el decret de toponímia (1988) imposà Palmanova, però també Pòrtol Nou i Portals Nous, i no Portolnou i Portalsnous. Al Principat escriuen Cantonigròs —que és com si ara ens pegàs per escriure Campastilla— i Torredembarra, grafia que s’ajusta al criteri precedent però que desfigura el topònim (Torre d’en Barra). Continua aquí.
(Publicat en el Diari de Balears)
7 comentaris7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Jo crec que volen escriure’l separat perquè es veja ben clara la paraula ‘Cristo’, per allò de l’ultracatolicisme pepero.
Com a jurista diria que el Suprem hauria d’haver ordenat la retroacció de l’expedient fins al moment adequat per donar audiència a l’ajuntament de Manacor i després el Govern, oït l’ajuntament, resoldria.
Exactament. Doncs mira què diuen:
«En este caso (en el que el ayuntamiento de Manacor ha formulado cuantas alegaciones ha estimado oportunas, la Universidad de Baleares ha emitido informe específico sobre los tres topónimos que propone aquel Ayuntamiento, y la Comunidad Autónoma ha argumentado exhaustivamente en defensa de su oposición a la pretensión de la Entidad local recurrente) no resulta procedente por razones de economía procesal declarar que el procedimiento se retrotraiga para que de nuevo se oiga al Ayuntamiento de Manacor y resuelva el órgano competente para la aprobación del Decreto. La posición de una y otra parte nos es perfectamente conocida y la contradicción está establecida en sus aspectos fácticos y jurídicos.»
No és al·lucinant? No s’havia escoltat l’Ajuntament i això era un defecte de forma. Però ara no cal escoltar l’Ajuntament perquè ja sabem què dirà.
Quan va sortir la polèmica sobre si Porto-Cristo, Porto Cristo o Portocristo, fa devers vint-i-cinc anys, o més, jo vaig defensar Porto Cristo, amb guió o sense, perquè considerava que havia de quedar clar que el nom d’havia posat en honor de Crist per allò que contaven que el Sant Crist de Manacor hi havia estat desembarcat per devers el segle XIII. Ara tenc més clar que és un topònim inventat ja prop del segle XX i que no té cap legitimitat lingüística, i que si els especialistes de la Universitat consideren que cal escriure’l aglutinat, per part meva ja va bé.
El que és un nyarro del tot injustificable és el nom nou que posaren a Cala Anguila devers els anys seixanta: Porto-Cristo (o Porto Cristo) Novo(!) Hi hauria d’haver una llei que no permetés aquests desastres lingüístics.
No sóc pas de Mallorca ni hi visc però el fet d’escriure ‘Portocristo’ en una sola paraula deu ser motivat pel costum normatiu de transcriure així els topònims amb un sol accent primari: ‘Aiguablava’, ‘Aigüesvives’, ‘Montclar’, ‘Mont-roig’, ‘Portlligat’, ‘Portvendres’, ‘Poublanc’, ‘Puig-alt’, ‘Puigcerdà’, ‘Riba-roja’, ‘Torremiró’ (a desgrat de la ‘GEC’), ‘Torregrossa’, ‘Vilanova’, ‘Vila-seca’ etc. També n’hi ha, però, amb article, potser en alguns casos només oficialment i absent de l’ús real: ‘el Poblenou’, ‘el Poble-sec’, ‘(la) Vilavella’.
Tornant enrere, caldria veure si són en castellà la major part dels textos on ‘Porto Cristo’ va escrit en dues paraules.
Som de Portocristo i us dic que aquí hi ha una defensa a ultrança de Porto Cristo (separat). Molts diuen que sempre ho han vist escrit així la qual cosa no és certa. Simplement, crec que es va prendre aquesta decisió per fer front a un estament “lingüístic català” i per deixar ben clar qui comandava. Potser han guanyat una batalla però la guerra continua. A Portocristo se li ha de retornar el seu orgull i dignitat.
Per cert, el gentilici de les persones de Portocristo, deu ser porter, no? Jo el tema de portocrister no l’acab de veure gaire clar!