Podria votar que sí

cartell del referèndum de 1947“¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?”

Home, senyor Rajoy, la primera part és una trampa. Perquè del moment que vós voleu que tots els espanyols –empraré la vostra terminologia perquè ens entenguem– decideixen en referèndum a quina nació pertanyen els catalans, els bascos o els toledans, ja donau la resposta a la pregunta. Del moment que els qui ho han de decidir són tots els espanyols ja fixau un àmbit de sobirania, ja pre-establiu quina és la nació abans de tenir la resposta de les urnes. Perquè una nació és això, un àmbit de sobirania. Proposaríeu –o acceptaríeu– que fossin tots els europeus els qui decidissin per majoria simple si Espanya és una nació, dues nacions, part de la nació francesa o part d’una nació europea única i indivisible? No, i en aquest no ja hi ha un posicionament que Europa no és una nació, i per tant no és ningú per a decidir què són els espanyols. Doncs això: crec que s’entén.

Respecte a la segona qüestió –la igualtat de drets– podríeu tenir el meu . Això de la igualtat de drets podria ser interessant. Per exemple:

– que els catalans tinguéssim els drets que tenen la major part dels espanyols a fer de jutges, policies o professors d’universitat a qualsevol part de l’Estat sense deixar de parlar amb exclusivitat la seva llengua (en el nostre cas la catalana);
– que els catalans tinguéssim garantit el dret –com l’hi tenen altres espanyols per llei– a trobar a qualsevol part de l’Estat qualsevol producte etiquetat en la seva llengua o tots els films exhibits a les sales de cinema doblats al mateix idioma (en el nostre cas el català);
– que un català que paga imposts en els Països Catalans tingui el dret de gaudir d’una oferta de televisió o de ràdio igual en hores que aquella de què gaudeix un espanyol que paga els mateixos imposts a Castella o Andalusia;
– que els catalanoparlants tinguessin el mateix dret que tenen els hispanoparlants de ser atesos en la seva llengua (per exemple quan demanam informació per telèfon) per qualsevol proveidor de serveis de qualsevol lloc de l’Estat.
– que els catalans que s’allisten a l’exèrcit espanyol tinguin els mateixos drets que tenen altres espanyols d’usar la pròpia llengua i de ser-hi tractats pels comandaments.

Continuam parlant d’igualtat de drets? Si m’assegurau aquesta igualtat, amb entusiasme votaré sí al vostre referèndum.

6 comentaris

6 comentaris rebuts

    1
  1. Jos? E. Dominguez - 09 febrer 2006 6:58 pm

    Hola. Escribo en castellano por ser la lengua en la que mejor me expreso.
    Soy valenciano, mi familia es valenciana de varias generaciones, y no entiendo algunas cuestiones que, a trav?s de este post y otros que te he leido, planteas.
    No entro a discutir cuestiones referidas a la lengua, ya que veo que eres fil?logo.
    Sin embargo no entiendo la relaci?n causa-efecto entre "hablar una lengua o pertenecer a una cultura y, por tanto, ser un mismo pa?s, naci?n, estado o lo que sea".
    Seg?n tus propias afirmaciones:
    "- que els catalans tingu?ssim els drets que tenen la major part dels espanyols …"
    "- que els catalans tingu?ssim garantit el dret com l’hi tenen altres espanyols per llei a trobar a qualsevol…"
    Veo que a pesar de haber nacido en Baleares, te consideras catal?n. Es tu opci?n, pero me pregunto ?en base a qu? conclusi?n "cient?fica" puedes afirmar que tanto baleares como valencianos somos catalanes?. Me gustar?a conocer tu opini?n al respecto.
    Por cierto, he estudiado Historia en la Universidad de Valencia, se supone que alg?n conocimiento debo tener.
    Un saludo.

  2. 2
  3. G. Bibiloni - 09 febrer 2006 7:25 pm

    El sentiment de pert?nyer a una identitat nacional no ?s una q?esti? cient?fica. ?s un sentiment. I en el terreny dels sentiments cadasc? ha de respectar els dels altres. O sigui que el dret que jo tinc de sentir-me catal? (seria igual si us?ssim un altre gentilici), ?s a dir membre de la comunitat humana que quan es lleva diu "bon dia", ?s el mateix que tenen altres de sentir-se una altra cosa. En aquesta diversitat no hi ha cap problema. Val la pena observar, per?, que les persones que pertanyen a nacions amb Estat, mai no expliquen els fonaments cient?fics del seu sentiment nacional, ni ells estan disposats a donar explicacions. I crec que jo he de tenir un dret similar.
    Els sentiments tenen una traducci? a l’hora de decidir l’organitzaci? pol?tica d’una societat. Aqu? tampoc no hi ha cap problema, perqu? s’ha inventat una manera bastant satisfact?ria de fer-ho: les urnes. Com vulguem organitzar-nos els balears o els valencians ho decidirem a les urnes. Jo sempre respectar? el que vulgui la majoria. El problema seria que altres no ho respectassin.

  4. 3
  5. Jos? E. Dominguez - 09 febrer 2006 11:35 pm

    De acuerdo absolutamente contigo. Ojal? todos los que en la Comunidad Valenciana defienden el valenciano, pensaran de la misma manera. As?, creo que no existir?a esa "precauci?n" a la hora de utilizarlo con normalidad. La lengua debe ir por un lado, y la pol?tica y, como tu dices, los sentimientos por otro. En ocasiones coincidir?n los tres, pero en otras (en valencia la mayor?a de las veces), no.

    Un saludo y gracias por responder.

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 09 febrer 2006 11:37 pm

    En realitat, jo no he propugnat separar la llengua de la pol?tica. De la pol?tica no es pot separar pr?cticament res, perqu? la pol?tica ?s la gesti? dels interessos col?lectius en tots els aspectes de la vida. El que dic ?s que cadasc? ha de defensar i argumentar les seves propostes, que ?s el que jo procur anar fent, i al final el qui convenci m?s gent ser? el qui les portar? a la pr?ctica.
    Quan els finesos, noruecs, lituans, eslovacs, eslovens o islandesos decideren constituir-se en un Estat que funcion?s en les seves lleng?es respectives, evidentment no separaven la llengua de la pol?tica. Ni quan el parlament espanyol decideix quines seran les lleng?es oficials al Pa?s Valenci? o a les Illes Balears, o quan el mateix parlament regula per llei que tots els productes comercialitzats a Espanya han d’estar etiquetats en espanyol. I podr?em continuar fins al cansament.

  8. 5
  9. Linus - 10 febrer 2006 6:49 pm

    Hola. Anem a vore. Vost? sap el que es una naci? civica? coneix la diferencia entre civica y etnica?.
    El que diu Rajoy es si eixa nacio civica espanyola que es voste, el viulga o no (tambe existix la nacio romantica espanyola, un atra cosa es que voste no la la vuilga vore), per que el seu marc politic es eixe, de la mateixa manera que tambe es europeu. Estaba digend, que Rajoy diu si volem tots el que estem ara mateix en eixa nacio civica espanyola siga democratica, i tingen el seus ciutadans el mateixs drets. No parla necessariament de el sentiment etnic que tingem en un moment de la nostra vida, sino el estut politic, fins ara, modern, democratic, de igualitat.
    Un salut

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 10 febrer 2006 6:57 pm

    Naci? pol?tica, naci? cultural, naci? c?vica, naci? ?tnica,… i naci? rom?ntica. Uf, que complicat! Crec que la que m’agrada m?s ?s la naci? rom?ntica. Totes les que vulguin apuntar-se amb mi per a fer una nacioneta rom?ntica que ho diguin.

Podeu deixar un comentari