Petit treball de camp

Aquest mes d’abril passat he fet un experiment. He anat pel món proveït d’una petita llibreta on he anotat la llengua que feia servir tota la gent desconeguda que es comunicava amb mi, ja sigui gent que s’adreçava a mi o gent que responia a una meva interpel·lació.  He anotat el sexe de totes aquestes persones, l’edat treta a ull, alguna referència indentificadora dels individus i sobretot la llengua (o llengües: en alguns casos n’empraven dues) en què ens comunicàvem. No cal dir que jo sempre he utilitzat el català sistemàticament, i quan algú m’interpel·lava en espanyol, jo responia en la meva llengua. M’he mogut en un ventall d’ambients ampli i diversificat —comerços, oficines bancàries, benzineries, transport públic, un mercat, una fira, alguns centres sanitaris, espectacles, alguna oficina de l’administració, bars, un taller mecànic, etc.— que poden ser representatius del món per on transita la gent corrent. Això sí, totes les converses tenen lloc a la ciutat de Palma, menys una que s’esdevingué s Santa Maria del Camí. I els resultats són aquests:

Durant el mes d’abril he parlat amb 78 persones desconegudes, 40 homes i 38 dones. D’aquestes 78 interaccions n’hi ha hagut 31 en què algú s’ha adreçat a mi i 47 en què jo m’he adreçat a algú. I en aquest darrer cas, dels 47 interpel·lats 24 han estat homes i 23, dones. M’ha faltat un pèl per practicar la paritat zapateriana.

Persones que jo he interpel·lat: 47 (24 homes i 23 dones)
Responen en català: 21 (13 homes i 8 dones)
Responen en espanyol: 26 (11 homes i 15 dones)

Persones que m’han interpel·lat: 31 (16 homes i 15 dones)
S’adrecen a mi en català: 1 (home)
S’adrecen a mi en espanyol: 30 (15 homes i 15 dones)
Dels 30 que s’adrecen a mi en espanyol, continuen la conversa en català després de la meva resposta en aquest idioma: 11 (7 homes i 4 dones)
Dels 30 que s’adrecen a mi en espanyol, continuen la conversa en espanyol després de la meva resposta en català: 19 (8 homes i 11 dones)

Insistesc que això és un experiment domèstic, no una recerca científica, i el valor és el que és. Amb tot, si amb una mostra professional es traguessin aquests resultats, hi ha alguna conclusió colpidora. Destacaria el fet que pràcticament el cent per cent del personal (a Palma) s’ha adreçat a mi d’entrada en espanyol: el pobre que m’ha escomès en català era el de Santa Maria, un amable venedor de vi d’un modest celler. I un segon fet: (a Palma) un 33,66 per cent d’aquests que interpel·len els desconeguts en espanyol són catalanoparlants. Si jo hagués fet el que fa tothom —respondre en espanyol a les interpel·lacions en aquest idioma—, no hauria parlat en català amb ningú dels qui em van escometre. La llengua hi és, però s’amaga.

24 comentaris

24 comentaris rebuts

    1
  1. Jaume Servera - 05 maig 2008 7:44 pm

    Encara queda molt camí…

    I encara que em sapiga greu, jo podria pertanyer a aquest 33,66% perfectament

  2. 2
  3. Francesca Verd - 05 maig 2008 8:56 pm

    No és gens estrany. Pensa-ho bé. Normalment quan interpel·les algú és perquè ho has de fer, ho necessites. En certa manera és normal triar la llengua que té més números de ser entesa, per una simple i trista qüestió d’economia. Si estic morta de set i veig un bar a Palmanova i el cambrer sembla estranger, no passis gens de pena, que li demanaré la cervesa en anglès. L’experiència em diu que un 10% d’estrangers entén el català i, si estic morta de set, el que voldré és que la meva cervesa arribi com més aviat millor. I poc a poc això esdevé un gest automàtic. Supòs que en el cas de la gent que fa feina a un banc o un comerç això també passa, i es dirigeixen a la gent en l’idioma que té més números de ser conegut per la persona que tenen al davant. I si no ho tenen clar… el castellà és la llengua que se suposa que ha de conèixer més gent. Trist, però és el que hi ha. No és més que economia. Es vol estalviar temps i anar per feina, res més.
    Evidentment, això també té a veure amb el fet que aquí hi ha arribat gent de pertot. Un immigrant té més números d’aprendre el català si va a viure a Deià, a Muro o a Sencelles que si va a Palma o a Calvià. Com més gent d’altres indrets hi ha en un lloc, més es tendeix a anar per feina i a parlar la llengua que coneix més gent. Als pobles encara hi ha poca gent d’altres indrets del món, i per ventura el cafè i el forn són d’amos mallorquins i els nouvinguts s’acostumen aviat a sentir el català i a emprar-lo. A Palma o a Calvià tenen més bars i més forns, i segurament els que els serveixen també són d’altres llocs… És una roda, o un peix que es mossega la cua.

  4. 3
  5. Francesca Verd - 05 maig 2008 11:53 pm

    Ara mateix t’he donat un premi. El pots passar a recollir per http://loveisaplace.blogspot.com/2008/05/premi-dhonor.html
    🙂

  6. 4
  7. Joan Vecord - 06 maig 2008 6:41 am

    Fa un parell de dies la Pilar Rahola escrivia un article a La Vanguardia (“Ses Illes, cada día más lejos”) sobre el retrocés en l’ús del català a llocs on tradicionalment ha estat la llengua vehicular habitual, posant com exemple Ses Illes i Cadaqués. Hi trobo molt interessant la percepció catastròfica que té l’Àngel Colom sobre la situació del català, perquè s’ha passat anys al Marroc i pot percebre el retrocés en tota la seva magnitud tràgica:

    http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COMPID=53460579815&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false

  8. 5
  9. Antoni Llull Martí - 06 maig 2008 10:52 am

    Fa poc he passat uns dies a Menorca i en una ocasió vaig adressar-me a un home jove que feia algun treball, al carrer, sembla que de construcció o reparació d’una casa, per demanar-li on era un determinat lloc que estava cercant, i la seva resposta em va sorprendre molt gratament. Em digué: “lo siento, llevo poco tiempo aquí y no entiendo el catalán”. Un castellanoparlant que es disculpava per no entendre el català! I a més, va dir “el catalan”, no “el menorquín”. No me’n podia avenir!

  10. 6
  11. G. Bibiloni - 06 maig 2008 10:53 am

    Francesca Verd, moltes gràcies. Ja l’he recollit i és a la vitrina d’aquí baix.

  12. 7
  13. Joan Gabriel Mora - 06 maig 2008 6:28 pm

    Vivim circumstàncies excepcionals. Tenim una massa d’immigrants enorme en relació al nombre de diguem-ne autòctons. No cal criminalitzar l’ús del castellà per part dels catalanoparlants en adreçar-se a un estrany -jo també ho he fet de vegades. L’important és insistir, tot respectant-ne els costums que siguin compatibles amb els nostres valors democràtics, en la integració social, cultural i lingüística dels immigrants. Cal insistir en la llengua catalana com a factor de cohesió social. Cal prestigiar la llengua. Cal fer-ne vehicle de cultura, pròpia i universal. Estic convençut que sota l’aparent capa d’indiferència o passivitat de molts existeix la voluntat de seguir essent qui som i de seguir parlant la llengua que parlam. Altres pobles i llengües s’han esvaït en la nit del temps. Nosaltres, després de més de mil anys, seguim aquí. I sobreviurem.

  14. 8
  15. Joan A. Coll - 07 maig 2008 12:41 am

    Francesca Verd, hi ha cercles que a part de viciosos són molt còmodes, i es mantenen per sempre més si un no els trenca. A Mallorca, que un catalanoparlant es dirigeixi a un desconegut en una llengua diferent a la pròpia (tant seva, com de la Comunitat) és una anormalitat es miri per on es miri. Si volem ser normals, siguem-ho. Si no, a seguir donant voltes.

  16. 9
  17. Timothy Barton - 07 maig 2008 12:52 pm

    “No cal criminalitzar l’ús del castellà per part dels catalanoparlants en adreçar-se a un estrany”

    Si les primeres paraules que els estrangers sentim en arribar a aquest país són en espanyol, quina llengua penses que voldrem aprendre? Els estrangers també economitzem: “total, si la majoria em parla castellà, val més que aprengui aquesta llengua”.

  18. 10
  19. A. Alzamora - 07 maig 2008 3:15 pm

    “Si estic morta de set i veig un bar a Palmanova i el cambrer sembla estranger, no passis gens de pena, que li demanaré la cervesa en anglès.”

    No estic d’acord. Els cambrers del Palma Nova han de parlar amb una quantitat de persones de llengües distintes cada dia, perquè no en català? Meam si ara l’anglès es convertirà en la tercera llengua oficial.

    Una altra cosa, hem de tenir clar que com més parlam català, més es parlarà el català. Tenim dret a emprar la llengua, si la dependenta no en vol parlar no podem fer res, però nosaltres hem d’insistir. És la única manera.

  20. 11
  21. Joan Gabriel Mora - 07 maig 2008 3:41 pm

    Timothy Barton, tens tota la raó. Jo només volia expressar que no podem esperar dels catalanoparlants que s’aixequin del llit cada dia disposats a fer en tot moment i en tota ocasió la seva petita croada per la llengua. I quan dic un estrany, vull dir qualcú de qui se suposa -erròniament- que no coneix el català. És una attitud (ep!) que, si bé no es pot criminalitzar, sobretot no s’ha d’avalar ni encoratjar.
    Una altra cosa, si el petit treball de camp del professor Bibiloni pogués esdevenir una mostra professional seria interessantíssim poder-ne extreure les següents dades psicosociològiques:
    “Dels 30 que s’adrecen a mi en espanyol, continuen la conversa en espanyol després de la meva resposta en català: 19”. D’aquests, ‘x’ continuen la conversa amb tota naturalitat en una interactuació català-espanyol fluïda; ‘x’ se senten contrariats i incòmodes per la situació; i ‘x’ es mostren francament agressius per la interpel·lació reiterada en català.

  22. 12
  23. Joan Gabriel Mora - 07 maig 2008 7:46 pm

    La lectura dels comentaris del ‘blaverillo’ de la paperera m’ha suggerit una idea per a l’enquesta sociolingüística -ja sabeu: saben més l’amo i l’ase plegats que l’amo tot sol.
    Seria interessant conèixer les dades segons la variable ‘adreçats en català estàndard/adreçats en català dialectal de Mallorca’.

  24. 13
  25. G. Bibiloni - 07 maig 2008 9:36 pm

    El suggeriment de Joan Gabriel Mora (segon comentari damunt aquest) és interessant. En principi no vaig veure cap situació d’incomoditat ni d’agressivitat en els meus interlocutors hispanòfons, tot i que això no era fàcil d’avaluar tenint en compte que la majoria de les converses eren molt breus. I una cosa que sí que cal remarcar és que tothom em va entendre perfectament —entre els meus contactes no hi havia cap immigrant no espanyol; si n’hi hagués hagut, potser això hauria canviat aquesta dada. Jo vaig utilitzar el català normal de Mallorca; això sí, com faig sempre amb gent que no parla català, parlant clar i vocalitzant.

    Potser estaria bé que més gent s’animàs a fer aquest mateix experiment i tindríem més dades i més perspectives.

  26. 14
  27. Joan A. Coll - 07 maig 2008 10:37 pm

    Insistesc, que un catalanoparlant parli català a ca seva amb estranys no és fer una croada, és fer un acte de normalitat. Hem de canviar el xip, redell. I pensar en positiu. Pensar que ens entendran. I estranyar-nos si no ens entenen. La immensa majoria ens entén: basta insistir una segona vegada després de l´”eh?” inicial per comprovar que el que pensàvem que no ens entenia ens entén. A partir d´aquí la conversa es pot seguir perfectament en català per la nostra banda. I pot ben bé acabar amb el nostre interlocutar fen qualque intent d´usar el català també. Sols quan vegem que realment no ens entenen, si les formes han estat les adequades i ens interessa mantenir la conversa, canviam lliurment de llengua. Casos desagradables puntuals n´hi ha, però amb una actitud positiva i, sobretot, mantenint la nostra dignitat, són una minoria.

  28. 15
  29. Joan Gabriel Mora - 08 maig 2008 5:06 pm

    “la majoria de les converses eren molt breus”
    Molts d’hispanòfons que volen fer progressos en el nostre idioma necessiten escalfar motors i sentir-se més en confiança per engegar la llengua a parlar en català.

  30. 16
  31. Lluís Cerdó Fernández - 08 maig 2008 6:56 pm

    Tenc costum de parlar en mallorquí amb desconeguts i he comprovat que pràcticament tothom m’entén, de manera que es mal costum de girar sa llengua no té justificació. Fins i tot, de tant en tamnt me passa que persones castellanoparlants (s’accent me fa pensar que ho són) fan s’esforç de xerrar-me en mallorquí. Si es mallorquins no “amagam” sa nostra llengua i la “feim visible”, seran uns altres es qui “amagaran” sa seva i, a damunt, contribuiran a fer visible sa nostra. Tot depèn de qui prengui s’iniciativa de marcar ses regles des joc.

  32. 17
  33. Joan Capó - 08 maig 2008 8:59 pm

    Allà on convendria fer un experiment seria a l’Ajuntament de Calvià…

  34. 18
  35. Joan A. Coll - 08 maig 2008 11:09 pm

    Senyor Cerdó, chapeau!

  36. 19
  37. Toni P - 09 maig 2008 12:00 am

    Clar que té raó, el senyor Cerdó! El primer minut de conversa amb un desconegut és clau! I més important encara si el desconegut pot convertir-se en un conegut, algú a qui es tracti amb una certa periodicitat (un company de classe, de feina, el veí, la fornera, etc.). En el primer minut s’assumeixen els hàbits lingüístics que regiran, molt probablement, totes les converses posteriors. Una vegada adquirits costa molt canviar-los. Parlar sempre en català, aquesta hauria de ser la consigna de qualsevol mallorquí que desitgi la normalització. I quants en coneixem que no ho fan (i que diuen que són independentistes)! Parlar sempre en català i ser capaç de no amollar, amb cordialitat… És molt més útil i eficaç que 70 manifestacions independentistes, que cremar 40 banderes.
    Sé que la idea que he expressat és una obvietat, però quants la la posen en pràctica?

  38. 20
  39. carmen - 09 maig 2008 7:04 am

    Sr. Cerdó: dado que todos tenemos la obligación de entender el castañol y todos tenemos el derecho a usarlo; si yo me dirijo (por ej.) en un Banco a un catalanista en castellano él tiene obligación de entenderme, pero si él se dirige a mí en catalán, él tendrá derecho a expresarse en catalán pero yo no tengo la menor obligación de entender lo que me diga…

    sigan uds, ilustrándome, pero es q estas cosas conviene repetírselas uno mismo cada día.

  40. 21
  41. Lluís Cerdó Fernández - 09 maig 2008 6:28 pm

    Carmen, quina llengua ès “el castañol”? No la coneixia. Pens que hauries de parlar amb en Carlos Delgado i proposar-li sa redacció d’un nou manifest, que podria dur per títol “Por qué baléà y por qué castañol”. Salut.

  42. 22
  43. Joan Gabriel Mora - 09 maig 2008 6:32 pm

    Carmen, no entenc bé el teu comentari, però rebutjo que es digui de qualcú que és catalanista pel fet de voler expressar-se normalment en català. Per ventura ets tu espanyolista perquè t’expresses només en espanyol?. Però si entenem per catalanista aquell qui vol per a la llengua catalana en el seu àmbit els mateixos drets que té l’espanyol, és a dir, l’obligació per a tots els ciutadans de conèixer-la, aleshores, Carmen, sóc tan catalanista com voldràs, i un punt més.

  44. 23
  45. Joan Capó - 17 maig 2008 12:07 pm

    Un funcionari de l’Ajuntament de Palma em diu que un 90 % de les persones que demanen informació ho fan en castellà.

  46. 24
  47. Joan Capó - 24 maig 2008 8:28 am

    Ahir i divendres passat he mirat Codi Genètic, el vespre a IB3. Quan el presentador demana el nom a gent de Menorca i Campos, molts, tots catalanoparlants, diuen el nom en castellà. No he vist els programes complets i per tant no puc fer una estatística, però és un fet significatiu.

Podeu deixar un comentari