No ho facis, Esquerra

Aquests dies tots els endevinadors, astròlegs i nigromàntics diuen que es farà una gran escenificació de discrepàncies profundes, suades de sang per a posar-se d’acord, espera desesperada de miracles que no arriben…, però en el darrer moment hi haurà acord i s’oferirà al Principat un estatutet desnerit i descalcificat (tal com estan les coses no pot sortir res més). I tots voldran fer creure que és un gran avanç per a Catalunya o que era l’únic avanç possible. I després què? A esperar vint-i-cinc anys per a una altra oportunitat? A contemplar impotents com els governs de torn –tripartit, bipartit o nopartit– van administrant un tediós dia a dia d’un país humiliat i que haurà vist ensorrar-se una vegada més la il·lusió de trobar una sortida per al seu problema?
El PSOE-PSC ja fa temps que hi està apuntat. CIU no sé com podria explicar als seus electors aquell no (presumptament) enèrgic dels dies anteriors al trenta de setembre i aquest hipotètic sí a un estatut incomparablement inferior. I Esquerra, creu que algú la podria prendre seriosament pel partit que ha de portar el país a la sobirania? No ho faceu, que no us ho perdonarem.

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. vil?bit - 24 desembre 2005 4:52 pm

    …tantes d’oportunitats d’esdevindre qualc? al m?n i a l’hist?ria, i ja ho veieu… Mancades. Ens fan dentetes i llavors ens trenquen la ferramenta a cops de covarda culata.

    Esquerra f?u el p?mfil associant-se i estintolant els espanyols del sabater pudent. Aquell jorn nefast deix? d’?sser d’esquerra republicana. Encara ser? esquerr? i republic?, qu? altre hi ha? Mes no pas c?mplice d’aquells farsants.

    El senyor pilotaire Oleguer tingu? una altra gran oportunitat d’esdevindre un altre magn?fic Xirinacs, i la perd?. I malaguanyat tot el jovent qui n’esperava meravelles. Aprenem tost, els catalonis, a beure amarg.

    Per ell far?, el senyor Oleguer _ i tants d’altres qui sense que els cost?s tampoc gaire no saben surar fins on hagu?s calgut.

    S’estimen m?s un mos d’argila ara que no una perenne est?tua de marbre al nostre cor _ o on sigui…

    I ara Esquerra podria fotre un cop de porta ben sonat i tornar a fer’ns pujar al tren que va a algun lloc, i no pas a l’aiguabarreig de la desaparici?…

    Si ens esperem una miqueta…?

    Cal dir tanmateix que l’esperan?a ?s for?a n?quissa…

    Massa avesats a rebre.

  2. 2
  3. Joan Vicen? - 24 desembre 2005 4:53 pm

    Personalment demanaria a Esquerra que no afluixes en res de res, que els poses del nirvis, que no deixes de fer refer?ncies a la naci? completa i que, en rompre’s les negociacions tir?s cap al dret de l’autodeterminaci?, si cal, deixant d’anar a Madrid per res, confiant nom?s amb nosaltres. Gr?cies.

  4. 3
  5. Pep - 24 desembre 2005 4:54 pm

    Id? jo crec que ho ha de fer i, obviament ho far?. La pol?tica ?s l’art del que ?s possible i els pol?tics catalans saben que ara ?s la primera oportunitat de modificar l’estatut, dels darrers vint i cinc anys.

    Ser? fins i tot mal d’aconseguir que es tornin a donar les mateixes circumst?ncies que ho permeten ara en les properes d?cades.

    Que us assembla poc ? Es discutible i matitzable, per? dona prou recorregut per a configurar un nou statu quo i una nova configuraci? de l’Estat.

  6. 4
  7. JosepArnau - 30 desembre 2005 10:06 pm

    Malauradament pinten bastos.
    Ens donaran mis?ria i l’acceptarem com sopa bobes, que n’arrivem a ser de messells.

Podeu deixar un comentari