Mèxic, Mèjic
Article publicat en el Diari de Balears el 16 de maig de 2009.
Si la setmana passada parlàvem de grip, a causa d’una trista actualitat, el mateix fil ens durà avui a parlar del nom del país que primer ha patit les conseqüències de la passa actual. La normativa vigent ha implantat Mèxic, però molta gent diu encara Mèjic, que deu ser l’única forma de la llengua parlada pre-fabriana. Una forma que reivindiquen algunes persones, de vegades enèrgicament. Continua aquí.
17 comentaris17 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
En francès, la capital és Mexico (cf la famosa cançó de Luis Mariano) i el país ‘ Mexique ‘. Què penses de l’expressió ” ciutat dr Mèxic “?
ciutat de Mèxic perdó
També Oaxaca i Xalapa, pronunciats en castellà amb ‘j’. I en català?
Un castellanoparlant d’Espanya quan arriba allà comença dient “Oaksaca” i “Ksalapa” (i el corretgeixen). Perque exceptuant el cas de “Méjico”, l’espanyol d’Espanya fa servir el mateix criteri internacional del que ha parlat Gabriel pel català, es a dir un criteri gràfic.
Doncs soposo que hauriem de dir “Oaksaca” i “Shalapa”.
Els mexicans (i altra gent hispànica) diuen [oa’xaka] i [xa’lapa]; els nord-americans, [wa’hakə] i [həˈlaːpə]. Supòs que els catalans ho hem de dir més o menys com fan els mexicans, o, si voleu, com els anglòfons, amb una fonètica més acostada a la catalana.
Això de castellanitzar els noms estrangers segons la grafia originària, i de catalanitzar-los segons la grafia adoptada pels castellans ha produït aberracions que em sembla que són irreversibles. Una d’elles es “esquí” i “esquiar”. En noruec,llengua de la que procedeix el nom d’aquest sport, el dígraf sk es pronuncia com el nostre so de xeix. Si l’haguéssim agafat directament del noruec,li diríem xi, (i xiar), com ho diuen els alemanys (escrivint Schi) i els italians (amb la grafia sci).
Una consulta. L’ésAdir (el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)pel que fa a la pronúncia de la xeix a la paraula “èxit” diu que és admissible fer-ne tant una pronúncia sonora com una de sorda. Això és ver? I si ho és, perquè aquest cas en concret permet la duplicitat de formes? I encara una pregunta més: trobes que la CCMA és un bon referent? Si volem doblar per a TVC ens hi hem d’adreçar, però de vegades s’admeten propostes que a mi personalment no em convencen gaire…
Jo pensava que hi havia relació amb la grafia de la lletra grega chi, que en grec té un so molt semblant a la jota castellana. És això cert?
Aprofito per felicitar-te per aquest excel·lent bloc…!
A propòsit, quan es transcriuen mots de llengües que no usen l’alfabet llatí, se sol fer servir el dígraf ‘kh’ per representar el so de ‘j’ espanyola. Doncs bé, als serveis informatius espanyols se solen equivocar i pronuncien per exemple Khartum, Khan Yunis, etc. amb el so ‘k’ o fins i tot amb el de la ‘j’ catalana.
Una observació: els mexicans no diuen realment Oa’xaka sinó wa’xaka. Normalment es posen els hiatus per capell, i fins i tot en registres cultes un “teatro” pot ser un “tiatro”, i Oxacaca sona igual que s’escrigués “Huajaca”.
Jo he insistit en el “Mèksic” amb la meva família i amics però hi ha una resistència “natural” enorme a fer servir aquesta pronúncia.
Antònia,
La meva hipòtesi és que quan Fabra va formular la regla de pronunciació de la x, va associar la pronúncia sonora als mots començats per ex-, però es va oblidar d’indicar “ex- àton”. Això podria haver fet que “èxit” (no sé com diuen “èxode”) es tendís a pronunciar al Principat amb consonant sonora, cosa que va crear una fluctuació entre els dos sons (sord natural i sonor induït).
A Mallorca no hi ha fluctuació: tothom pronuncia egz- (o edz) en els mots començats per ex- àton i ks (o ts) en els altres.
Crec que l’És a dir (o com s’escrigui) té molta informació útil, però hi ha criteris que no em semblen adequats.
Amb relació al que diu geococcyx: Si Oaxaca s’escrigués, en castellà, Huajaca, ho pronunciarien, els castelanoparlants, “guajaca”, com pronuncien “guevo” allò que està escrit “huevo”. Em sembla que això de “ue-” només ho pronunciam els catalanoparlants, si no és que per Amèrica hi hagi algun país que també ho facin, cosa de la que no en tinc notícia.
Antoni Llull: no m’he fixat que aquí a Mèxic facin això de manera general.
Una cosa semblant passa amb el dígraf “zz” italià, que en la llengua original es pronuncía amb una africada sorda ([ts]), i no pas sonora ([dz]), com creuen alguns.
Així, si algun dia l’IEC es decideix a adaptar plenament al català el mot “pizza”, li correspondrà la grafia “pitsa” (no “pitza”), que, a més, és com ho pronunciam a Mallorca.
Altra vegada per a geococcyx: No acab d’entendre qué és això que fan de manera general a Mèxic. Pronunciar ua- o gua-? Huevos o guevos?.
Amb relació al que diu Sebastià, seria molt lamentable que s’adoptàs com a normatiu “pitza”, cosa que no em fii que no es faci davant els exemples de xat (en lloc de txat)per l’anglès chat, i bloc per l’anglès blog. Hem de tenir en compte que nosaltres, en general, no sabem pronunciar “blog” i al seu lloc deim “blok”, però si més no hauríem de respectar la grafia original, com la respectam al mot filòleg amb tot i que diguem filòlek.
Pens que s’ha d’anar alerta a l’hora de voler adaptar mots al català. Els criteris del passat han quedat obsolets. S’han de tenir en compte les noves circumstàncies: la globalització, la mobilitat geogràfica, la generalització de la cultura lingüística -en especial el coneixement de l’anglès. Crec que el criteri més sa és simplement fer una adaptació molt restrictiva. Per exemple, hauria preferit abans ‘wikipèdia’ que no pas el localista i floral ‘viquipèdia’.
A mi també em sembla un nom absurd aquest de “Viquipèdia”