M’agrada en Jordi
No, no, que ningú —sobretot ninguna— no es precipiti: continuu tan hétero com sempre. És que en Jordi ni tan sols és un home de carn i ossos, encara que és possible que algun lector d’aquest post al final no ho acabi de creure. En Jordi és només una veu, una veu feta amb ordinadors, una veu generada en un procés de sintetització de parla. Un estri que ens ofereix la companyia Loquendo destinat a ser utilitzat en diverses aplicacions informàtiques que abracen un ventall d’utilitats. La més corrent, els programes que llegeixen textos, com els que poden ser útils als cecs o com el que ha produït aquesta pallissa que hem d’aguantar —pels disbarats que diuen— en els autobusos de Palma. En Jordi és una de les moltes veus que la casa ofereix per a un ampli conjunt d’idiomes. El nostre home —bé, la nostra veu— té una germana, na Montserrat, la veu femenina catalana que un altre dia us presentaré, però m’agrada més en Jordi, que hi farem. Pel que he llegit, les veus femenines són més difícils d’aconseguir que les masculines i de menys qualitat. Sembla que perquè la freqüència fonamental o primer harmònic és més alta que la dels homes i no sé què més. És una llàstima que sigui així i esperem que la tecnologia ho resolgui aviat.
Bé, ara podreu sentir com parla en Jordi. Si feu clic aquí (i un altre clic o dos després en el trianglet vermell), en Jordi us llegirà aquest post.
Bé, com veieu, en Jordi parla català central. Però català central del bo, no aquest xava-bleda que parlen els actors joves de El Cor de la ciutat, la majoria de locutors dels anuncis de la televisió i en Pellicer. Ara que és tan aprenent que amb una mica de paciència he aconseguit de fer-lo parlar amb accent mallorquí. Aquí és on ell i jo ens hem divertit de valent. Un clic aquí i veureu quines coses que ha après de dir:
Decididament en Jordi serà a partir d’ara per a mi un bon ajudant. Per començar, l’incorporaré com a model de bona pronúncia a la meva Guia de correcció fonètica, petita taula de salvació de tants de nàufrags de la dicció i l’elocució que hi ha en aquest país.
17 comentaris17 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
*Aquesta societat és plena de prejudicis. En aquesta plana hom en comenta molt hàbilment els lingüístics. D’altres, però, no estan gaire tractats com ara proclamar la canònica heterosexualitat després de dir una frase tan inofensiva com “M’agrada en Jordi”. Tot fent broma, és clar! Però u ja està fart de sentir la mateixa gracieta en boca d’u i d’un altre. No perdré, però, temps amb això.*
Per cert, professor Bibiloni, el Canal 33 fa ‘En Dawson creix’ en català central estàndard? Qui és qui ha fet el doble doblatge ara? TVC o IB3?
Genial!
Ens en farem llepadits, els aficionats a la fonètica i a la fonologia!
Com podem fer-nos amb en Jordi?
No havia pensat a posar l’enllaç de Loquendo. Ara ja hi és.
Totalment d’acord amb en Xavier, l’acudit sobra i molt.
Ara necessitem un Jordi valencià. Propose que es diga Vicent, i la seua companya, Amparo 😀 Per cert, estic d’acord amb en Xavier en allò de les proclames d’heterosexualitat. Tret d’això, felicitats pel seu treball i el seu blog, professor Bibiloni. Salutacions des de València.
Trob que exagerau una mica amb l’acudit de la heterosexualitat den Gabriel. O és que els homosexuals no fan acudits sobre la seva condició sexual? El fet que la gent tregui les urpes davant una broma d’aquest caire demostra qui és realment el que té prejudicis.
I per cert, el bus de Palma usa el sintetitzador de Loquendo, en versió bilingüe, i molt, molt, molt mal parit. Diu parada en lloc d’aturada, un detallet que seria un gest “guapo” de cara al mallorquí. I els noms dels carrers es castellanitzen quan passa a parlar en la llengua del Regne. És patètic i anti-normalització.
Enhorabona pel blog, Gabriel. I força, sobretot això: molta força!!
Calagamberro, les coses clares. Les brometes innovadores són benvingudes; les estantisses, però, més bé no dir-les. I no em diràs que nosaltres, que criticam postures lingüístiques estantisses a tothora i traem les urpes a la mínima, estam carregats també de prejudicis?
Estic d’acord amb en Calagamberro. No traguem les coses de polleguera…
No digueu dois amb això del tema de la homosexualitat. A més a més ara sembla que tothom se fa gay. És una moda, de fet ni hi ha gen de la homosexualitat ni el 100% dels gays ho són de naixament. De totes maneres tampoc pens perdre temps amb aquests desbarats.
El que sí volia dir que informatitzar la veu no m’agrada gens. És fred i perd tota la riquesa del llenguatje.
Crec que seguir fent comentaris sobre qüestions sexuals és desviar-nos del tema d’aquest post. Cal parlar de sintetitzadors de veu. De tant en tant agaf l’autobús, a Palma, i en els darrers mesos he sentit coses com aquestes: quan a l’avís visual apareixia “pròxima aturada (o parada, ara no record ben bé com ho deia)CR CATALUNYA” sentíem “…ce erra Catalunya”, quan apareixia escrit “PLAÇA DE JOAN CARLES I” sentíem “…Joan Carles i”, i arribant a Jaume III, “Jaume i, i, i”, i en ésser prop del carrer d’Andrea Doria, podiem escoltar “Andrea Duría” (tal com sona el condicional del verb “dur”). Això de i, i, i, després de molt de temps, ho corregiren, i el “ce erra” també, però no fa gaire setmanes encara s’hi sentia, i supòs que encara s’hi sent, el “duria” referint-se al nom del famós navegant italià.
Òbviament, si en lloc d’escriure “Jaume III” haguessin escrit “Jaume Tercer”, la màquina hauria dit “Jaume Tercer”. La cosa és greu, perquè és evident que els responsables del pegat ni tan sols van (voler) escoltar el seu producte abans de posar-lo en circulació. Crec que la versió castellana sí que la van repassar, perquè pareix que no hi ha disbarats. Aquests fitxers haurien d’anar a l’Arxiu del So i la Imatge: són peces de museu.
En Jordi ha d’estar molt agraït a qui li ha cedit la matèria primera (els sons de la llengua) perquè ell pugui llegir tan bé i amb tan bona fonètica. Si l’escoltau amb atenció no us costarà descobrir-hi la veu “humana” que hi ha darrere, que és la de l’agent 007… Vull dir la de l’actor Abel Folch.
Per a facilitar l’exercici de comparació a què ens convida el comentarista precedent, podeu fer clic aquí per a escoltar l’actor esmentat.
Per cert, he fet seure a una taula en Jordi i en Jorge (dos col·legues de Loquendo) i els he fet dir la paraula “final” alternadament (ara en Jordi, ara en Jorge, ara en Jordi, ara en Jorge). És el que faig fer als meus alumnes per a fer-los veure la diferent articulació de la ela. Aquí teniu el resultat.
Aquest exercici l’hauria de fer molta gent.
Escandalosament magnífic per a usos especials, però encara em fa una mica d’angúnia, és així com el futur que ens deien fa vint anys posat a casa. Com ho faràs per fer-lo corrector? Ara torno a escoltar, que em provoca curiositat tot el procés. Mutis pel desgabell hetero!
M´ajunt a la festa de la Fonètica, tot i que jo firmaria ara mateix que tots els forasters passasin a fer-se mallorquins, amb la fonètica que fos.