Llibertat d’expressió. Per damunt de tot

Ara que una part de la humanitat sembla que ha tornat boja i que tants de dirigents europeus subordinen els principis de la civilització a la por, vull aprofitar aquesta modestíssima tribuna per unir la meva veu a la dels qui aquests dies aixequen la bandera de la llibertat d’expressió. Ara n’hi ha que diuen que la llibertat ha de tenir el límit allà on altres persones tenen el dret de no ser ofeses. Discrep. Amb aquest límit senzillament es liquida la llibertat, perquè allò que ofèn o no ofèn no és objectivable: a uns els ofèn que caricaturin un profeta, a altres que es defensi una determinada organització, a altres que es passegi amb calçons curts, a altres que algú vagi nu a la platja, a altres que es diguin paraulotes per la televisió, a altres que s’utilitzi un cos a la publicitat, i no acabaríem mai. La llibertat d’expressió és la llibertat d’ofendre perquè només s’ofèn qui es vol ofendre. La llibertat d’expressió, i moltes altres llibertats, i tot el sistema democràtic, i la separació de la religió de la política, i la igualtat entre homes i dones, i moltes coses més són un bé suprem que els europeus (i alguns altres) hem aconseguit amb segles de sofriment i de lluites heroiques.
Bé, això és el que pensava jo fins que el telenotícies d’avui m’ha espatllat la festa, per dir-ho amb una mica de literatura. La notícia era que els policies de Barcelona multen unes dones, que ells dedueixen que són prostitutes, pel simple fet d’estar al carrer. A la civilitzada Europa algú creu que pot conculcar el dret d’estar en el carrer, o passejar-hi, o seure a un banc o parlar amb qui sigui. I per què aquestes dones no tenen dret a estar en el carrer? Perquè això ofèn algú. Igualet que les caricatures de Mahoma, encara que les conseqüències, afortunadament, no són les mateixes.
Amb tot, malgrat aquest forat negre i bastants altres més a la nostra carta de presentació, continuaré pensant que en el nivell de llibertat i de civilització que Europa ha assolit, enfront d’altres que viuen en la foscor medieval, no es pot fer ni una passa enrere. Ni una. I ara és el moment de defensar-ho amb la màxima fermesa.

2 comentaris

2 comentaris rebuts

    1
  1. Jaume Lafont - 10 febrer 2006 6:37 pm

    Us convid a llegir aquesta traducci? d’una entrevista a G?nter Grass sobre el tema.
    http://cibernautes.com/jaume/dies/20060210/4368/

  2. 2
  3. Pere S. - 10 febrer 2006 6:45 pm

    Hi estic d’acord i no hi estic d’acord. Estic d’acord que la llibertat d’expressi? no ha de tenir l?mits, per? penso tamb? que no costa gens fer-se c?rrec d’una situaci? de conflicte i demanar disculpes, perqu? et d?na la gana, no perqu? t’ho mani ning?, ni ho dicti cap llei, ni perqu? sigui obligatori. A la gent que hem dit aix? ens han acusat d’intolerants i ens han alineat amb els que cremaven banderes, i llavors ?s quan veus que de fanatismes n’hi ha en diverses bandes, no sols all? a l’Orient Mitj?. Sembla que ni tan sols es pot fer una reflexi? sobre maneres de solucionar conflictes… ?s trist.

Podeu deixar un comentari