La vocal neutra tònica (a manera de recapitulació)
Publicat en el Diari de Balears, el 6 de desembre de 2008.
A la major part de les Balears tenim tres sons per a la vocal e tònica: obert, tancat i neutre. A les paraules que se solen dir hereditàries, aquelles que s’han usat de manera ininterrompuda i s’han transformat en el pas del llatí vulgar al català, la pronúncia d’aquesta vocal ve determinada per la naturalesa de la vocal llatina corresponent. Però a les paraules incorporades a la llengua un cop aquesta estigué constituïda no compta per a res l’etimologia, que la gent desconeix absolutament. Aleshores, sempre que s’ha incorporat al català una paraula amb e tònica —i el mateix podem dir de la o— els parlants han hagut de decidir el timbre de la vocal del nou mot. Aquesta decisió s’ha pres sempre a partir de tendències analògiques que associen els diversos timbres a contextos fonètics, i no es té mai en compte la pronúncia de la vocal en la llengua origen del mot, suposant que aquesta també tingui diferents obertures vocàliques possibles. Per exemple, en els mots nous una e tònica és sembre oberta si la vocal següent és i: dèficit, estèril, satèl·lit, tècnic, etc.
Doncs bé, a les Illes, encara que a la nònima de vocals hi hagi la neutra tònica, les paraules incorporades a l’idioma agafen només e tancada o e oberta: la vocal neutra és un so “mort”, o no operatiu, o no productiu […] Continua aquí.
21 comentaris21 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Fantàstic article. Molt aclaridor. Si algun dia l’IEC (i/o la UIB) es decideix a publicar un diccionari de pronúncia que inclogui la variant balear, tant de bo et consultin.
Només voldria apuntar que a Llucmajor sempre hem dit “text” i “context” amb E oberta, igual que “grec” (tot i que a altres indrets de Mallorca pronuncien aquests mots amb E tancada).
Crec amb les últimes lliçons de l’amic Gabriel queden pocs dubtes que aclair sobre les pronunciacions de la e. Pel que fa a text i context, que a efectes de pronúncia vé a ésser el mateix, el que em sobta és que fins i tot locutors diuen “texte” i “contexte”, i en aquest cas és normal que la e tònica sigui oberta, peró crec que els que deim text, en general, la pronunciam tancada.
Pel que fa a antena, dins el terme de Manacor hi ha (o hi havia, puix que possiblement hagi desaparegut aquest topònim amb la urbanització massiva de la costa, una cala anomenada, desde temps immemorial, Cala Antena. Naturalment, aquesta antena deu referir-se a la de l’aparell d’una barca amb vela llatina. Si el topònim es trobàs terra endins podríem pensar en una antena de molí de vent, i potser pugui tractar-se d’una altra cosa, no ho he anat a comprovar.
Efectivament, molt bona la recapitulació, Gabriel (quin gust llegir coses ben escrites i aclaridores!).
L´altre dia vaig sentir un locutor menorquí pronunciant el famós “interès” amb tònica neutra, i no vaig poder evitar preguntar-me si allà (els de Ponent, és clar) ho fan de manera natural així.
No, a Menorca també diuen interès amb e tancada, com abans ho devien fer en català central. Bona la varen fer amb l’accent greu!
Jo sempre havia estat un defensor a ultrança de seguir la normativa de l’IEC, tot i que hi ha alguns aspectes que necessiten una profunda revisió. Però en casos així (“interès”, “estrès”…), justificats lingüísticament, m’estic plantejant la possibilitat de seguir la normativa de l’AVL… Potser com a propòsit per al 2009?
Des de la UIB, màxima autoritat de consulta en matèria lingüística a les Illes Balears, no podríeu fer arribar a la Filològica propostes sobre tot allò que considereu que requereix una revisió?
I en l’era d’Internet i de les noves tecnologies, no hauríem d’esperar una ràpida resposta per part de l’IEC sobre aquestes qüestions? Només a títol d’exemple, la RAE, en el seu diccionari on-line, ja conté un avanç de la propera 23a edició del seu diccionari normatiu.
Només un apunt. Quan dius:
“els de les expressions punt net, esmentada dissabte passat, i punt es. Aquest darrer monosíl·lab s’ha de pronunciar amb e tancada, com fan a tot el territori de la comunitat lingüística”
Discrepo. Jo sempre ho he pronunciat amb e oberta, i arreu on he anat ho he sentit així. És més, he provat de pronunciar diferents dominis .net i .es amb la e tancada i se m’ha fet molt estrany.
Doncs és un punt que revisaré. Gràcies per l’aportació.
La solució més lògica seria l’adopció, per exemple, de l’accent circumflex per a tots els casos de divergència dialectal en la pronunciació de la e tònica (allà on calgui accent gràfic, naturalment):
“L’anglês la va empênyer contra la paret de marês”
Amb relació a la idea de l’amic Joan Gabriel Mora, crec que l’accent circumflex només ens duria una nova complicació i no ens solucionaria res: continuaríem sense saber si indica una pronunciació oberta o tònica neutra, talment com amb l’accentuació actual.
L’accent circumflex només ens indicaria que hi ha divergència en la pronúncia entre els grans dialectes. Cadascú podria pronunciar-lo o segons la tradició del seu dialecte o com millor li abelliria.
El cas més recurrent de divergència dialectal correspon al model següent:
Central= e oberta
Valencià= e tancada
Balear (en part)= e neutra
L’accent circumflex suposaria eliminar un dels esculls més importants en el camí de la reintegració plena dels dialectes valencians a la soca comuna de la nostra llengua.
Potser tingui raó Joan Gabriel Mora, però crec que la introducció d’aqueix nou tipus d’accent(nou per al català) seria molt complicada i crec millor deixar-ho com està: tinguem tots una escriptura uniforme i pronunciem les paraules segons és costum a la localitat on habitam quan parlam amb els nostres familiars i amics. I si parlam /parlem fora de Mallorca, sobre tot en un acte públic, hauríem de fer servir un registre tan acostat al català standard com ens sigui possible. Talment com fan els castellanoparlants. Si els imitam en tantes coses ben discutibles, si no rebutjables, perquè no prenim mostra d’aquesta que ens seria beneficiosa?
No confonguem l’estàndard amb el català central. I no existeix un únic estàndard fonètic pel que fa al sistema vocàlic, sinó diversos estàndards regionals.
D’altra banda, antigament, a Mallorca, ja hi va haver algun gramàtic que emprava l’accent circumflex sobre les E, no sé si per a indicar les vocals neutres tòniques o amb algun altre valor (a la francesa, o per indicar la desaparició d’algun fonema etimològic).
El cas és que no ho veig gens pràctic ni necessari. L’únic que cal és que els de l’IEC rectifiquen on s’hagi de rectificar (“interés”, “estrés”…) i que s’admeti plenament la doble accentuació per a segons quines paraules (“cafè/café”, “comprèn/comprén”, cinquè/cinqué, avanttrèn/avanttrén, témer/tèmer, església/esglèsia…). No seria el primer cas de doblets quasi homògrafs: “saxòfon/saxofon”, “xofer/xòfer” (mots que el DIEC ja recull).
Només deixaria com a formes úniques els mots d’ús molt freqüent i ja consagrats per la tradició, com “és” (per al balear) i “què” i “perquè” (per al valencià), així com també “València”, “sèrie”… (però aquests darrers amb més dubtes).
En realitat, aquesta és la línia cap a la qual ha tendit l’AVL, i sembla que també hi tendirà (però amb lletra petita i de puntetes) la nova ortografia normativa que està preparant l’IEC.
Sebastià, les remarques que fas són molt assenyades. És molt important que les institucions que vetlen per la llengua als diferents territoris treballin en una col·laboració estreta, i com més apolítica millor. I també més important que la orientació d’una retxeta és combatre la tendència d’alguns a reduir en la parla el sistema vocàlic del català a just cinc vocals, tot seguint l’exemple -com no?- del castellà.
Fomentar, inconscientment o a consciència, la reducció del sistema vocàlic, és un empobriment de la llengua que comporta importants desavantatges (els que tenen els castellanoparlants) a l’hora d’aprendre qualsevol altra llengua que tingui més fonemes vocàlics, que són totes o quasi totes les d’Europa i de moltes altres parts del món.
Per una curiositat, he indagat una mica el tema dels fonemes vocàlics en les diferents llengües. Sembla que les que més en tenen són les germàniques -s’ha reportat que el dialecte del bavarès parlat a Amstetten en té tretze. A l’altre cap n’hi ha algunes que només en tenen tres, com per exemple l’àrab clàssic. En qualsevol cas, conservem el que tenim i intentem recobrar allò que s’està perdent. Per exemple, la diferenciació fonèmica entre la b i la v; perquè no és la mateixa cosa beure que veure. Al volant convé veure-hi bé i no beure gaire!
Una cosa que m’agradaria saber és el perquè de la pèrdua del so de v (labiodental) en castellà i en català, cosa que em sembla que no ocorre en portuguès ni en francès ni en italià. A Mallorca encara es conserva entre la gent major, però els joves sembla que tenen dificultat a distingir la diferència entre els dos sons, i tinc por que en pocs anys només quedi el de b bilabial. Pel que fa als sons vocàlics, tinc entès que molts d’idiomes de les illes del Pacífic només en tenen tres, però el que és cert és que la majoria de llengües importants europees en tenen dos o tres o quatre més que el castellà. Si en feim un examen mirant molt, però molt prim, en català potser en tinguem tantes com el bavarès. Jo, que no som especialista en fonètica, només en distingesc clarament nou, però supòs que són més.
A veure: El sistema fonològic vocàlic tònic del català conté només set vocals: /a/, /e/, /ε/, /i/, /o/, /ɔ/ i /u/, a les quals hem d’afegir-n’hi una vuitena, per a bona part del balear: la vocal neutra tònica /ə/. Qualssevol altres timbres o matisos són al·lòfons d’aquests fonemes, ja es tracti d’al·lòfons dialectals o contextuals.
Pel que fa a la pèrdua del fonema fricatiu labiodental /v/, en trobareu una possible explicació a “Fonètica descriptiva del català”, de Daniel Recasens, pàg. 193-196.
L’anterior missatge —anònim— és meu (he, he, he).
Una vegada explicat es casos de e neutra tònica, m’agradaria que dedicasses un article (o un parell) a sa pronuncició mallorquina de sa o àtona en casos com atordir, cartolina, cobrir, (cobert, coberta, cobertor…), descobrir (descobridor, descobriment…) complir (complidor, compliment), cíngol, cònsol (consolat), dorment, escodrinyar estofat, Hongria «Hungria», joventut, joglar moixell moixella, monyó, nodrir (nodriment), obert ordir (ordit, ordidor), oró, pèndol, polir (polit, poliment), robí, roí (roïndat), rotló, ròtol (rotolar, rotolació), sorgir (ressorgir), sortidor (‘brollador’), sospirar (sospir), sostreure (sostracció), torbar ( ‘alterar’, i torbació, pertorbar, pertorbació, pertorbador) i per ventura qualcuna més.
No conec un sol mallorquí que pronunciï aquestes paraules sense tancar sa o en u, llevat des locutors de ràdio i televisió, que pronuncien una o completament artificial i artificiosa. Atribuir es tancament en u a s’influència castellana ès molt bo de fer, però no tenc gens clar que sigui així en tots es casos, sobretot si tenim en compte que sa pronunciació amb u ja devia esser corrent almanco sa primera mitat des segle XIX (així apareixen escrites en es diccionaris d’en Figuera i n’Amengual), una època que sa majoria de mallorquins ni parlaven ni entenien es castellà.
Hi podem afegir ofegar, ovella, oblada, Oleza i d’altres, que es mallorquins pronunciam amb au- i que es locutors solen pronunciar amb o- en lloc de fer-ho amb u, com pareix que seria més recomanable.
Si normativament ha quedat establit que Joan i Josep se pronuncien amb u arreu, maldament s’escriguin amb o, no n’hauríem d’ampliar sa llista?
D’acord. Apunt la proposta.
sincerament, jo sempre he sentit joan i josep pronunciat amb o i no amb u llevat de a tv3