La senyora Rosa i el mallorquí

La senyora Rosa Estaràs, candidata pel PP a la presidència del Consell de Mallorca, ha dit que, si ella guanya, en el Consell es parlarà mallorquí i no barceloní. Un exemple magnífic d’altura de mires en el món de les propostes polítiques. Tanmateix, un no acaba d’entendre el contingut de tan original promesa. Què vol dir que en el Consell “es parlarà mallorquí”? Que tots els funcionaris de la institució, a partir del moment que la candidata guanyi, parlaran entre ells i amb el públic en aquesta varietat lingüística? Què parlen ara, ribagorçà potser? Vol dir que en els plens es retirarà la paraula, estil Marín, als qui no s’expressin amb el nou accent oficial? Sí, ja ho sé: en realitat la senyora Estaràs vol dir que la presidenta, si és ella, parlarà “mallorquí” en públic —en privat no sé si tira més cap a l’espanyol—, no com la presidenta actual, que de tant en tant li escapa una paraula que no diuen les veïnes valldemossines de la senyora Rosa. Hauríem de veure quin estrany aparell dialectomètric de precisió usa la candidata per a afirmar tan segura que la seva oponent no parla en “mallorquí” i ella sí.

El perill és que l’exemple s’escampi i d’aquí a poc temps no quedi a l’illa Ajuntament en què la política municipal no consisteixi a cercar culpables de proferir algun mot amb pronúncia no acordada a l’ortodòxia local, com ara qui més qui menys es dedica amb afany a cercar en els polítics de l’oposició algun galliner o alguna columna feta sense el permís d’obres corresponent. Ja m’imagín un regidor de Pollença denunciant un regidor del partit contrari si no diu u consistori, o un de Sineu carregant contra un altre si no diu sa polítique. Ja no ens mancaria res més per a tenir la festa completa.

Doncs us heu errat, senyora Rosa. Primer perquè no es pot degradar la política d’aquesta manera, que ja prou vergonya hem de dur els mallorquins damunt l’esquena per culpa de les fetes del vostre partit. Però, a més, us heu errat perquè —encara que això que ara diré us sorprengui— per a parlar en mallorquí primer l’hauríeu d’aprendre, i m’estranyaria que ho poguéssiu arribar a fer. Perquè vós no parlau mallorquí, benvolguda senyora, sinó una modalitat tota altra que es diu bleda, que pel nom ja podreu endevinar de quins estrats socials ha sortit. Aquestes eles amb la punteta de la llengua doblegada per amunt, aquestes ves desventurades que igualen el votar amb el botar, aquestes is que no són ni de Sóier ni de Baidemossa, aquestes xeixs pronunciades amb escopinada (una txartxa), aquestes expressions tan originals, com allò de coir el tren, com si fos una figa albacor, i tantes altres coses que no us van ensenyar ni el vostre pare ni la vostra mare… això no és mallorquí, no. Ja estaria bé que si guanyàssiu, o si perdéssiu, parlàssiu en mallorquí.

9 comentaris

9 comentaris rebuts

    1
  1. Sebastià - 03 maig 2007 7:58 pm

    La genuïna ela catalana és sempre fosca o VELAR (ço és: amb elevació del postdors de la llengua cap al vel del paladar), si bé presenta diferents graus de velarització segons el context (“línia”

  2. 2
  3. Marc - 03 maig 2007 8:17 pm

    Aquesta senyora Rosa, deu ser dels i de les que parlen en públic en castellà per tenir “una ment oberta” i “no ofendre als nouvinguts” i parla mallorquí només quan ha de dir que no és la mateixa llengua que el català.

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 03 maig 2007 8:32 pm

    Per a una explicació detallada de com pronunciar la ela, vegeu aquesta pàgina

  6. 4
  7. joan - 03 maig 2007 9:55 pm

    Del mallorquí que parla la Vicepresidenta Estaràs jo també en destacaria els castellanismes constants, i darrerament, precisament ara que denuncia el deix barceloní de la Presidenta Munar, l´ús anàrquic de l´anomenat article literari mesclat amb el salat.

    De tota manera, el mestre absolut de l´ela geminada, per al meu gust, és el President Matas.

  8. 5
  9. joan - 03 maig 2007 11:38 pm

    ela bleda, volia dir! bleda!!

  10. 6
  11. manacio - 04 maig 2007 11:38 am

    EL FUTUR ÉS NOSTRE, no d´ells!
    Demà tots a la Plaça Major de Palma a les 18h, i dia 27 tots a votar en clau mallorquina!!

  12. 7
  13. Sebastià - 04 maig 2007 7:24 pm

    La genuïna ela catalana és sempre fosca o VELAR (ço és: amb elevació del postdors de la llengua cap al vel del paladar), si bé presenta diferents graus de velarització segons el context (”línia” vs. “baül”). Ara bé: benvolgut Gabriel, per què dius en la teva “Guia de correcció fonètica” que la ela catalana és, a més, DENTAL, i no pas ALVEOLAR com diuen TOTES les gramàtiques catalanes (Moll, Ruaix, IEC, GCC) i els manuals de fonètica i fonologia de Recasens, Bonet i Lloret, Prieto, etc.? És cert que el fonema /l/ presenta variants contextuals dentals o, fins i tot, prepalatalitzades (p.ex.: “alta” i “àlgebra”, respectivament), però en posició no marcada tots els manuals diuen que la ela és alveolar. Vols dir, per ventura, que la ela catalana és alveolar anterior (i no alveolar posterior), o dentoalveolar (intermèdia entre ambdues zones articulatòries)?

  14. 8
  15. G. Bibiloni - 04 maig 2007 9:16 pm

    Hi ha dues eles en català, amb articulacions diferents però que a fi de comptes “sonen pràcticament igual”, és a dir són reconegudes com a eles catalanes, ben diferents de l’espanyola. Una és la ela alveolar-velar (alveolar pel que fa al punt d’articulació anterior i velar pel que fa al punt d’articulació posterior), que deu ser la més general. Com que la ela espanyola és alveolar, si aquesta ela catalana no es fa ben velar sona espanyola. La velarització és una qüestió gradual: segons els parlants pot ser un poc velar, molt, moltíssim, etc., a part de les diferències segons la posició. L’altra ela és amb punt d’articulació anterior dental (més avall que en l’alveolar). Puc assegurar que tots els mallorquins que no fan la ela bleda pronuncien la ela amb aquesta articulació, i en aquest cas la velarització és una cosa poc important, perquè l’articulació dental li dóna la seva personalitat. Els mallorquins que parlen català i espanyol cada un amb la seva ela saben que el canvi consisteix a posar més amunt o més avall la punta de la llengua, i no es preocupen del postdors. El que no sé, i m’agradaria saber-ho, és quina presència té en el continent la ela dental.
    Si els manuals de fonologia no parlen de la ela dental és perquè la fonologia catalana va néixer massa feudatària de la fonologia espanyola (com tot). Com que els manuals espanyols deien que la ela és un so alveolar, aquí a repetir-ho i s’ha acabat. Els meus col·legues del Principat també se sorprenen quan els dic això, però és la pura realitat.
    Els qui no siguin de l’ofici hauran de disculpar aquesta pallissa.

  16. 9
  17. Jaume - 06 maig 2007 6:24 pm

    En aquest vídeo hi ha bon exemple del que entén n’Estaràs per mallorquí: “sa baSSe […] hem d’humanitÇar […]”, i quan se’n cansa, esquizoglòssia i avall que fa baixada.

Podeu deixar un comentari