La pel·lícula i el film
Abans de l’aparició de la fotografia i el cinema hi havia a les llengües romàniques la paraula pel·lícula, procedent del llatí pellicula, diminutiu de pelle (pell), però per via culta, car per via evolutiva hauria donat formes molt diferents: en català, pellella. Amb tot, la documentació històrica ens mostra diferències cronològiques entre les llengües: en francès pellicule apareix al començament del segle XVI amb el significat de ‘pell prima’, i, fins i tot, amb el de ‘peladura d’una poma’; en espanyol apareix película en el segle XV, també amb el significat de pell prima que envolta alguns òrgans del cos; per contra, en català no trobam escrit el mot fins ben avançat el segle XIX. Potser ja el trobarem en documents anteriors, perquè no hi ha cap raó perquè un mot que s’usa en espanyol i francès no s’usi també en català. Continua aquí.
10 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Això m’ha fet recordar que fa una cinquantena d’anys per Radio Mallorca es feia un programa en el que el Sr. Frances de B. Moll explicava coses de la llengua i responia a preguntes que li feien els oients a través del telèfon, i un d’ells li demanà: “com se diu una película del oeste?” I el Sr. Moll li respongué: “una pel·lícula de l’oest”. Aquell qui havia preguntat es mostrà sorprés, i comentà: “és que m’havien dit que es diu una pelleta de ponent”. El nostre gran filòleg feu una bona rialla i explicà: “Devia anar de berbes, aquest que ho va dir”.
“Només que l’anglès va fer una metonímia particular”
¿És bon català aquest ús de ‘només que’ en comptes de ‘però’? A priori hagués dit que no, però ara dubt veient com tu l’hi fas servir.
No hi havia posat atenció. Potser sí que és dubtós. Per tant, in dubio… ho canviaré. I aniré indagant.
Jo hauria dit “just és que”.
En la portada interior de “La bellesa i l’infern” de Roberto Saviano, publicat per Empúries, hi ha un comentari sobre la conegudíssima primera obra de l’autor napolità: “Gomorra ha obtingut diversos premis, ha estat publicat a trenta-tes països [¿països, no voldran dir ‘estats’?] i el director Matteo Garrone l’ha convertit també en una esplèndida pel·lícula.”
A can Empúries confonen ‘estats’ amb ‘països’ i dels ‘films’ encara en diuen ‘pel·lícules’…
Roberto Saviano, a tot açò, ¿hauria de triar millor qui li publica els llibres en segons quines llengües?
‘Just és que’, ‘només és que’ semblen més correctes. Pens que l’elisió del verb l’ha feta l’espanyol i que en català és un calc.
“[¿països, no voldran dir ‘estats’?]”
Una de les definicions d’el GREC és la següent:
“Territori i població d’un estat independent”
Això no vol dir que no pot tenir altres sentits també. El DIEC2 no inclou aquest sentit, cosa que jo crec que és un error. Seguint el criteri de mirar les altres llengües veïnes, no fan servir també la paraula “país” per a significar “estat”? És més: la paraula “estat” també és polisèmica, i pot portar a confusió amb els estats dels EUA o d’Austràlia. Si vaig a Califòrnia, Alaska i New South Wales, quants estats he visitat?
Podríem fins i tot dir que els dos usos del mot “país” pertanyen a dos àmbits diferents. Un ús té un sentit jurídic, mentre l’altre pertany al llenguatge general.
Què en penses Gabriel?
No sabia que “New South Wales” es tradueix. Veig que hauria d’haver dit “Nova Gal·les del Sud”.
L’altre dia, parlant d’aquesta paraula (film), vaig fer una relectura del teu article i vaig trobar un detall que la primera vegada que el vaig llegir me va passar per alt. Concretament, al darrer paràgraf, a les dues darrres línies, proposes que hem de dir que “aquest film ja l’he vist”. Aquí ve la meva sorpresa. Segons tenia entès, no és el mateix veure que mirar. A ca nostra, sempre hem dit “mirar la tele”. És correcte dir “veure” la tele o un film?
Moltes gràcies.
La televisió es mira, i si no hi ha un obstacle que la tapi la podreu veure. Igual que la ràdio s’escolta, i si no hi ha alguna interferència important, la podreu sentir.
Però amb un film sempre es diu “ja l’he vist”, no “ja l’he mirat”, perquè el que importa quan es diu això és el resultat, i el resultat és haver-lo vist.