Inefable Partido Popular

El PP es debat entre la militància ideologitzada contra la llengua catalana —integrant de la ideologia nacionalista espanyola que sempre ha vist el català com una amenaça per a la idea de nació espanyola— i la utilització electoralista de la qüestió de la llengua. Quan pesa més el segon comportament, la llengua, o la seva situació conflictiva, és una cosa que només interessa per a treure vots, encara que la manera sigui quelcom tan repugnant com enverinar la convivència i enfonsar la principal senya d’identitat d’un país. El català, en definitiva, o els interessa eliminar-lo o, en el millor dels casos, els importa un rave. En el fons tot és el mateix: per a nosaltres un flagell nefast.

Ara s’acarnissen contra una mesura tímida i absolutament insuficient del Govern de les Illes Balears, que res no fa preveure que hagi de garantir els drets lingüístics dels mallorquins, menorquins i eivissencs (cosa que implicaria que tot el personal sanitari parlàs i escrivís amb tota normalitat la llengua catalana), sinó que només pretén que aquest personal demostri uns certs coneixements de català, que una vegada demostrats els podrien passar pel folre de la bata. I no neg que assegurar la comprensió del català per part de metges i altre personal sanitari no fos un fet positiu i absolutament necessari.

«Lo que queremos es ser atendidos bien, no ser atendidos en catalán», diu una senyora que, encara que sembli increïble, ha estat consellera de salut. Per què no els demana als seus coreligionaris de la Meseta si se sentirien ben atesos si els metges els parlassin en anglès o alemany? Encara que els entenguessin perfectament.

Àudio:

.

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. Joan Gabriel Mora - 13 març 2009 10:43 pm

    No ens enganyem, la supervivència de la llengua només serà possible per una acció decidida de voluntat nacional. No serveixen de res actituds tèbies. No hi valen voluntarismes nostàlgics. Cal una nova orientació del nacionalisme. Un nacionalisme civil. Un nacionalisme per al segle XXI. Un nacionalisme armat de seny, tolerància i diàleg. Un nacionalisme victoriós de batalles incruentes i de guerres sense vençuts.

  2. 2
  3. Joan - 14 març 2009 5:27 am

    El que és una barabaritat és la demagògia en què es fonamenta aquesta afirmació.

    Per mi, que m’atenguin bé implica que m’atenguin en català. Ras i curt.

    Ignorar això és ignorar el dret lingüístic dels catalanoparlants i imposar l’imperialisme lingüístic, és a dir imposar encara més, si és possible, l’espanyol.

  4. 3
  5. Antoni Llull Martí - 14 març 2009 11:20 am

    Si es romp el pacte de Govern i tornen entrar a governar els del PP, aviat no hi haurà més problemes d’aquest tipus. Ahir la senyora Estaràs va dir que tenen la intenció de derogar la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de mínims, i que la nostra llengua deixi d’esser un requisit per poder accedir a la funció pública, i mentre arriba el moment de rellevar els actuals governants, han enviat una queixa al Defensor del Poble per a exigir la retirada del decret de català a la sanitat.(Vegeu D. de Balears d’avui). No fa gaire dies vaig sentir el comentari d’un votant del PP tot indignat perquè segons ell ens quedaríem sense metges i altre personal sanitari perquè tots se n’anaven per no haver de passar per aqueixa exigència del coneixement de català, i si només ens queden amb els mallorquins i catalans, tendrem una assistència mèdica pitjor que la que tenen en països del Tercer Món.

  6. 4
  7. biel - 10 maig 2009 11:40 am

    sempre es cerca la manipulació i la mentida per justificar el que no és pot justificar, dissortadament molta gent encara creu o fa cas als mass-media o grans mitjans de comunicació, en la seva brutal manipulació de les coses per a interessos ben concrets i definits, que dissortadament són molt lluny de les coses justes. s’ha de començar a ensenyar a cercar la informació, a cercar la veritat i veure que és lo que veritablement fan els que sols saben viure d’enganys i fer mal als altres.

Podeu deixar un comentari