I els nostres?


No voldria donar més gas al globus de la visita dels senyors Borbón-Ortiz a les Illes; ja ho han fet a bastament els mitjans de comunicació convencionals (12 pàgines cada dia de mitjana els diaris locals), que han mostrat el seu art en la manipulació desvergonyida de les imatges, i en la presentació de la banalitat i la buidor com a matèria d’interès col·lectiu. Però és que la cosa té molt de suc.
A la nota anterior hem criticat la pràctica de l’ús emblemàtic i decoratiu del català per part del cap d’Estat i el possible cap futur. Una manifestació d’una arquitectura político-lingüística profundament desequilibrada, que segurament només s’acabarà implantant la igualtat de llengües des del fonament de l’Estat o establint un Estat propi. Tanmateix, també mereix un comentari el comportament lingüístic dels primers mandataris locals que han retut pleitesia, per dir-ho molt suaument, a la parella visitant. En els mitjans de comunicació els hem vist a tots adreçant els seus discursos als invitats en la llengua d’ells i no en la del país, excepte les parauletes emblemàtiques. Tots, sense ni tan sols l’excepció d’algú –o alguna– que es diu nacionalista. Com que tot el muntatge de la visita té un alt valor simbòlic, és ben lamentable que siguin els primers representants de la nostra societat els qui reforcin la tristament arrelada imatge de la renúncia a la pròpia llengua davant el foraster i la confusió tan intensament planificada entre cortesia i servilisme; que no sàpiguen mostrar als seus la manera de servar la dignitat i l’autorespecte. Tot i que hi ha precedents que no s’haurien de negligir (el rector Llorenç Huguet va tenir l’enteresa de fer el seu discurs totalment en català en una visita reial a la Universitat). Però es veu que no tenen adob ni compostura, i on no n’hi ha que no n’hi cerquin.

Cap comentari

Cap comentari encara. Sigau el primer.

Podeu deixar un comentari