Espoliació: la bona llengua contra el Google
Avui s’ha celebrat convenció de Solidaritat Catalana per la Independència, però no us en faré la crònica, perquè jo no hi era ni hi havia de ser. Els mitjans de comunicació diran les coses importants de l’esdeveniment, com que de 154 esmenes presentades al manifest electoral només se n’han aprovat 6, i 5 s’han aprovat per transacció. Jo en destacaré una anècdota, que fa referència a l’única esmena que la comissió redactora ha perdut. Un dels presents, un jove filòleg que havia llegit —i, cosa encara més meritòria, entès— l’article que vaig publicar sobre les paraules espoli i espoliació, ha presentat una esmena proposant de substituir la primera, que deia el text, per la segona, tot utilitzant els arguments del meu article. Sembla que els redactors del document s’han oposat a tan insurgent proposta, i un home de molt de pes dins el partit —que no és el president— ha esgrimit arguments de santcristo gros: ha exhibit el nombre d’aparicions de les dues paraules en el Google, amb la qual cosa la pobra espoliació perdia per golejada. En aquestes, sembla que hi ha hagut un animat debat lingüístic, entre l’enfocament lexicogràfic guguelià i l’argumentació contundent del jove filòleg, que ha acabat amb la victòria de l’espoliació sobre l’espoli per 436 vots a favor, 238 en contra i 204 en blanc. Després, com explica Jordi Solé Camardons en el seu blog, «a partir d’aquest moment tothom ha començat a usar espoliació com si ho hagués fet sempre. A partir d’ara, serà la paraula usada progressivament de la mateixa manera que s’aniran imposant les tesis independentistes i democràtiques de SI». Esperem que passin les dues coses.
6 comentaris6 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
http://sodellengues.blogspot.com/2010/10/espoli-versus-espoliacio-una-victoria.html
Casualment (i curiosa), en un dels comentaris al teu article “No hi ha espoli fiscal”, cites el Google per a donar suport a la suposició que l’expressió “queda clar que” pugui ser un gal·licisme, atès que hi apareixen 1.750.000 pàgines amb “reste claire que”. 😉
http://bibiloni.cat/blog/?p=793
Són coses diferents. El Google té algunes utilitats lingüístiques, com verificar l’ús que una paraula o expressió té en determinada llengua. Però l’extensió d’aquest ús que el Google constata no demostra la genuïnitat d’aquelles paraules o expressions, sobretot en una llengua subordinada.
Idò tant de bo que sigui així, i que s’entengui que en qüestió de llengua no s’hi pot ficar tothom. Les coses són com són i una votació “democràtica” no les pot fer canviar. Si a Mallorca feim un referéndum per a determinar si la nostra illa està dins la mar Mediterrània, encara que el cent per cent voti en contra hi seguirà estant. I encara que més d’un cinquanta per cent dels mallorquins opinàs que el mallorquí no és català, ho seguiria essent, no en mancaria d’altra!
Això sí que són bones noves! Érem sempre el país d’ara-no-toca; doncs ara, independència o sobiranisme, sí que toquen, i regeneració de la llengua, també toca. Bravo!
Ha estat flor d’un dia: SI enceta la campanya electoral enganxant cartells amb el lema “Hola independència. Adéu espoli fiscal”. Brrrrrr!!!