Ens volen “equilibrar”
Poques hores després de publicar el post precedent, em queda superat pels fets. Avui llegim en el Diari de Balears que el PP de les Illes posa en marxa una ofensiva sense precedents contra la llengua catalana i pretén derogar la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims, que el català deixi de ser un requisit per a la funció pública i passi a ser un mèrit, que els pares puguin triar la llengua de totes les assignatures, que els alumnes puguin fer els exàmens en la llengua que vulguin i que els ciutadans —deuen voler dir sobretot els càrrecs públics— s’expressin en la llengua que vulguin. I, a més, demanen que desapareguin —així ho diu el diari— els llibres de text en “barceloní” i s’editin en “mallorquí”, “menorquí”, “eivissenc” i “formenterenc”. El programa del PP ultraespanyolista i d’extrema dreta de Delgado sense màscares i sin complejos.
Els analistes poden fer la seva feina i treure deduccions sobre les intencions i l’abast de l’operació, i sobre alguns elements en joc, com el recurs a les maniobres de distracció per a desviar l’atenció dels escàndols, l’efecte gallec o la por dels populars que ciudadanos i roses díez els prenguin la clientela. El fet és que aquest partit ha optat per aquesta via i això conforma un mapa polític d’unes determinades característiques.
Aquí fem alguna observació sobre el discurs i l’argumentari. Ens volen “equilibrar”. Diuen que volen l’equilibri entre les dues llengües oficials. Discurs impresentable que pretén embullar el personal confonent els conceptes de (suposat) equilibri legal i equilibri social. Volen vendre l’equilibri com la possibilitat de tothom de parlar, escriure i estudiar en la llengua que els vingui en gana —alguns, com el batle de Marratxí o la diputada Castillo (vegeu àudio del post precedent) ja van triant—, en un context polític i legal absolutament desequilibrat a favor de l’espanyol per una Constitució antidemocràtica i per tota la dinàmica que genera un Estat construït a partir d’una sola llengua omnipresent en tot. La seva “llibertat de triar” en aquest context és el final de la llengua, i ells ho saben. Els populars preparen per a nosaltres un “equilibrat” lingüicidi. Caldrà respondre’ls com aquest país i aquesta llengua necessiten.
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Avui dematí he enviat al post precedent una nota que ben bé podria haver anat en aquest. Està clar que aquesta gent té al català un odi feroç, i que per tant faran tot el que puguin per a la seva extinció. I si no el defensam nosaltres, els qui el parlam, ningú no ens el defensarà, perquè per desgràcia nostra, aquest sentiment anti-llengües que no són l’oficial de l’Estat és molt general a tota l’Espanya monolingüe. Jesús digué que si ens peguen una bufetada a una galta, hem d’oferir l’altra, però no deixà res dit sobre el que hem de fer si després d’aqueixes dues bufetades encara ens en volen pegar d’altres. Fins a quantes n’hem de parar sense reaccionar? Fins a deu? Fins a cent? Fins a mil? Jo crec que ja n’hem rebudes prou i que és hora que diguem BASTA!
Tornem-hi torna-hi. Fins que el català no sigui considerat primera llengua oficial i de coneixement obligatori per a tots els ciutadans, no en sortirem -a veure què passarà a la fi amb el nou Estatut del Principat.
Jo els diria als del PP que no és la llibertat dels pares el que compta, sinó la dels futurs ciutadans que ara són a les escoles. Per a poder triar com, quan i amb qui volen parlar una llengua o l’altra, les hauran de conèixer totes dues a fons. És això el que ha de garantir l’ensenyament.
Aquesta nova ofensiva espanyolista és planificada i dirigida des de Madrid. El discurs és calcat del que tenen a Galícia. Sembla que la victòria en aquell país els hagi donat ales. Com a soldadets disciplinats els d’aquí executen amb cura i esment les ordres de dalt. Tot val per a recobrar la menjadora!
No puc estar-me de transcriure aquí, si el professor Bibiloni hi consent, un paràgraf del manifest de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca sobre la recuperació dels cossos dels assassinats i enterrats en fosses comunes. Hi queda ben palesa la baixa estopa d’alguns representants del partit de la dreta espanyolista:
“EXIGIM que el Senador del PP Muñoz Alonso, retiri les seves paraules, demani disculpes i, a continuació, presenti la seva dimissió per dir que l’atenció a les víctimes era una despesa innecessària que suposaria “cargas financieras nada apropiadas en estos momentos”. Si aquests home tengués un padrí, o un pare, desaparegut, assassinat i enterrat en una fossa comuna també pensaria que recuperar el seu cos era una despesa innecessària?”
Si ha de governar el partit més votat, per què està negociant el PP amb el PSOE perquè Patxi López sigui Lehendakari?
Aturem el pla d’extermini lingüístic
El PP ara du idea d’envestir dins les institucions mallorquines i pel carrer contra el mallorquí per acabar d’imposar-hi el foraster. I debades cerquen disfressar aquesta obsessió destructora de l’idioma històric propi i oficial de Mallorca… de bona intenció, de desig que tothom “pugui expressar-se lliurement en qualsevol de les dues llengües oficials”.
Molt bé! Això precisament vol el mallorquinisme! Però com vol la presidenta del PP de les Balears, n’Estaràs, que tothom “pugui expressar-se lliurement en qualsevol de les dues llengües oficials” si hi ha una gentada venguda de fora que no entén -o no vol entendre- el mallorquí? Avui, a Mallorca, els únics que tenen aquesta llibertat són els hispanoparlants, tant els vinguts d’Espanya com els vinguts de Sudamèrica. Aquests sí que es poden expressar lliurement en espanyol perquè saben que tots els mallorquins els entendrem. Per què els entendrem? Perquè l’estat espanyol ha imposat aquest idioma a les escoles de Mallorca, ja d’ençà del primer moment que es va començar a escolaritzar la població. Tant amb monarquia, com amb república, com amb règim feixista. Un idioma, que, encara no fa ni cent anys era totalment desconegut per la immensa majoria de mallorquins. No perdem la memòria històrica, com volen els nacionalistes espanyols. Els mallorquins no tendrem la mateixa llibertat individual que tenen els forasters a ca nostra fins que, a l’escola, tothom haurà après d’entendre el català -el mallorquí- i d’expressar-s’hi amb tota naturalitat. Si aquest domini de l’idioma no el garanteix l’ús preferent del català a escola, em volen dir els nacionalistes espanyols què el garantirà? Les sales de cine, que no respecten la llibertat dels mallorquins de triar? La televisió, amb quatre canals en català i una carretada en espanyol? Que ho expliqui, per favor, el partit que vol recuperar, aquesta vegada disfressat de “llibertat” el pla franquista de deixar morir per abandonament, les llengües que l’estat espanyol ha deixat malferides de mort.
Una altra cosa que emprenya el franquisme d’avui és que el mallorquí sigui un requisit per fer feina a la funció pública. Ara que, amb la dictadura espanyolista que imposa una colonització mediàtica amb preeminència absoluta de l’espanyol als mitjans de comunicació de masses, i amb la immigració descontrolada, han aconseguit que el mallorquí no sigui necessari per viure a Mallorca, no poden consentir de cap manera que existesqui cap estímul ni un perquè la gent que lliurement ha triat viure a Mallorca senti la més mínima necessitat d’entendre i parlar mallorquí. Ni hi vegi el més mínim avantatge. Ni el més mínim. Saben que una llengua que no és necessària per viure ni tan sols en el seu propi territori històric, és una llengua morta. I, és clar, que el mallorquí sigui necessari per fer de funcionari dóna sentit a aprendre’l. Anima la gent a implicar-s’hi de bona gana, en veure-hi avantatges. I, com que el franquisme, tant l’antic com el reciclat d’avui, no té altra cosa més que un programa d’extermini per a tots els idiomes de l’estat espanyol que no siguin el castellà, cal tallar d’arrel tot allò que torni fer el català, el mallorquí, necessari a la seva pròpia terra. És la solució final. L’holocaust lingüístic.
Per al nacionalisme fanàtic espanyol, la caparrudesa d’una dotzena o dues de metges que no volen entendre el mallorquí, pesa més que la llibertat individual (llavors se n’omplen la boca!) de cinc-cents mil mallorquins de poder triar lliurement el mallorquí en anar a cal metge. En què queda la llibertat de parlar mallorquí si pesa més la caparrudesa d’un que no li surt dels dallons voler-lo entendre? Imposar els privilegis d’una dotzena damunt la llibertat de cinc-cents mil ciutadans no és una mostra escandalosa de pur colonialisme? Fins i tot de racisme repugnant?
Si de veres volen bilingüisme, per què no bilingüitzen el personal sanitari de manera que el pacient pugui triar? Per què no bilingüitzen tot el personal que fa feina de cara al públic tant al sector públic com al privat? No hi ha una llei que obliga els restaurants –negocis privats, per tant- a deixar triar els clients entre seure a una clapa de fumadors o a una on no hi fumin? Per què no hem de poder triar igualment la llengua amb què ens comunicarem amb el cambrer? Això seria bilingüisme! Per què no punyen per aquí els “bilingüistes” de barret? Per què no hem de poder triar a les sales de cine l’idioma en què volem sentir qualsevol film? Per què no hem de poder triar parlar en mallorquí en haver-hi un plet a la Justícia sense tenir por que el jutge ja es posi contra el ciutadà mallorquí que parla així com a ca seva l’han ensenyat? Per què no exigeixen que tots els canals que es rebin a Mallorca, tant públics com privats, oferesquin versió mallorquina i versió forastera perquè tinguem la llibertat de triar? Què esperen? No prediquen tant de “bilingüismo”?
El PP també vol que els llibres de text s’editin en “mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”. Per què no demana igualment que, els llibres en castellà, s’editin en andalús i en argentí, en atenció als hispanoparlants de Mallorca que s’hi expressen, i que són majoria devora els qui parlen castellà estàndard?
Què esperau, senyora Estaràs, vós que sou tan bilingüista, a impulsar aquestes mesures realment bilingüistes? I sobretot: què esperam els partidaris de la reconstrucció d’una Mallorca mallorquina a mobilitzar-nos al carrer per exigir els nostres drets i llibertats individuals de viure a Mallorca com a mallorquins amb el cap ben alt?
Jordi Caldentey
jordigorrio@gmail.com
He llegit una mica a diferents webs i blogs, les opinions d’aquesta gent. Segons ells, els forasters som noltros, ja que Mallorca mai ha estat Catalunya ni mai s’ha parlat català. També diuen que Espanya és llibertat i que tothom té dret a xerrar espanyol, la llengo d’aquí. Pensen que els catalanistes (pancatalanismo, diuen ells) és un seriós perill feixista per la nostra cultura. Afirmen que la OCB és catalanista i es lucra damunt aquests temes a part de donar suport a violents com els Maulets. En fi, com veis tot depèn de com es mira però jo personalment deman: si tot es fes en castellà, també voldrien bilinguisme i el poder triar llengo a les escoles? i si tan estimen la nostra llengo, per què no la utilitzen? Hauriem de fer alguna cosa en contra de grups com el Circulo Balear. El que m’asusta és que de cada vegada té més socis i adeptes. Mentrestant jo seguiré amb la meva llengo. Una abraçada a tots i enhorabona Gabriel Bibiloni per aquest Blog !!!
Una llengua no mor perque els que no la saben no la volen aprendre, sino perque els que la saben no la volen parlar.
Salut i república.