Decret
92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana,
pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les
illes balears.
(BOCAIB
Núm. 89 17-07-1997)
La Comunitat Autònoma té competència exclusiva, en harmonia amb els plans d'estudis estatals, per a l'ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, d'acord amb la tradició literària autòctona. Així es disposa en l'article 14 de l'Estatut d'autonomia, en el qual també s'estableix que la seva normalització serà un objectiu dels poders públics i que les modalitats insulars del català seran objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma.
En desplegament del règim de cooficialitat lingüística que dimana de l'article 3 del text estatutari, i en consonància amb les determinacions de l'article 14, la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les illes Balears, proclama en l'article 1.2 b, com un dels seus objectius, assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament.
El títol II d'aquesta Llei dedica a l'ensenyament una sèrie de preceptes que configuren un model educatiu propi. Així, en l'article 19, s'estableix que en tots els nivells, graus i modalitats de l'ensenyament no universitari s'han d'ensenyar obligatòriament la llengua i literatura catalanes, amb atenció especial a les aportacions de les illes Balears.
L'article 20 de la mateixa Llei afirma que s'han d'adoptar les disposicions necessàries per garantir, sense perjudici del dret reconegut en l'article 18, que els escolars de les illes Balears puguin usar normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana al final del període d'escolaritat obligatòria.
Es fixa, també, que l'Administració educativa ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua i que es normalitzi progressivament l'ús de la llengua catalana com a vehicle d'expressió normal als centres educatius.
L'Ordre del conseller de Cultura, Educació i Esports, de 12 d'agost de 1994, sobre l'ús de la llengua catalana, pròpia d'aquesta Comunitat, com a llengua vehicular en l'ensenyament no universitari, va desplegar l'ordenació lingüística de l'ensenyament. Aquesta Ordre disposa que el Projecte lingüístic de centre ha de garantir que en acabar l'escolaritat obligatòria tots els alumnes tinguin un domini oral i escrit de la llengua catalana i de la castellana, ha de determinar els principis pedagògics en què es basa l'ensenyament de les llengües en cada un dels centres i ha de preveure la implantació progressiva de la llengua catalana en l'ensenyament i en els actes administratius, socials i culturals de l'àmbit educatiu.
Aquesta Ordre va motivar uns canvis positius i considerables en aquells centres escolars que, o bé fins a aquell moment no havien iniciat l'ensenyament en llengua catalana, o bé es trobaven encara en una fase endarrerida en la implantació d'aquest ús.
La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE) conjuga el principi d'uniformitat, perquè fixa unes directrius comunes per a les diferents comunitats autònomes, i el de diversitat, perquè confereix a cada comunitat, i per extensió als diferents centres, la responsabilitat de concretar i de planificar aspectes curriculars.
És en el marc de l'autonomia que atorga l'actual sistema educatiu on els centres poden definir el seu projecte educatiu, que ha d'incloure el projecte lingüístic. Molts de centres, sobretot els darrers anys, han definit programes que preveuen un ús normal de la nostra llengua. La resta de centres, d'acord amb les determinacions d'aquest Decret, ha de dissenyar, també, un projecte lingüístic que ha de preveure la implantació progressiva de la llengua catalana en l'ensenyament i ha de posar esment especial a les modalitats insulars.
La situació actual, amb la implantació de la LOGSE pràcticament consolidada, afavoreix l'establiment d'un marc normatiu més ambiciós amb relació a l'ensenyament en llengua catalana. Aquest marc normatiu haurà de fixar i unificar criteris pel que fa a l'ús de la llengua pròpia de les illes Balears en el context escolar. Tot això amb la finalitat d'avançar en el procés de normalització lingüística i de consolidar els principis establerts en la Llei 3/1986, de 29 d'abril, sense perdre de vista l'objectiu ineludible d'aconseguir que tots els escolars adquireixin la deguda competència en les dues llengües que són oficials en la Comunitat Autònoma.
En conseqüència, el Decret s'ocupa dels mecanismes jurídics i de planificació que han de possibilitar la implantació progressiva de l'ensenyament en llengua catalana, estableix pautes específiques per a cada etapa educativa i incorpora una nova regulació per a l'aprovació de material didàctic. Paral lelament, el Decret preveu la projecció de la nostra llengua com a vehicle normal de relació i de comunicació en l'àmbit docent.
D'acord amb el que disposa la conclusió segona del dictamen núm. 39/97 del Consell Consultiu, el Govern Balear ha procedit a corregir l'errada de fet de la versió catalana de l'article 18.1 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística, publicada en el BOCAIB núm. 15, de 20-5-86, que no es va reparar en la correcció d'errades publicada en el BOCAIB núm. 16, de 30-5-86, per evitar que es perllongui i perpetuï una confusió i una discordança, inexistents en la voluntat emanada del Parlament de les Illes Balears. D'aquesta manera, l'article 18.1 de l'esmentada Llei regula el dret dels alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana.
Per tot això, el conseller d'Educació, Cultura i Esports, d'acord amb el Consell Consultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 4 de juliol de 1997,
DECRET
CAPÍTOL I
La llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i la llengua castellana, assignatures obligatòries en l'ensenyament no universitari.
Article
1
La llengua
catalana, amb especial atenció a les modalitats de les illes Balears, i la literatura
catalana, fent incidència a les aportacions de les illes, s'ensenyaran obligatòriament,
juntament amb la llengua i la literatura castellanes, en tots els nivells educatius
i en tots els centres de l'ensenyament no universitari.
Article
2
El nombre d'hores d'ensenyament de les assignatures de llengua i literatura
catalanes, pròpies de les illes Balears, serà com a mínim igual al destinat
a l'ensenyament de la llengua i la literatura castellanes, d'acord amb l'article
19.2 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les illes
Balears.
Article
3
L'ensenyament de la llengua catalana ha de considerar les modalitats lingüístiques
pròpies de les illes Balears, sense perjudici de la unitat de la llengua, tal
com preveu l'article 14 de l'Estatut d'autonomia per a les illes Balears.
Article
4
L'ensenyament de la llengua i de la literatura catalanes es farà d'acord amb
els currículums establerts per la normativa vigent.
Article
5
Els alumnes que resideixin temporalment a les illes Balears podran sol·licitar
l'exempció de l'avaluació de la llengua i de la literatura catalanes, pròpia
de les illes Balears, la qual els podrà ser atorgada a proposta de la Comissió
Tècnica d'Assessorament per a l'Ensenyament de i en Llengua Catalana, d'acord
amb les disposicions que despleguin aquest Decret. No obstant això, en aquests
casos s'haurà de fomentar l'assistència a les classes. Aquesta regulació s'estableix
sense perjudici d'altres supòsits d'exempció que pugui establir la legislació
educativa.
Article
6
Els alumnes que de forma tardana s'incorporin al sistema educatiu de les illes
Balears seran objecte de les adaptacions curriculars que pertoquin per adaptar
l'ensenyament de les àrees lingüístiques del currículum als seus coneixements
previs i al seu nivell d'aprenentatge.
CAPÍTOL
II
La llengua catalana, pròpia de les illes Balears, llengua d'ensenyament.
Article
7
L'Administració educativa promourà l'ús de la llengua catalana, pròpia de les
illes Balears, com a llengua vehicular de l'ensenyament no universitari, d'acord
amb l'article 22 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril.
Article
8
Els centres educatius planificaran la implantació progressiva de l'ensenyament
en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i ho especificaran en el Projecte
lingüístic de centre. Per a això, i a partir del curs posterior a la publicació
d'aquest Decret, tots els centres educatius iniciaran, si escau, l'ensenyament
en aquesta llengua. Aquesta planificació ha de preveure que, en un termini de
quatre cursos escolars, l'alumnat de l'ensenyament no universitari rebi l'ensenyament
segons el que es concreta en aquest Decret i en les disposicions que el despleguin.
Article
9
Si, en l'exercici del dret relatiu al primer ensenyament que és reconegut en
l'article 18.2 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, els pares o tutors sol·liciten
que els seus fills no facin un aprenentatge compartit en llengua catalana i
en llengua castellana, el centre haurà de dur a terme les adaptacions necessàries
per satisfer aquest dret. S'ha de garantir, alhora, el coneixement de les dues
llengües oficials, d'acord amb el que estableix l'article 20 de la Llei 3/1986,
de 29 d'abril.
Article
10
El Projecte lingüístic, inserit en el Projecte educatiu, serà elaborat per l'equip
directiu o per les persones docents en qui delegui, que tendran en compte les
aportacions del claustre de professors i dels altres representants de la comunitat
educativa, i haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar
del centre. Fins a arribar a la meitat del còmput horari, el Projecte lingüístic
especificarà quines àrees, a més de les que s'indiquen en aquest Decret, s'impartiran
en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i quines en llengua castellana.
Definirà, també, els plantejaments didàctics sobre els quals es fonamenta l'ensenyament
de les llengües i com s'articula aquest ensenyament, i determinarà l'ús que
se'n farà en l'àmbit administratiu i en les comunicacions.
Article
11
Per modificar un projecte lingüístic amb la finalitat de superar el còmput descrit
en l'article 10, el consell escolar durà a terme les actuacions necessàries
per obtenir el consens majoritari dels pares dels alumnes als quals es pretén
aplicar la modificació.
Article
12.
L'Administració educativa avaluarà la coherència dels projectes lingüístics
dels centres i la seva aplicació i efectivitat, i farà el seguiment dels resultats
que es desprenguin de la seva aplicació, amb la finalitat d'adoptar les mesures
necessàries per evitar desequilibris en l'aprenentatge de les dues llengües
oficials.
Article
13.
En el disseny del mapa escolar l'Administració educativa tendrà en compte la
coherència i continuïtat òptimes entre els projectes lingüístics dels centres
d'educació primària i els de secundària.
Article
14
D'acord amb l'article 23.2 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, el professorat
que imparteixi l'ensenyament dins l'àmbit de les illes Balears ha de posseir
el domini oral i escrit de les dues llengües oficials necessari en cada cas
per a les funcions educatives i docents que ha de realitzar, segons la normativa
que reguli les titulacions i els plans de reciclatge i de formació del professorat.
La seva adscripció, en cada un dels centres educatius, es farà de forma que
afavoreixi l'aplicació dels projectes lingüístics dels centres.
Article
15
Les assignatures de llengua i literatura catalanes i de llengua i literatura
castellanes es faran en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i en
llengua castellana, respectivament. Les assignatures de llengua estrangera es
faran preferentment en la llengua que s'ensenyi.
Article
16
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament
en l'educació infantil, es regularà de la manera següent:
a) Atès el caràcter globalitzador de l'educació infantil, no s'especifica per
a les diferents àrees la distribució horària quant a l'ensenyament en cada una
de les dues llengües oficials. En tot cas, però, igualment que en les etapes
posteriors, en l'educació infantil, l'ús de la llengua catalana, pròpia de les
illes Balears, com a llengua de comunicació i d'ensenyament, serà com a mínim
igual al de la llengua castellana, amb la finalitat que, en acabar aquesta etapa,
l'alumnat tengui una competència en llengua catalana que li permeti comunicar-se
normalment en aquesta llengua amb els altres alumnes i amb el professorat, en
les comunicacions pròpies d'aquesta etapa en el marc escolar, i ha d'estar preparat
perquè, en iniciar l'educació primària, independentment de quina sigui la llengua
familiar, pugui seguir les matèries de l'educació primària en llengua catalana
o en llengua castellana.
b) Fins arribar a la meitat del còmput horari, en el projecte lingüístic de
centre, que ha de ser aprovat per la majoria qualificada del consell escolar,
s'ha de descriure la planificació prevista amb relació a l'ús de la llengua
catalana i de la llengua castellana en els diferents nivells de l'educació infantil.
c) En l'educació infantil s'usarà preferentment la varietat dialectal pròpia
de l'entorn d'aprenentatge.
Article
17
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament
en l'educació primària, es regularà de la manera següent:
a) En l'educació primària, l'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes
Balears, com a llengua d'ensenyament de les diferents àrees, serà com a mínim
igual al de la llengua castellana.
b) En tot cas, els alumnes, en acabar aquesta etapa, han de tenir una competència
en llengua catalana i en llengua castellana que els permeti comunicar-se normalment
en cada una d'aquestes llengües amb els altres alumnes i amb el professorat,
en les comunicacions pròpies d'aquesta etapa en el marc escolar.
c) En l'educació primària s'impartirà l'àrea del coneixement del medi natural,
social i cultural en llengua catalana. D'entre les altres àrees, i fins a arribar
a la meitat del còmput horari, es concretaran en el Projecte lingüístic, que
haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar del centre,
quines àrees s'ensenyaran en la llengua catalana, pròpia de les illes Balears,
i quines en la llengua castellana.
d) En l'educació primària s'utilitzarà preferentment la llengua catalana oral
pròpia de l'entorn d'aprenentatge i s'introduirà l'alumne de forma progressiva,
i sobretot en el llenguatge escrit, en el coneixement de la varietat estàndard
pròpia de l'àmbit de les illes Balears. Així, s'ha de garantir que al final
d'aquesta etapa l'alumnat tingui un coneixement global i harmònic de la llengua
catalana i de la castellana.
Article
18
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament
en l'educació secundària obligatòria, es regularà de la manera següent:
a) En l'educació secundària obligatòria s'impartiran en llengua catalana, pròpia
de les illes Balears, l'àrea de ciències socials, geografia i història i l'àrea
de ciències de la naturalesa. Aquesta implantació es farà de forma progressiva
i d'acord amb l'article 8 d'aquest Decret.
b) D'entre les altres àrees, i fins a arribar a la meitat del còmput horari,
es concretaran en el Projecte lingüístic, que haurà de ser aprovat per majoria
qualificada del consell escolar del centre, quines àrees i a quins grups i nivells
s'ensenyaran en llengua catalana.
c) Al final d'aquesta etapa, i d'acord amb l'article 20 de la Llei de normalització
lingüística quant al domini de la llengua que s'ha d'haver assolit al final
del període d'escolarització obligatòria, els alumnes han de poder utilitzar
normalment i correctament la llengua catalana i la llengua castellana.
Article
19
L'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua d'ensenyament
en l'educació secundària postobligatòria, es regularà de la manera següent:
a) Pel que fa a l'educació postobligatòria, mitjançant les disposicions necessàries
es concretaran quines assignatures s'han de fer en llengua catalana en el moment
en què es generalitzi el procés d'implantació de la LOGSE i, sobretot, quan
els alumnes que accedeixin a aquesta etapa hagin fet en català, al llarg de
l'educació secundària obligatòria, les assignatures que s'indiquen en l'article
18 d'aquest Decret. En aquest moment, l'ús de la llengua catalana serà, com
a mínim, igual al de la llengua castellana.
b) Mentrestant, els centres iniciaran de forma gradual i progressiva l'ensenyament
en aquesta llengua. La planificació de cada centre, que es reflectirà en el
Projecte lingüístic, es farà en coherència amb les àrees que els alumnes hauran
fet en llengua catalana al llarg de l'etapa anterior i alhora es prioritzarà
fer en aquesta llengua aquelles assignatures que poden incidir millor en els
estudis posteriors i en la inserció en el món social i laboral.
CAPÍTOL
III
La llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a llengua de relació i
de comunicació en l'àmbit docent.
Article
20
L'Administració educativa i els centres d'ensenyament no universitari usaran
progressivament la llengua pròpia d'aquesta Comunitat en les relacions mútues,
en les que mantenguin amb les administracions territorials i amb les altres
entitats públiques i privades de les illes Balears.
Article
21
Es fomentarà l'ús de la llengua catalana en els actes culturals que el centre
organitzi i en les activitats complementàries que s'ofereixin als alumnes.
Article
22
Les actuacions administratives de règim intern dels centres docents, públics
i concertats, com ara actes, comunicats i anuncis, es redactaran en llengua
catalana. En els procediments administratius s'utilitzarà la llengua catalana
o la castellana d'acord amb la legislació vigent.
CAPÍTOL
IV
Llibres de text d'educació infantil, d'educació primària i d'educació secundària.
Article
23
Els projectes editorials en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, que
hagin de servir de base per editar materials curriculars destinats a ser utilitzats
per l'alumnat dels centres docents públics i privats d'ensenyament no universitari,
hauran de ser autoritzats per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports.
L'aprovació dels projectes editorials implicarà l'autorització dels llibres
de text o d'altres materials que els desenvolupin. Els projectes editorials
han de respectar les modalitats insulars de la llengua catalana.
Article
24
Són materials curriculars els llibres de text o altres materials editats que
el professorat i l'alumnat utilitza en els centres docents, públics i privats,
per al desenvolupament i aplicació del currículum de la LOGSE.
Article
25
Els centres docents no podran adoptar com a llibres de text aquells materials
que no estiguin autoritzats per la Conselleria. Així mateix, els altres materials
que s'emprin als centres hauran d'adequar-se als currículums establerts. No
requeriran autorització els materials editats que s'utilitzin a les aules com
a material de suport que no estiguin destinats de manera específica al desenvolupament
d'una deter-minada àrea o matèria del currículum. S'autoritzaran com a llibres
de text els que s'adaptin al currículum de l'àrea i, si escau, hauran de tenir
presents les peculiaritats socials, geogràfiques i culturals que configuren
la identitat de les illes Balears.
Article
26
Les empreses editorials remetran els seus projectes per ser aprovats a la Conselleria
d'Educació, Cultura i Esports, d'acord amb el procediment que reglamentàriament
s'estableixi.
Article
27
Els materials que s'editin i que es posin a l'abast de l'alumnat i del professorat
hauran d'estar subjectes al projecte editorial aprovat. En cas contrari, la
Conselleria els podrà desautoritzar.
Disposicions
addicionals primera
No serà d'aplicació l'article 11 d'aquest Decret a aquells centres que, en el
moment de la seva publicació, ja hagin iniciat o consolidat el procés d'ensenyament
en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i hagin superat el còmput
descrit en aquest article, d'acord amb el Projecte lingüístic aprovat en el
seu moment.
Disposicions
addicionals segona
Excepcionalment, els centres d'educació primària i/o secundària podran sol·licitar
a l'Administració educativa fer en llengua catalana una àrea diferent a la que
es fixa en els articles 17c i 18a, respectivament, sempre que es justifiqui
adequadament en el Projecte lingüístic.
Disposicions
addicionals tercera
La Comissió Tècnica d'Assessorament per a l'Ensenyament de i en Llengua Catalana
serà l'òrgan consultiu del conseller d'Educació, Cultura i Esports, i emetrà
el seu parer quan ho sol·liciti, en aspectes relacionats amb l'ensenyament i
l'ús de la llengua catalana en els centres docents no universitaris.
Disposició
transitòria
En els termes que es prevegin reglamentàriament, podrà retardar-se excepcionalment
l'aplicació dels articles 8, 10, 16, 17, 18 i 19 d'aquest Decret en aquells
centres el professorat dels quals no reuneixi les condicions d'adscripció d'acord,
amb el que disposa l'article 14.
Disposició
derogatòria
1 Queden derogades les normes de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa
aquest Decret o el contradiguin.
2 Queden derogades, en totalitat, les disposicions següents:
a) El Decret 74/1986, de dia 28 d'agost, regulador de l'ensenyament de la llengua
i literatura catalanes als centres docents no universitaris de les Balears.
b) L'Ordre del conseller d'Educació i Cultura, de dia 29 d'agost de 1986, de
regulació de l'ensenyament en llengua catalana en els centres docents no universitaris
de les illes Balears.
c) El Decret 82/1986, de 18 de setembre, de modificació del Decret 74/1986,
de 28 d'agost, regulador de l'ensenyament de la llengua o literatura catalanes
als centres docents no universitaris de les Balears.
d) L'Ordre de la consellera de Cultura, Educació i Esports, per la qual es modifica
l'article 3 de l'Ordre del conseller d'Educació i Cultura, de dia 29 d'agost
de 1986, de regulació de l'ensenyament en llengua catalana en els centres docents
no universitaris de les illes Balears.
e) L'Ordre del conseller de Cultura, Educació i Esports, de dia 12 d'agost de
1994, sobre l'ús de la llengua catalana, pròpia de les illes Balears, com a
llengua vehicular en l'ensenyament no universitari.
f) L'Ordre del conseller d'Educació i Cultura, de dia 29 d'agost de 1986, de
regulació de les exempcions de l'aprenentatge de la llengua catalana.
g) L'Ordre del conseller d'Educació i Cultura, de dia 29 d'agost de 1986, per
la qual es regula l'aprovació dels textos i el material pedagògic de la llengua
catalana, com també les versions en llengua catalana de la resta de llibres
de text per a tots els nivells, els graus i les modalitats de l'ensenyament
no universitari regulat per la Llei 3/1986, de dia 29 d'abril, de normalització
lingüística.
Disposició
final primera
Es faculta el conseller d'Educació, Cultura i Esports per dictar les disposicions
d'aplicació i de desenvolupament d'aquest Decret.
Disposició
final segona
Aquest Decret començarà a vigir el dia següent al de la seva publicació en el
BOCAIB.
Palma, 4 de juliol de 1997
EL PRESIDENT
Jaume Matas i Palou
El conseller
d'Educació, Cultura i Esports
Manuel Ferrer i Massanet