En defensa del «vós»

Sóc defensor convençut —i a contracorrent— del tractament de vós, al qual he dedicat alguns articles i un bon nombre de tweets. I el defens perquè això és part de la defensa del català genuí i de la voluntat de construir una llengua nacional alliberada de la feixuga càrrega de la interferència espanyola, que en uns quants segles ha alterat profundament la personalitat del català. I de la concepció d’un nou país on la gent sigui educada i neta, desvetllada, desespanyolitzada i feliç.

Després de publicar aquest article, en què feia algunes observacions sobre el programa d’IB3 Uep, com anam?, em diuen que hi ha persones que es resisteixen a usar aquest tractament, perquè molta gent el rep malament. L’associen a un tractament de vells, i avui ningú no vol ser vell. Entenen que dir vós a algú és com dir-li «ja sou vell». Una cosa semblant passa amb el vostè, però no tant. El vostè, malgrat la reculada que experimenta, encara és viable sense adquirir la taca de la vellura. El vós, a més, té els estigmes de l’associació al món rural i de l’allunyament del model espanyol. Això porta a la desaparició del vós, tot i que encara resisteix dignament a una part del país. Perdut al País Valencià de fa temps, residual a les capitals Barcelona i Palma (o usat per lletraferits), té una certa vitalitat a les Illes, no tant a Palma. D’altra banda és l’únic tractament de respecte que fan servir els catalans del nord, tot i que de catalans del nord que parlin català no contaminat pel sud en resten ben pocs.

L’ús dels tractaments ha canviat amb el pas del temps. En català i supòs que en qualsevol llengua que tingui més d’un tractament. Avui sorprèn de saber que en temps remots dins una parella home i dona es tractaven de vós, com mostra la literatura o la cançó. Els meus pares tractaven de vós els seus pares, mentre que jo he tractat sempre els meus pares de tu, però aquests em van ensenyar a tractar de vós els meus avis i oncles. Aquesta mena de canvis poden ser interns, com els indicats, o deguts a la imitació d’una llengua exterior. Pel que fa al català un cas d’interferència en els tractaments és la introducció del vostè, entrat grosso modo en el segle XVIII. No és el resultat de l’evolució de vostra mercè, com creuen molts, sinó imitació dels usos castellans (assenyalem que l’actual usted era inicialment vusted entre altres formes), si voleu condicionada per l’existència d’un vostra mercè, que també deu ser imitació de les pràctiques de la noblesa castellana en temps anteriors. En els darrers temps la gran extensió del tuteig entre els espanyols i llatinoamericans també ha determinat que els catalans ens abonem a aquesta pràctica, que, lògicament, no afecta els catalans del nord, car els francesos mantenen el tractament de respecte (vous) a la manera de sempre. Ni, com deia abans, els catalans del nord —llevat que estiguin molt «sudificats»— fan servir el vostè, per raons ben comprensibles.

A la Mallorca del segle XIX i part del XX els tractaments estaven condicionats per l’edat i la classe social. Vostè va començar essent un tractament de mossons, persones que aspiraven a un estatus sense ser nobles. Mentrestant aquests continuaven a rebre el tractament de vossa mercè, inalterat. Vostè va esdevenir el tractament donat a senyors (propietaris de latifundis), empresaris rics, gent «de carrera» (advocats, mestres, metges, apotecaris, etc.) i eclesiàstics (de capellans cap amunt). Eren els mateixos que tenien tractament de don/donya. Fora d’aquests grups socials minoritaris la gent donava i rebia els tractaments de tu i de vós. Tot i que les persones desconegudes adultes es tractaven normalment de vos («casau-vós i vos diran vós»), entre coneguts, o entre desconeguts amb gran diferència d’edat, aquesta determinava el tractament: els més grans tractaven de tu els més joves, i els més joves tractaven de vós els més vells.

L’esquema precedent encara es manté parcialment a l’illa, tot i que en procés de descomposició, a causa de les dues interferències assenyalades més amunt: el vostè, que s’anà estenent a desconeguts en general, principalment a Palma, i ara es replega ràpidament, i el tuteig, que avança implacable.

L’existència d’un sistema de tractaments basat en la dualitat formal/informal, o proximitat/distància, té els seus avantatges, i per això el conserven societats europees ben modernes i democràtiques. Nosaltres també el tenim en la nostra tradició, i si volem conservar-lo, caldrà actualitzar els usos tradicionals, que en part no serveixen per a una societat moderna. I això vol dir bàsicament desvincular els tractaments de l’edat i de la classe social. Sens dubte el model a seguir és el francès o l’alemany. Els parlants d’aquestes llengües donen el tractament de respecte o cortesia a tot desconegut adult, i si després s’estableix una proximitat o confiança es passa al tu. Sempre amb reciprocitat. Si no desvinculam el vós de l’edat, li resten quatre dies de vida.

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. Felip Munar - 29 febrer 2024 2:44 pm

    Jo als meus pares i padrins sempre els vaig tractar de vós; hagués estat un pecat molt gros no fer-ho així. També a la gent que era una mica major que jo sempre els tractava de vós. Avui, quan ho dic a qualcú, sigui més jove o més vell que jo, la majoria em diu: “Eh, que som més jove que tu”, o “Eh, que encara som jove”. He de dir que és un tractament que sempre m’ha agradat i estic d’acord amb el que proposes, Gabriel.

  2. 2
  3. C.Rocher - 01 març 2024 10:05 pm

    Sóc un privilegiat,tinc un amic a Oliva que encara l’empra.

  4. 3
  5. Biel - 02 març 2024 2:19 am

    Al quart paràgraf, setena línia, quan dieu ‘vossa mercè’ és una errada tipogràfica?
    O es deia així a Mallorca juntament amb ‘vostra mercè?

  6. 4
  7. Gabriel Bibiloni - 04 març 2024 9:59 am

    Sí, es deia així.

  8. 5
  9. Elisabet Liminyana - 04 març 2024 3:21 pm

    Quan ensenye l’ús del “vós” als meus estudiants, els pose alguns fragments del programa “El Foraster” (TV3) perquè el presentador l’empra quan es dirigeix a gent gran. Fora d’això, no el veig present enlloc.

  10. 6
  11. Jordi Buïl - 11 juny 2024 12:03 pm

    Molt d’acord amb vós. Cal fer-lo reviure, el vós. Jo ja fa uns quants anys que ho faig, excepte amb persones joves, amb qui empro el tu —tinc 78 anys d’edat.

  12. 7
  13. Joan Mateu Canyelles - 16 juny 2024 9:24 am

    Jo som de la part forana. Sempre hem utilitzat el vós, que és el que he viscut.
    Quan, d’adolescent (anys 70), vaig començar anar per Palma a estudiar vaig notar una certa sorna (i me sap greu dir-ho però així ho sentia jo) quan utilitzava vós.
    Jo ho seguesc emprant, amb orgull i reivindicació, i és el meu tractament de respecte a les persones que no les he de tractar de “tu”.
    Salut.

Podeu deixar un comentari