Els diputats del no
El 1975, 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona van votar contra una proposta de donar una subvenció a l’ensenyament en català. La societat catalana els va dir els regidors del no, i els va mostrar, de la manera més enèrgica i digna, el menyspreu que mereixen els traïdors. Fins i tot La Trinca els va fer una cançó.
Ara 25 diputats del PSC a Madrid han votat contra una proposta de poder utilitzar el català en el Congrés espanyol. 25 diputats del PSC han votat contra la llengua del seu país. Què diran qual els catalans els demanin comptes? O ningú no els demanarà comptes? Algú els farà una cançó?
9 comentaris
9 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
No només els del PSC, també caldria incloure els del PSIB i PSPV, oi?
Sí, és clar. Els qui van votar en contra són el PSOE i el PP. El PSIB i el PSPV és PSOE i res més, com el PPC és PP i res més. Però el PSC deien que és un partit “independent” del PSOE. I defensor dels interessos de Catalunya. Aquí està.
També Carme Chacón acaba d’anunciar la retirada de les tropes espanyoles de Kosovo. Aquest anunci s´ha fet gairebé sense tenir en compte els interessos de l’OTAN, i es considera en la línia del no reconeixement d’Espanya al Kosovo independent. Recordem que l’estat independent de Kosovo ha estat reconegut per la gran majoria de les democràcies europees i pels EUA. Més clar aigua. Trista figura la del PSC: per seguir aferrats al poder han de fer de defensors dels interessos d’Espanya a Catalunya.
Pel País Valencià diem que els sociates i els peperos són merda del mateix budell.
Sóc del parer que si volem la independència del nostre país, no hem d’anar a cercar el reconeixement de la metròpolis.
Les declaracions d’independència són per antonomàsia unilaterals. El reconeixement internacional ve després, si aqueixa independència és fruit d’un procés democràtic a l’interior del poble que s’independitza. Per això, en el cas de Kosovo, l’alineament d’Espanya amb Sèrbia i Rússia és particularment ridícul, patètic i propi de nacionalismes estantissos.
No em referia a aquesta mena de reconeixement, però sí, també.
No sé, no ho veig clar. Allà (a Madrid) si que podría aplicarse allò de la “lengua común”. Si es fa servir una sola llengua els debats seràn més fluids.
Sí, els debats són més fluids si es fa servir una sola llengua. Emperò les tasques de les cambres parlamentàries són complexes i diverses i van molt més enllà dels debats presencials. El català s’hi hauria de poder utilitzar.