El registre

Al Govern de les Illes Balears ara li ha passat pel carabassot de fer un registre en què constaria la preferència lingüística de cada ciutadà a l’hora de relacionar-se amb l’administració autonòmica. És a dir, si volen ser atesos per aquesta administració en català o en espanyol. I se suposa que s’actuarà en conseqüència. Tractant-se d’un partit que mai en la història no ha tingut cap iniciativa a favor de la recuperació del català i sí un llarg historial d’accions contràries a aquesta llengua, no és arriscat de suposar que més que cap respecte a la llibertat allò que se cerca és assegurar que el català sigui absolutament prescindible i menyspreable per a tots aquells qui hagin decidit de viure en aquest país com si l’idioma propi d’aquest no existís. I si fóssim un xic més malpensats, diríem que pretenen mostrar com una majoria de ciutadans es decanten per l’espanyol, igual que així diuen que succeeix amb la tria de llengua de l’aprenentatge de l’educació infantil en els centres en què això ja s’aplica. No hi ha res més descansat que justificar la política d’esclafament d’un idioma damunt una presumpta voluntat majoritària dels ciutadans.

Tanmateix, si volen convèrcer-me que vaig errat de comptes i que realment només els mou la llibertat, la igualtat i fins i tot la fraternitat, ho tenen molt fàcil. Només han de posar en marxa, al costat de la mesura referida, aquesta altra que desinteressadament els propòs: un decret que ordeni que totes les persones al servei de l’administració autonòmica –que, per cert, cobren dels imposts que pagam tots– han de parlar als ciutadans en la llengua oficial en què aquests s’adrecin a les dites persones. Si volen una administració realment bilingüe, tot indica que hauria de ser així. Si no és així, si el funcionari no m’atén en la llengua que jo vull –cosa que sí que passa sempre amb els hispanòfons– on és la igualtat i aquesta llibertat de tria que diuen promoure? Mira que els ho pos fàcil: només deman bilingüisme amb tot el rigor.

Em fa l’efecte, però, que no podré arribar a creure que volen un bilingüisme de veritat, sinó el simple arraconament d’una llengua que els fa més nosa que gràcia.

7 comentaris

7 comentaris rebuts

    1
  1. un ase - 17 octubre 2006 8:27 am

    Al Consell Insular d’Eivissa fa temps que els formularis de sol·licitud tenen dues caselles on l’administrat ha de marcar amb una creu la casella de la llengua amb què vol que l’administració s’adreci a ell en el futur: català o castellà. Això, a banda de vulnerar la legalitat lingüística vigent, s’ha demostrat inútil: molta gent no marca cap casella o en marca totes dues. Les iniciatives d’aquesta mena, sempre en nom de la llibertat, efectivament, són sempre en detriment de l’ús de la llengua catalana.

  2. 2
  3. Pere Bueno - 17 octubre 2006 3:55 pm

    Una qüestió
    No sé si us heu fixat que el registre d’opció lingüística no preveu en cap cas l’ús oral, que, lògicament, forma part dels procediments administratius.
    Si l’inclogués, això obligaria que TOTS els treballadors de l’Administració autonòmica acreditassin coneixements de català (i com més va més obren places a totes les administracions per col·locar-hi forasterum a cor que vols).

  4. 3
  5. Autòmat constret - 17 octubre 2006 5:26 pm

    Ridiculitzem els castellans, castellanistes, castellanitzats i castellanitzants! Ells se’n riuen de nosaltres, sobretot els traïdors, doncs fem nosaltres el mateix, riguem-nos d’ells, que en tenim material a bastament!

  6. 4
  7. Marc - 17 octubre 2006 5:37 pm

    Sense oblidar els atacs lingüístics que tan bé ens descriu el Sr.Bibiloni sobre PP i PSOE (aquests últims no ataquen directament sinó que callen quan el PP actua contra la llengua, i pertant otorguen), de tant en tant també és bo donar bones notícies.
    No sé si vaig errat però empíricament, sense fer cap estudi científic, altres companys i jo, hem pogut apreciar al carrer diverses vegades el següent:
    A les comarques gironines que han acollit un gran nombre d’immigració (porcentualment la que més), es dóna el cas que els infants dels immigrants tenen el català com a llengua d’ús fora de l’àmbit familiar i ,per exemple, quan un nen gambià es dirigeix a una nena magrebina utilitza com a llengua vehicular el català.

    No sé si és agosarat dir-ho, però si això es manté i tenint en compte que aquest col·lectiu culturalment és més propens a tenir família nombrosa, en poques generacions la tendència de l’ús social girarà a favor de la llengua catalana.

  8. 5
  9. Antoni Llompart - 17 octubre 2006 11:31 pm

    Justament va per aquí on deis, senyor Bibiloni, quan afirmau que “si fóssim un xic més malpensats, diríem que pretenen mostrar com una majoria de ciutadans es decanten per l’espanyol […]. No hi ha res més descansat que justificar la política d’esclafament d’un idioma damunt una presumpta voluntat majoritària dels ciutadans”.
    Cita extensa, viva Déu i disculpes, però d’això es tracta: d’extermini. Extermini en els mitjans de comunicació, arraconament a l’escola, anul·lació a l’administració i -sobretot- extermini en crear la sensació que el català és una nosa i, com a tal, és rebutjat per la major part dels habitants presents de l’illa.
    I per què? Perquè la identitat és una nosa per a la colonització, tan suculenta; per al domini, tan profitós, de la gent i el territori. La llengua fa nosa als explotadors. Així que, per demografia i per economia (més poderoses sempre que la política), som avui pitjor que el 1936, que el 1715… Més en perill que mai.
    Digau-me, doncs, si no és ben hora de fotre’ls al carrer, aquests senyors. O Salvem Mallorca o Campi qui pugui, que diu n’Ono-voy.

  10. 6
  11. Amadeu - 19 octubre 2006 4:44 pm

    Advertència: els de ‘SA CLAU’ de Mallorca te tenen enllaçat a la seva web; te deuen considerar ‘un amic’. Jo, de tu, me preocuparia: no voldria, per res del món, que me relacionassin amb aquest invent de clauer, híbrid de gonellisme i ‘freakisme’ regionalista excitat.

    Salut!

  12. 7
  13. Aineta - 20 octubre 2006 8:51 am

    La darrera vegada que vaig anar a la Conselleria d’Educació i Cultura, concretament a Personal Docent,tot i que m’hi vaig dirigir tot el temps en català, la persona que és de cara al públic només em va parlar en castellà.
    Quina administració és aquesta que exigeix un reciclatge de català a tots els seus professors i, en canvi, no és capaç de parlar en català per atendre la gent?
    Crec que han convertit el català en un requisit: molts funcionaris l’aprenen només per poder fer feina a l’administració i, si el milloren, és perquè els donen molts de beneficis (vacances i pujades de sou).
    En canvi, sembla que els vells costums de dirigir-se en castellà al públic no canvien.

Podeu deixar un comentari