El misteri de Son “Bordoy”
El 23 de gener d’aquest mateix any, després de veure que en el Diari de Balears hi apareixia repetidament el topònim Son Bordoy, escrit amb y grega, vaig dedicar un d’aquests articles a la grafia correcta d’aquest nom. No insistiré ara en l’afirmació que qualsevol paraula catalana ben escrita no pot contenir una y grega (llevat que sigui en el dígraf ny), perquè és una veritat massa elemental.
Després de la publicació d’aquell article, igual que després de la revolta dels Forans i de la guerra de les Germanies, tot romangué com abans, que diria Guillem d’Efak. Tots els diaris de Palma han continuat escrivint Son Bordoy, una cosa que no consider gens estranya en el cas dels diaris en espanyol. Ja m’estranya més el fet que no em faci gens de cas el diari que amablement i generosa acull els meus articles, tant pel que fa al cas que ara comentam com pel que fa a totes les altres propostes que he fet en els 113 articles que he publicat abans d’aquest; propostes que, llevat d’una (aquella dels vermellencs), han tingut la dissort de trobar la porta tancada i barrada. Continua aquí.
Web de Nuevo Son Bordoy
19 comentaris19 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Avui s’ha resolt el misteri. El Balears du una nota en què explica el seu criteri: diuen Son Bordoi (almenys «des d’ara») a la possessió i Son Bordoy al projecte urbanístic.
Una dualitat sorprenent. I difícil de pràcticar. Per exemple, ja em direu si a les frases següents del Balears Son Bordoy es refereix a la possessió o al projecte urbanístic.
«La regidora d’Urbanisme de Palma, Yolanda Garví, ha admès que el projecte d’urbanització dels terrenys de Son Bordoy, a la barriada d’El Molinar» (5-1-2010)
«Son Bordoy és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.882 m2 i que, amb data d’avui, és encara sòl rústic, amb usos agrícoles i ramaders» (6-1-2010)
«Yolanda Garví, ha admès que el projecte d’urbanització dels terrenys de Son Bordoy…» (15-1-2010)
«Son Bordoy era una de les àrees seleccionades per la llei Carbonero per aixecar-hi habitatges de protecció» (15-1-2010)
«El conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, anuncià ahir la “immediata” aprovació d’un nou projecte urbanístic per a la zona de Son Bordoy, ubicada entre el Molinar i l’autopista» (20-9-2010).
I em deman si algun dia, quan el projecte sigui una realitat, és a dir, una barriada de Palma, canviaran a Son Bordoi. I quan? El dia que la urbanització sigui rebuda per l’Ajuntament? Quan s’hi acabi la darrera casa? Sens dubte, la força del costum farà difícil el canvi. I si no hi ha canvi, voldrà dir que tots els topònims de nuclis de població nous s’haurien de designar in aeternum d’acord amb el nom comercial i la grafia que inicialment els han posat els seus promotors?
Finalment em deman si aquesta obsessió d’alguns redactors del diari de no respectar el meu nom té alguna explicació semblant a la de Son Bordoy.
Com a ciutadà, trob la grafia Son Bordoy totalment inadmissible. Com a jurista, té la justificació que a la documentació del pla general aprovada el nom que hi surt és aquest. És una llàstima que en el moment de tramitar el pla general no es tenguessin en compte aquestes coses.
També podríem parlar de sa Taulera, Pil·larí. Amanecer, Terreno, Puntiró, les Meravelles…Sometimes!!
Exacte. Però els mitjans de comunicació no han d’emprar topònims amb forma errònia, encara que sigui una forma administrativa inicial. El Diari de Balears diu la (o sa) Taulera? O diferenciaria la Teulera possessió i Sa Taulera projecte urbanístic?
Quina cosa més curiosa. Per contra, a la secció “Bústia” hi ha un ultrafabrista que, amb ses ultracorreccions, alguna vegada m’ha fet dir el que mai no havia imaginat.
Els diaris fan servir la forma administrativa, la que fa servir l’empresa constructora, per ésser més pròxims al públic. Crec que si prenen aquesta opció, farien bé si utilitzassin el nom en castellà sencer (Nuevo Son Bordoy) per referir-se a la promoció. Quant al topònim, haurien de dir Son Bordoll (o Çon Bordoll, això del Son també s’hauria de revisar qualque dia…). No pens que el canvi de y/i a ll pugui suposar molts de problemes. A Mallorca hi ha molts topònims : Consell, Portal Vells.. que es pronuncien i però s’escriuen ll. Moltes gràcies per tenir en compte els nostres comentaris, professor!!!!
M’avinc totalment a en Bernat. Crec que caldria revisar ja el “Son” i escriure el nostrat i etimològic “Çon”.
Estic d’acord amb això que diu En Bernat només en part. No consider oportú modificar “Son”, amb tot i que m’agradava més “So’n”, però “Çon” o “Ço’n” només ho hem vist als documents antics, amb moltes altres formes que no admet l’ortografia actual. L’ortografia no és més que un artifici per a escriure correctament una llengua, i pot canviar totes les vegades que es vulguin sense que la llengua canvii gens. Però, una vegada adoptada una ortografia, cal seguir-la escrupolosament si volem escriure com pertoca.
Pel que fa als empressaris, no se’ls hauria de permetre d’utilitzar noms mallorquins amb una escriptura imperfecta. Si volen presumir d’ignorants, que ho facin, però que no perjudiquin la cultura del nostre poble.
Antoni,
És vera que el tema de la revisió de l’ortografia és força complicat. N’hi ha que diuen que la millor ortografia és la que no canvia, però crec que el català és una llengua que ha patit durant molt de temps la manca de normativització i la subordinació lingüística, i una revisió puntual de qualque punt de l’ortogràfia no suposaria cap daltabaix, pens. De fet, ja hi ha hagut revisions de l’ortografia recents. Fins fa poc, el mot ‘darrere’ (i derivats) s’escrivia ‘darrera’; mots acabats en -as (molts dels quals d’origen grecollatí) ara fan -es: atles, Críties, pancrees, bòrees, Tirèsies…(abans, atlas, Crítias, pancreas, bòreas…) És a dir, s’han fet canvis en l’ortografia i no ha passat res. Per què no es podria fer, doncs, el canvi de Son a Çon (o Ço’n)? (Sobretot tenint en compte que el mot ‘açò’/’ço’ i la forma ‘ço d’en’ són vives encara. Tampoc no és un canvi tan gran com revisar una grafia: hi ha qui diu que la grafia ‘ll’ és poc genuïna i que Fabra tampoc no n’estava del tot convençut. El fet de canviar la grafia ‘ll’ per representar el so lateral palatal potser sí que seria un canvi gràfic massa gran (o no…), però canviar la grafia del mot ‘Son’, no crec que suposi cap problema.
Antoni, l’ortografia és un artifici, però ha de ser coherent. Si el pronom “ço” s’escriu així, també s’hi ha d’escriure “Çon”. Si la grafia de la “ç” es regeix per l’etimologia, cal aplicar la regla de manera sistemàtica, només amb excepcions fonamentades i tan sistemàtiques com sigui possible. La regla d’or de la topònima és que els mots de lèxic comú s’han d’escriure d’acord amb la normativa; i “ço” no deixa de ser-ho. Vegeu, sobre aquest punt, l’aclaridor article “La toponímia de les zones turístiques” de Juli Moll i Gómez de la Tia (http://www.culturamenorca.org/sal/wp-content/uploads/2007/10/toponimia-zones-turistiques.pdf).
Si es fes el canvi de Son a Çon no hi hauria aquestes incoherències en els diccionaris:
Fitxes del GREC:
son3
Son
[contracció de ço i (d’e)n, és a dir allò (el terreny, la propietat) d’en]
Grafia moderna de ço d’en, emprada en toponímia balear. Son Cervera, Son Armadans.
ço
[s. XI; del ll. vg. ecce-hoc ‘heus ací això’, reduït en una pronúncia laxa a cio, amb efèresi de la e-]
pron 1 Açò, això, allò.
2 ço del meu (o del teu, etc., o d’altri, o d’algú, etc.) Allò que és propietat meva, teva, etc., allò que pertany a mi, a tu, etc. Despengué molt de ço del seu.
3 ço és a saber (o ço és) Això és.
4 ço que 1 arc El que, allò que. No és digne de ço que desitja.
2 Cosa que. Li ha dit que sí, ço que li ha plagut molt.
5 per ço loc adv Per això, per aquesta causa.
6 per ço que loc conj arc Per tal que.
7 per ço com (o per ço car) loc conj arc Per tal com.
Bé, Bernat, Sebastià i Xavier. Possiblement hagués estat millor que s’hagués optat per la grafia Ço’n, o fins i tot Çon, però a hores d’ara no sé si seria un canvi massa gros. A mi no em faria res, però la majoria de la gent no ho acceptaria. Tot i que la nostra ortografia sigui més perfecta que la de les llengües que tenim més acostades, estic d’acord amb què és perfectible i no estic en contra de les actualitzacions que calgui fer-hi.
Malgrat que és toponímia menor, al Principat també hi ha exemples de ‘ço’ que han esdevingut topònims:
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%87o_de_Jofr%C3%A9
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%87o_de_Canja
He trobat més exemples, tots del Pallars:
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%87o_del_Nin
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%87o_del_Jou
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%87o_de_Canut
Em pensava que el cas “Son” ja estava arxivat, ja n’havíem parlat in “Pamboli, 10 juny” i supòs que anteriorment, però si no hem acabat… “Ceba?”
1. Son, és un cas únic, clínic, fòssil, endèmic… i de toponímia parlem… això pot sortir més car que remenar els ossos de Tòfol Colom.
1b. Son, ni Çon, totsol, no existeix.
2. Pràcticament cap paraula usual no comença amb “ç”, per tant forçar aquest punt són ganes de complicar el que era senzill.
3. De fet, si la “ç” no existís no tindríem aquest problema, ni alguns altres.
4. Per Girona, ací diu Can Massana i, assullà, Maçanet. I coses molt pitjors, encara fa la impressió que on portem millor aquest tema és a Mallorca (vagi per endavant: impressió personal no estadística).
5. Reivindicar l’apòstrof allà on no n’és costum em sembla anacrònic i sobrer. Gairebé és donar carnassa als forasters i renegats per a què es continuïn rebolcant amb el “C’an”. Que la gramàtica és la gramàtica és un altra tema. El problema del català és que estem enrevoltats de carronyaires i no anem gens sobrats per a sobreviure.
6. A l’article esmentat ja vaig dir que el “son” tingué una funció lògica dels segles XVI al XIX (tampoc no són juntes de canterano). Ara és una partícula fòssil sense altra funció que recordar que és un fòssil. Ens indica que un moment determinat el propietari de Son Bordoi va esser un tal Bordoi, però probablement faci segles que varen fugir.
7. Quina diferència hi ha entre Porto-, Mont-, Son-? No hauríem d’escriure “Mont Serrat”? No hauríem d’escriure Hespanya? puig Mal?
8. A Son Cladera no hi ha cap Cladera que tingui més que els altres, ni cases ni terres ni “açò d’en” té sentit actual, per tant, en cas d’una hipòtètica reforma ortogràfica, el més pràctic seria: “Soncladera”, amb més motiu que “Cantonigròs”.
9. “Quantos menos bultos más claridad” (Martínez de Sousa).
Pere,
Aquest debat, del Son/Çon, em sembla que en tenim per molt de temps…
Gabriel,
Si es decidís optar per la grafia ‘ll’ en el topònim Son Bordoy, no s’hauria d’aplicar també en els topònims que ja han esdevingut nuclis urbans (Per exemple, Son Bordoi de Campanet)? Ja s’ha fet el canvi a Palma en topònims que en principi tenien iodització com ara Son Fillol o Na Mallola.
Avui es Diario de Mallorca escriu “Son Bordoi”. Crec que ès sa primera vegada que ho fa: http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2010/11/05/gob-pide-consell-respalde-proyecto-son-bordoi/617394.html
Doncs a IB3 no n’aprenen “Son Bordoy” acaben d’escriure “als sumaris”
Demà surt un article meu al Balears, i ja em decidesc clarament per Son Bordoll. Ja veurem què passa.
I quan penjareu aquest article?