|
Amb bones paraules
El misteri de Son "Bordoy"
El 23 de gener d'aquest mateix any, després de veure que en el Diari de Balears hi apareixia repetidament el topònim Son Bordoy, escrit amb y grega, vaig dedicar un d'aquests articles a la grafia correcta d'aquest nom. No insistiré ara en l'afirmació que qualsevol paraula catalana ben escrita no pot contenir una y grega (llevat que sigui en el dígraf ny), perquè és una veritat massa elemental.
Després de la publicació d'aquell article, igual que després de la revolta dels Forans i de la guerra de les Germanies, tot romangué com abans, que diria Guillem d'Efak. Tots els diaris de Palma han continuat escrivint Son Bordoy, una cosa que no consider gens estranya en el cas dels diaris en espanyol. Ja m'estranya més el fet que no em faci gens de cas el diari que amablement i generosa acull els meus articles, tant pel que fa al cas que ara comentam com pel que fa a totes les altres propostes que he fet en els 113 articles que he publicat abans d'aquest; propostes que, llevat d'una (aquella dels vermellencs), han tingut la dissort de trobar la porta tancada i barrada. A la intempèrie esperen Son Santjoan, Portocristo, el Parc de Mar, el Bastió del Príncep, Son Jordi, etc., només per esmentar alguns topònims. Però no em queix, perquè cada mitjà té la llibertat de posar els seus criteris i de fer servir el model de llengua i el nivell de llengua que vulgui.
El misteri de Son "Bordoy" no és, doncs, si fan cas o no d'aquest modest lingüista, sinó on és la font d'autoritat en què es fonamenta la grafia Son Bordoy, utilitzada per tots els mitjans i pels promotors de la urbanització, la qual denominen sense gens de vergonya Nuevo Son Bordoy (vegeu http://sonbordoy.com). Bé, abans d'avançar vull esmentar els únics dos mitjans que conec que escriuen Son Bordoi: els digitals Tribuna Mallorca i La Veu de Mallorca. I ja em disculparan si algun altre em passa per malla.
Perquè, vejam, el Corpus de Toponímia de Mallorca (1962-67) de J. Mascaró Pasarius, amb revisió lingüística de Francesc de Borja Moll, diu Son Bordoi. La Gran Enciclopèdia Catalana diu Son Bordoi i la Gran Enciclopèdia de Mallorca, editada per la mateixa casa que el Diari de Balears, diu Son Bordoi. No conec cap font que es pugui considerar mínimament de referència que digui Son Bordoy. O potser la font de referència és la pàgina web de Nuevo Son Bordoy?
I ara em sap greu, però ho complicaré més. Com deia en el meu article esmentat del mes de gener, aquest topònim té dues grafies possibles (Son Bordoi i Son Bordoll), i optar per una o per l'altra implica resoldre prèviament dues qüestions: una, quina és l'etimologia del cognom i, l'altra, si, suposant que l'etimologia ens dugués cap a Bordoll, seria obligatori aplicar aquesta grafia al topònim. Normalment els topònims formats amb un cognom, com la majoria dels que comencen per Son, s'han d'escriure d'acord amb la grafia normalitzada del cognom (abans s'escrivia Son Lladó, però ara Son Lledó). El problema és que pot haver-hi casos límits, en què l'aplicació d'una grafia etimològica pugui produir alteracions massa grans o induir canvis fonètics en el topònims que es puguin considerar no desitjables. Per exemple, crec que canviar el tradicional Son Marroig per Son Masroig és excessiu, encara que l'origen de Marroig és Masroig. El dilema és si en cognoms amb iodització escriure ll indueix un canvi fonètic no desitjat. Per a resoldre'l no oblidem que darrerament hem oficialitzat Son Brull o Son Ventallol, pronunciats Brui i Ventaiol.
Sobre l'origen del cognom que avui tractam, després de recercar més i de pensar-ho més (i d'agrair aportacions al meu blog de persones documentades), estic de cada vegada més convençut que ve del topònim Bordoll, de la Catalunya del Nod, que a les zones de iodització es pronuncia Bordoi (tot coherent amb l'etimologia i la grafia antiga Bordoyl). Quants de cognoms de Mallorca són topònims de la Catalunya del Nord! La hipòtesi de la derivació de bord (com Mudoi és un derivat de mut o Xicoi és un derivat de xic) és poc versemblant: Mudoi i Xicoi tenen la o oberta, mentre que Bordoi la té tancada. I, d'altra banda, existeix el cognom Bordoll, amb aquesta grafia, a diversos llocs dels Països Catalans, i, fins i tot, Bourdouil a la Catalunya del Nord (el topònim Bordoll allà es pronuncia Burdull). I, més clar encara, tenim documentades persones cognominades de Bordoy o de Bordoyl, amb una preposició ben indicadora de procedència geogràfica. Com s'ha d'escriure el nom de la nostra polèmica urbanització? Crec que ho insinuu, però que ens ho digui alguna autoritat, que a mi, tanmateix, no em faran cas.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 30 d'octubre de 2010.
