El medi ambient
Superada la cosa aquella del mig ambent, ara posarem en solfa la fórmula medi ambient, un dels innumerables calcs del castellà que destrueixen el nostre “medi ambient” lingüístic. En aquest article del Diari de Balears.
13 comentaris13 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Els inconvenients d'”environament” els anuncies tu mateix. Tant “medi” com “ambient” semblen solucions vàlides. “Medi” té l’avantatge ser més unívoc però no és fàcil fer-ne un derivat clar. D’altra banda, “ambient” té el petit problema d’haver desplegat accepcions germanes però, en canvi, ens ha donat l’adjectiu “ambiental” que vol dir el que necessitem.
En conclusió: per què no estudies a fons les diverses possibilitats i presentes una proposta clara? Estic segur que molts et faríem cas.
Aquest article m’ha quedat un poc incomplet pel problema de sempre: la limitació a 3000 caràcters que, en principi, tinc fixada. Hi falta la qüestió de l’adjectiu derivat (environamental, ambiental, i, efectivament, medi i entorn no en tenen). Miraré d’ampliar un poc la versió electrònica.
Tens raó en això que dius que “Res més lògic que agafar un neologisme de la llengua més internacional i de la llengua de pes cultural que tenim just al costat.” El problema que tenim des de fa dos segles és que la majoria dels catalanoparlants es creuen que aquesta llengua a la que et refereixes és la castellana, que en nombre de parlants i de països on es parla té certament un pes molt considerable, però no en té tant, de pes, en qüestió de cultura, i aquesta mancança repercuteix damunt nosaltres, que els agafam com a model. I ja se sap, que si un cec vol guiar un altre cec, els resultats no solen ésser mai gaire bons.
No son dos cecs, es un guenyo i un cec que es guiat pel guenyo. També crec que s’ha de dir d’una altra manera, “medi” em sona malament, crec que es un fals cultisme, en realitat es un calc, o si voleu, un cultisme gereralitzat degut al calc.
Que els catalans deixin de dir “medi ambient” per “environament!”? I ara!
No som un fan de “medi ambient”, però no és ja massa tard per canvis? Canviar ara de cop, no allunyaria la llengua del poble? No pensaran la majoria de parlants del català que els filòlegs són uns pedants?
Crec que aquest tipus de reflexió, s’ha de fer en el bon moment, quan comença l’ús de la paraula en un cercle encara restringit. És difícil, però és el millor. Fer-ho tard, pot tenir les conseqüències negatives que coment en el paràgraf anterior.
Que els catalans deixin de dir “medi ambient” per “environament!”? I ara!
Josep Arias, els nord-catalans és ben segur que diuen ‘environament’.
Una altra observació: a més de coincidir amb l’italià i el portuguès (i parcialment amb el castellà), “ambient” permet derivats (“ambiental”, “ambientòleg”, “ambientologia”, “ambientalista”…) i no provoca rebuig perquè, més o menys, ja ho diu tothom. N’hi hauria prou de deslligar-lo de “medi”, que seria (ja ho és, de fet) un sinònim: “La protecció de l’ambient/del medi”…
I encara, per Marratxí, hi ha regidores que diuen ‘es mig ambient’.
Jo diria que aquest tema ja està ben batut, fins i tot mestre Bibiloni, amb l’afany d’exaustivitat que el caracteritza, ja s’ha donat les respostes: “la resta de l’any parlam de medi ambient […] nosaltres, com sempre, hem fet un calc […] hi ha encara altres possibilitats: medi” Idò?
La situació del català és la que és, que no és, precisament, per tirar coets, i molts ja pagaríem per a què no s’espenyas més. Sobretot per això no soc gens partidari d’imposar canvis en el que ja diu tothom. Els boleros, la jota i ‘sa camilla’, i tantíssimes d’altres coses (més mallorquines que no sé què) han arribat pel castellà, però això és la història. D’altra banda podríem estar parlant d’una paraula efímera…
Quan jo era nin, “no n’hi havia” de medi, hi havia camp, foravila, garriga i, molt enfora, muntanya. A l’escola “ciencias naturales”. Pels 70’s començarem a parlar de ‘Natura’ i ben aviat d’ ‘ecologia’. Pels 80’s el missatge ja va quallar, si més no per moda, esnobisme, o hipocresia electoral, la qüestió és que d’ ‘ecologia’ se n’ha fet un abús embafós (fins i tot he vist anunciat ‘aigua ecològica’, el súmmum), aleshores això ja està massa gastat i cal parlar, segons a qui vols embaucar, de medi, o, aferrau-vos, de sostenibilitat, paraula, per cert, inventada quan tot això ja era del tot insostenible…
Anau a saber, a la pròxima dècada, amb quina paraula marejarem.
Quan jo sent aquells que parlen del “mig ambient”, sempre pens: “I ja posats en això, perquè no parlen de l’ambient sencer? Ambient tot sol crec que podria ésser una bona solució. És clar que no en tots els casos aquest mot es referiria a “l’environament”, però podria deduir-se pel context. I crec que mai es massa tard si hom és viu, per rectificar una errada. Si la nostra llengua encara és viva, podem rectificar els errors lingüístics. Si entre tots la matam, aleshores no caldrà rectificar res.
I amb es bars d’ambient de l’Eixample que feim?
De vegades també s’ha emprat “medi natural”. Així s’evita s’ambigüitat de “medi” tot sol.
Sempre que m’és possible, evito la redundància de “medi ambient” i em refereixo a l’ambient (principalment), al medi (una mica menys) o a l’entorn (poques vegades). No faig servir mai l’adjectiu “mediambiental” (o altres derivats), crec que “ambiental” ja deixa prou clar a què fa referència.
Pel que fa al “medi natural”, no sempre és sinònim d’ambient. Moltes vegades l’ambient (o medi ambient) no és natural. I el “medi” sol tampoc ho és sempre; per exemple, en un laboratori de microbiologia trobareu molts “medis” (la barreja que sol fer-se amb agar i alt) per a cultivar bacteris.
Estic llegint el llibre de Jaume Terrades “Biografia del món” i en la part que porto llegida ell es refereix més al “medi”.