Cris Juanico
Abans d’ahir va actuar a la plaça de Prada Cris Juanico, acompanyat de la banda Els Mags de Binigall. Cris Juanico és una veu extraordinària i un cantant amb una trajectòria musical brillant. Quan parla us obsequia amb un bellíssim i correctíssim català de Menorca. Quan parla. Perquè quan canta li passa una cosa insòlita: amolla unes eles bledes que, segur que despús-ahir, a un tir de fona de la plaça de Prada, els ossos de Pompeu Fabra cruixien dins la seva tomba. Segur que ni ell no s’ha adonat del problema. Per això cal ajudar-lo. Els qui el coneixeu, els qui l’estimau, per favor digau-li que no faci això. Digau-li-ho, si us plau.
5 comentaris5 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Quines manies.
Poden ser manies per s aix.
Gabriel,
Dem se celebra el Blog Day 2005. He penjat un enlla a La revolta de l’nima amb el teu bloc.
Aix que dius s ben cert i sempre ho he trobat estrany. Podria ser, encara que noms s una hiptesi, que aquest jove estudis cant, perqu m’he fixat que els cantants de corals i d’pera fan eles bledes. Ho dic seriosament. Si noms ho fa quan canta, tal volta podria ser aix.
D’altra banda, aquest disc titulat memria s impressionant. L’he vist en directe a Menorca i la gent vibrava d’una manera molt especial, precisament amb aquelles canons de tota la vida i que ell ha versionat amb encert.
Acap d’escoltar en Cris Juanico cantant a sa gala d’IB3 i en Bibiloni t tota sa ra: "allotetes", "floretes", "volen" Tot "bleda". Tamb s vera alx que diu en Lloren: es cantants, per raons esttiques, modifiquen certs fonemes com s ara es grau d’obertura de ses vocals, per en es cas de sa "l" no entenc per qu fer-la "bleda" ha de sonar ms b que pronunciar-la velar.