Aquest és un neologisme de la informàtica sorgit, òbviament, en anglès. El punt de partida és la paraula log, un mot que designa un registre on consten totes les operacions d’un procés. Inicialment és sobretot el registre d’incidències d’un viatge en vaixell (després en avió). Hi ha l’equivalent compost logbook.
En el domini de la informàtica s’ha creat el terme weblog per a designar una pàgina web evolutiva on una o diverses persones van posant continguts que poden ser comentats per altra gent. El mot, per escurçament –l’economia lingüística és una cosa impressionant en el món anglosaxó–, s’ha convertit ràpidament en blog. En tot cas, l’escurçament és curiós: és estrany un escurçament que no respecti la integritat de les síl·labes.
En català tenim diverses alternatives:
a) Mantenir l’orginal com a manlleu anglès i neologisme tècnic, igual que en tenim tants altres.
b) Cercar una paraula o expressió catalana que més o menys reprodueixi o s’acosti a la idea en qüestió. En aquest sentit s’han proposat diverses solucions, la més coneguda de les quals és quadern de bitàcola o llibre de bitàcola, que també per economia s’han convertit en bitàcola (observau el cas de bitàcoles.net). La bitàcola és un armari cilíndric subjectat a la coberta d’una nau que allotja la brúixola i altres coses. Entre aquestes altres coses hi havia el llibre de bitàcola, on s’apuntaven les incidències del viatge. El Termcat ha proposat diari interactiu, un terme al qual no veig gaire futur. I encara hi ha moltes altres possibilitats (diari de bord, llibre de ruta, etc., amb les combinacions que vulgueu).
c) Una altra possibilitat és adaptar fonològicament i gràficament el manlleu anglès (en francès és usual fer-ne blogue). Ara bé, en català weblog i blog (pronunciats web-lok i blok) ja són mots ajustats –sobretot el segon– a l’estructura de la llengua i a l’ortografia (tenim moltes paraules amb –g final) i no cal tocar-los gens. No acap de veure la necessitat de la derivació cap a bloc que algú ha posat en pràctica. Supòs que és per la coincidència amb la paraula bloc (quadern). Però no serà desvirtuar una paraula i crear confusió entorn d’ella? A més, hauríem de revisar la conveniència de la paraula bloc (plegueta), que ens ha arribat modernament de l’espanyol.
Enfí, crec que si totes les llengües diuen weblog i blog, n’hauríem de fer gaire problema? I, si acceptam aquests termes, per cert, haurem de començar a pensar en els derivats. Com en direm d’un editor de blogs (en anglès blogger); bloguista?, bloquista?

Doncs sí: jo també m’he apuntat a la moda dels blogs. I n’he armat un sense saber ben bé quins resultats donarà. Això se sabrà amb el temps, com passa amb tantes coses. M’imagín que pot ser una manera interessant de donar sortida als efectes de l’encalentiment de la ment, sobretot quan aquesta agafa una mica de bull. Una possibilitat, en tot cas, complementària de la manera ortodoxa de divulgar les idees, que són els articles i els llibres (o altres estris tecnològics de l’era digital). Un blog és una cosa més intranscendent que aquests –o almenys això sembla, de moment–, i per això pot ser vist com a especialment adequat per a l’exposició de reflexions d’urgència, opinions breus o productes menys treballats, cosa que no vol dir que no puguin tenir el seu interès. Lògicament, té l’avantatge de la immediatesa i la facilitat de publicació, la qual cosa redueix al propietari les excuses per al silenci. I, a més, permet la interacció immediata i omnidireccional (tots amb tots) amb els lectors. Com que el meu ram és la llengua, parlaré sobretot d’això, tot i que m’imagín amb la temptació d’exposar opinions sobre altres afers, com els polítics o socials; opinions que trobaran aquí un modest racó on abandonar la intimitat. Esper que amb tot plegat surti de tant en tant alguna cosa que pugui ser útil a qualcú.