Bunyols anti-sexistes
Llegesc al Balears que un institut de Palma, el de Son Pacs, ha canviat la denominació de la festa de les Verges per la de “festa dels bunyols”, per adaptar el seu nom, diuen, al llenguatge no sexista propi del segle XXI. Genial. Supòs que la fórmula “dia de les verges i dels verjos”, que hauria estat una forma d’igualament sexual, no els feia el pes, perquè tal igualament podria ser vist com un igualament massa a la baixa. O més que un igualament sexual, un desastre sexual. Bé, doncs, si voleu, us puc donar alguna idea per a continuar en tan encertada i moderna línia. Per exemple, tots els qui pensam que les monarquies són una cosa més pròpia de l’Edat Mitjana que de les societats democràtiques i avançades podríem proposar de canviar el nom de “dia dels Reis” pel de “dia de les juguetes”. O “dia dels joguets”, que així també surt al diccionari. O “dia dels joguets i les juguetes” (definitivament igualitari). També els mestres abanderats de la modernor i l’escola laica podríen ensenyar als nins (als nins i nines, perdó) a no dir “adéu” ni d’altres expressions confessionals. I, per descompat, que no els passàs pel cap de fer servir davant els nins (perdó, nins i nines) expressions racistes com braç de gitano, figa de moro o diners negres.
Ai els “progres”. Quina creu!
2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Benvolgut tothom i tothoma,
Aix? que llegeixes ?s una adhesi? sense reserves a aquesta entrada del blog del professor Bibiloni. Sobretot perqu? la cr?tica s?est?n cap a aquest pudor rid?cul dels i de les pol?ticament correctes que els fa i les fa ling??sticament incorrectes. All? que feia gr?cia dels ?vascos y las vascas? ?s una epid?mia petarda. I in?til i redundant, perqu? la llengua catalana ?i tamb? l?espanyola? tenen un recurs ling??stic propi per anul?lar la marca de g?nere: l??s funcional del plural mascul? com a neutre.
Els ra?lromebos i ra?lromebes de la catalanitat arriben encara m?s lluny en aquesta esquizofr?nia de la pol?tica correcta. S?n, per dir-ho de manera m?s ciutadana-del-m?n i no tan localista, els mestres de rinxolar el r?nxol. No basta a ser plural i dem?crata, i no excloent ni racista ni sexista ni hom?fob ni de l\’al?leti. Un altre/altra progre/progra ?s possible: el progre biling?e, ?s clar.
Na Joanaina del Fil, a l?entrada sobre Sant Gabriel d?aquest mateix blog, posava un exemple for?a il?lustratiu de la teoria de la relativitat del temps i l?espai. Ara li demanaria a na Joanaina que inclogui tamb? dues magnituds m?s dins el paradigma del temps: el feixisme i la mala llet. Perqu? vos assegur que un m?tin progressista i pol?ticament correcte t? una durada en el temps quatre vegades superior a un de feixista i malparit: ?Benvinguts i benvingudes tots i totes, i bienvenidos y bienvenidas todos y todas…???
Respecte d\’aquest \”progressisme lingu?stic\”, vaig llegir un article a l\’Avui, que tamb? reflecteix el que s\’exposa per aqu?, i que reprodueixo:
14/07/04
\”Amics i amigues d\’Iniciativa
i Iniciatiu\”
Iu Forn
L\’ assemblea/assem-
bleo d\’Iniciativa/Iniciatiu per Catalunya del passat cap de setmana va decidir crear fora de Catalunya clubs d\’amics i d\’amigues de la formaci? ecosocialisto-ecosocialista. De moment est? confirmada l\’obertura d\’ambaixades a Madrid, la Catalunya Nord, les Balears i el Pa?s Valenci?.
La idea t? una certa gr?cia perqu? segons com t\’ho miris vol dir que Iniciativa/Iniciatiu ja ?s com una mena de Bar?a (per? sostenible) amb penyistes repartits per mig m?n i que podria instituir com a esl?gan una cosa semblant a: \”Iniciatiu/Iniciativa som m?s que un partit/una partida\”. Jo ja ho estava veient. Els penyistes reunits a les seus socials seguint a la televisi? tots els actes del partit. Vestits amb bufandes, gorres i samarretes verdes i vermelles (els colors dels ecosocialistes) cridarien i s\’abra?arien cada cop que algun l?der digu?s una frase important. I al final de l\’acte tots els membres de la penya sortirien del local i anirien a celebrar la vict?ria tocant els cl?xons dels cotxes pel centre de la ciutat en q?esti? cridant \”campions/campiones\”. En canvi, si aquests grups d\’amics i amigues actuessin com clubs de fans, llavors els socis i s?cies s\’haurien de comportar com a tals. En aquest cas durien fotos de Joan Saura a les carpetes, seguirien els seus debats xisclant, plorant i estirant-se els cabells, es desmaiarien despr?s de cada un dels seus generosos i papanoel?tics somriures i un cop l\’any anirien en peregrinaci? a la porta del Parlament per veure el seu ?dol duent pancartes com: \”Joan, s?c la Paqui de la Safor i t\’estimo\” o \”Saura, est?s m?s bo que en Bisbal\”.
B?, doncs estava jo imaginant-me aquestes escenes entre glop i glop de caf? amb llet quan, de sobte, escolto en un to certament alt: \”amics i amigues\”. Exacte, una colla d\’amics i amigues s?n tots aquests dels partits pol?tics. I una ag?ncia de col?locaci?. Llavors jo que s?c molt llest/llesta vaig deduir que l\’autor/autora de la frase segurament no s\’apuntar? a la idea. ?s clar, potser no t? ni amics ni amigues.