«Bon dia» tot el dia
Els espanyols fan una cosa extraordinàriament rara: diuen buenos días només durant el matí. Seria més comprensible que durant el matí diguessin buenas mañanas –com es fa en anglès (good morning) o en alemany (guten morgen), i això s’oposàs a buenas tardes i buenas noches. Però no, diuen buenos días i només durant el matí. Els altres idiomes que diuen bon dia –com el francès, l’italià, el mateix alemany i molts altres– diuen bon dia mentre és de dia, no durant el matí, com és de pura lògica matemàtica. I això tant si tenen com si no tenen un equivalent del buenas tardes.
En català fa molt que va entrar el castellanisme bones tardes, òbviament en plural, i l’entrada va anar associada a la reducció del bon dia a la salutació matinal. Un hispanisme que va restar molt arrelat a tota la part del país que va de Pirineus cap avall. Com que la forma plural del castellanisme era massa estrident al costat de les altres fórmules en singular, els descastellanitzadors, en lloc de suprimir simplement el forasterisme i retornar al bon dia tota la seva amplitud, van tenir la lamentable pensada de “singularitzar” el castellanisme, com si amb aquest maquillatge es fessin la il·lusió que l’havien suprimit. No sé quan va produir-se la invenció de l’esguerro bona tarda, però per les informacions que tinc, el va difondre Salvador Escamilla, per mitjà dels seus programes de ràdio, de manera que la Corpo ja el va trobar difós. Més endavant, s’ha escampat pel País Valencià l’equivalent bona vesprada, calc semàntic del mateix calibre que l’esguerro de n’Escamilla, engendrat amb la major bona voluntat però amb clar infortuni. Per sort, a Mallorca no s’ha “inventat” ni bon horabaixa ni bon capvespre (que sonarien tan estranys com bon matí), i hom continua –ara per dissort– amb el tradicional bones tardes. La inefable IB3 ràdio ha adoptat el criteri de fer servir sistemàticament aquesta darrera fórmula. Bona tarda/bona vesprada/bones tardes són, doncs, un perfecte símbol de la funesta tripartició lingüística del país i del fracàs en la construcció d’una llengua nacional.
La Universitat de les Illes Balears just ara ha elaborat un llibre d’estil per als mitjans de comunicació de les Illes, on es formula una proposta que, sens dubte, és la millor, la més genuïna, la que supera la fragmentació i la que tots els partidaris de la llengua comuna hauríem de voler per a tot el país (prou que m’he escarrassat a defensar-la). La proposta és d’utilitzar bon dia fins a l’arribada del vespre, i després passar a la parella bon vespre/bona nit (arribada/comiat). És a dir allò que fan la majoria de llengües europees.
Ara sortiran els qui diran que tot això és molt bonic, però allò altre ja està “massa implantat”. Ja ho sabem, sempre diuen això. Doncs jo faig una crida entusiasta especialment a principatins i valencians a defensar el sistema de salutacions unificador i genuí. Ja ho sabeu: sempre que us diguin bona tarda, responeu amb força i sense vacil·lació amb un llampant i sonor bon dia. El principi és “bon dia tot el dia”.
Ah, i si hem d’intentar guanyar aquesta batalla, difoneu aquest article si us plau.
7 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Molt b?. En prenc nota. Bon dia i bona hora!
Quan el meu germ? era petit tenien aquest llibre de lectura, la segona edici? del qual ?s de 1972:
"Bon mat?. Primer llibre de llenguatge" Sebasti? Sorribas il.lustraci?: Mariona Lluch
És interessant rellegir entrades antigues, per la perspectiva que et donen. No sembla que la recuperació del bon dia “ampliat” s´hagi aconseguit encara, però com a mínim a IB3 pareix que n´han pres nota. A mi encara em costa utilitzar-lo després d´haver dinat (no em costa gens seguir-ho fent entre les dotze i l´hora del dinar, quan en espanyol ja passen al “buenas tardes”), però ho vaig intentant!
Jo no sóc lingüista, però crec que les llengües evolucionen positivament o negativament segons com es miri. Penso que moltes vegades hi ha una mica de paranoia i un excés de purisme en la defensa del català davant la influència inevitable del castellà.
Jo he nascut en un país on a partir d’havent dinat he sentit pel carrer el bona tarda i fins i tot el bones tardes (reconec que aquest plural em fa gracia, més que por) i trobo que ha de continuar així (o que evolucioni de manera natural, clar).
Ampliar el bon dia no té sentit si vols conservar el bon vespre i la bona nit.
Gràcies. Quan ho tornaré a explicar, podré dir que el que jo pense també, ho manté algú que sap més que jo.
No tinc cap dubte. El meu avi, nascut el 1902, mai va dir bona vesprada, o bon dia o buenas tardes.
Que buen artículo. Siempre he dicho buen día todo el día, y las personas me en su mayoría me corrigen. Y es que siempre me ha parecido absurdo que solo pueda decirse por la mañana, si el día es todo el día(soy Venezolana viviendo en Cataluya). Que ilusión que en catalán tengan la misma percepción y aunque hayan otras variaciones al “bon día” castellanizadas jejeje, me siento acompañada. Llevo muchos años viviendo aquí y no me había fijado en este detalle. Un saludo!
Bon dia sempre i a tothom!