El massacre de la interferència

Heus ací el tràiler de l’article d’aquesta setmana en el Diari de Balears:

«I ara parlem d’una paraula que va entrar al diccionari tard i amb mal peu. Massacre és una paraula curiosa. Tot i que la podem veure documentada en els anys 20 del segle passat, tant en català com en espanyol, no surt al Fabra (a cap edició, inclosa la darrera de 1994) ni a l’Alcover-Moll, i Coromines se n’oblida completament, tant en el Diccionari etimològic i complementari català com a l’equivalent espanyol. Tampoc no surt a la Gran enciclopèdia catalana fins al suplement del 1997. L’Acadèmia espanyola incorporà el mot al seu diccionari el 1984, i la lexicografia catalana no el descobreix fins al DIEC (1995).»

L’article complet aquí: diari i web.

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. Joan A. Coll - 17 setembre 2009 12:17 pm

    Tràiler??

  2. 2
  3. G. Bibiloni - 17 setembre 2009 12:56 pm

    Això diu el DIEC.
    Quan jo era petit, per ca meva deien s’estraile.

  4. 3
  5. jpgine - 18 setembre 2009 12:05 pm

    Voldrien que “Matança” només sigui la del porc. Quins bacons que són aquests catanyolistes !

  6. 4
  7. Joan - 29 setembre 2009 11:44 pm

    Com voleu que el DIEC sigui res de bo si la responsable de les oficines lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans durant l’elaboració de la primera edició del DIEC feia declaracions, en al·lusió a la llengua catalana, com ara que “m’estimo més una llengua interferida i viva que no pas una llengua pura i morta” i era pròxima al grup del catanyol (conegut popularment com a “grupu del barcu”), els membres del qual foren i són ben situats als mitjans de comunicació clau en català, des d’on ho han empastifat i ho continuen empastifant tot? El temps ha donat la raó als considerats “puristes”, altrament anomenats “heavies” per llurs detractors, car l’ús del català, durant aquest lapse de temps, ha caigut en picat arreu, com també, no cal dir, la seva qualitat. Els defensors (minoritaris, ai las!) del català genuí tenien tota la raó del món en afirmar, de Barcelona estant, a la primeria del decenni dels anys 90 del segle passat, que “darrere un model de llengua s’amaga un model de país”.
    Vet ací qualques alternatives nostrades de “massacre”: mortaldat, carnisseria, carnatge, matança.

Podeu deixar un comentari