El cinquè comitè eslovè
Publicat en el Diari de Balears el 22 de novembre.
Avui examinarem les paraules acabades en –e tònica, que són un centenar, sense comptar els noms propis. La primera cosa que cal dir és que molt poques d’aquestes paraules són d’una certa antiguitat (cafè, fre, mercè, serè i alguna altra). La majoria són paraules modernes, cosa que voldrà dir que la pronúncia és en molts de casos fluctuant i insegura. Amb l’objectiu d’aconsellar una pronunciació adequada —per a parlants de les Illes— d’aquests mots, els repartirem en diversos apartats. Continua aquí.
11 comentaris11 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
A Catalunya Nord, del comité/comitè se’n diu ‘ comitat.’ El malaguanyat Lluís Creixells ja ho assenyalava el 1974 al seu diccionari. Vox clamans in deserto
Molt bo l´apunt final. Pel que fa a l´expressió “nin d´uè” no trobau que es podria adaptar a la pronúncia i escriure-ho “nin de uè” (el 100% dels parlants ho diu així)? S´han fet altres excepcions a l´hora d´apostrofar segons quines paraules donant preeminència a la pronunciació per sobre de la regla gramatical corresponent.
Ara em posau un dubte. Crec que sempre he sentit uè pronunciat amb dues síl·labes. Però ho investigaré.
La meva família no deu fer part del 100% dels parlants, perquè sempre ha dit “nin d’uè”, així, tot junt.
Jo no he sentit ni dit mai altra cosa que “nin d’uè” (uè amb dues síl·labes i apostrofat), però ja fa prop de 30 anys que no visc a Mallorca… Seria un canvi d’aquests anys. Observ una mort bastant estesa de les elisions a Mallorca…
I tantes altres coses: “tot lo dia” s’ha convertit per a molts en “tot es dia”, fins i tot “el Bisbe” en “es Bisbe”. També la gent ara té “un munter” (=montón, òbviament) d’amics, i no acabaríem mai.
A Llucmajor també hem dit sempre “nin d’uè” (u-è), en dues síl·labes.
Gabriel, tant de bo els de l’Institut fessin tanta feina (i tan bona) com tu. Ja és hora que els estirem les orelles de bon de veres! Caldria repensar el funcionament de la Filològica, ja! Hi calen homes de poca son i d’idees clares com tu.
“Consomé” i “puré” es diuen sovint amb e oberta en català central, almenys jo els pronuncio així espontàniament.
Tenc setanta-tres anys i en fa molts que no havia sentit “nin d’uè”, però pel que en record, a Manacor sempre vaig sentir uè en dues síl·labes, i la e oberta, i sense la e de la preposició: nin d’uè, amb tot i que possiblement els nins de dies o setmanes d’edat ho diguin com a monossíl·lab. No m’hi he fixat gaire i ara no en tic cap a prop per a comprovar-ho.
Disculpau-me, idò, això del 100%. A mi és una expressió que m´agrada, que m´agradaria sentir més, i que sempre m´ha sobtat veure-la escrita apostrofada, donada la pronúncia a la que estic acostumat (“nin de uè”).
Es diccionari Alcover recull “nin de uè”, i així ho va reproduir en Moll en es seu diccionari bilingüe català-castellà i castellà catallà. En canvi, es diccionari anticatalanista (però bastant feel an es lèxic viu) d’en Roig Artigues recull “infant d’uè”.