Una expressió que circula molt entre mallorquins és obert de pinte en ample, en referència a portes i finestres. El diccionari Alcover-Moll du les entrades pint i pinte, la primera com a forma secundària que remet a pinte. Aquest té un munt d’accepcions: 1. Pinta (de pentinar). 2. Instrument proveït de pues per a turmentar. 3. Instrument per a aclarir i netejar la llana. 4. Part del teler. 5. Instrument de fusta amb moltes pues per a replegar el boll i la palla després de batre. 6. Certs barrots de la sínia i del molí de vent. 7. Una part d’un barril. 8. Peça de fusta o d’obra que és com una prolongació horitzontal de la part inferior de la campana de la xemeneia i que serveix d’escudeller (Mall.). A continuació reporta l’expressió obrir de pinte en ample, amb un exemple de Verdaguer (l’Atlàntida), un de la revista mallorquina L’Ignorància i un de Joan Castelló Guasch (Rondaies eivissenques); les dues darreres amb la forma de pint en ample. Creiem que l’expressió és mallorquina o balear, tot i que ens en faria dubtar la citació de Verdaguer. Coromines sospita que el poeta de Folgueroles la va agafar del seu gran amic Marià Aguiló. En el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana hi ha 24 casos de de pinte en ample, tots d’autors balears contemporanis. Cap cas de de pint en ample.

Cap de les vuit accepcions del mot pinte indicades a l’Alcover-Moll sembla tenir cap relació amb l’obertura de portes o finestres. Per això haurem de començar a sospitar que ni pinte ni pint tenen gaire lògica en aquesta expressió. Coromines (DeCat) té la seva explicació: el mot seria pinte (del llatí pectine) però en la forma antiga pinten, que encara no havia perdut la n, com passa a man dreta o vin blanc. L’expressió seria de pinten ample, ço és de pinte ample, en què pinten seria una mida de teixits. De robes de pinten ample es passaria a finestres de pinten ample, i —continua Coromines — hi degueren ajudar les xemeneies de pinten ample (accepció 8 de l’Alcover-Moll), «car també a la Mallorca hivernal fa de bon estar a la vora d’una llar abrandada». En tot cas, el pas d’aplicar l’expressió a la roba a aplicar-la a les finestres sembla forçat. Diguem de passada que la forma pint no és inexistent, com diu Coromines: de la fusta que suporta la campana de la llar de foc sempre n’he sentit dir pint als meus pròxims. Això justifica l’expressió de pint en ample, que abans hem vist.

Una dada em porta a obrir una nova hipòtesi. En el meu parlar familiar i del meu entorn no vaig sentir mai de pint(e) en ample, sinó de bit en ample, amb una estranya forma bit, inexistent a cap diccionari. I això em fa pensar en el mot ampit, que ja té una relació directa amb les finestres («Barana o paret baixa on s’estalona el pit per guaitar», diu l’Alcover-Moll). Segons aquesta hipòtesi, la frase seria originalment d’ampit en ample, transformada per desgast en de bit en ample i de pint(e) en ample. Però també és mal d’explicar l’ús de la preposició en. I d’altra banda, de bit en ample també podria ser deformació de de pint(e) en ample.

Si fos plausible la darrera hipòtesi caldria escriure d’ampit en ample. Si creiem més en la hipòtesi de Coromines, caldria escriure de pinten ample. Si qualcú en sap més, que ho digui.