No ho facis, Esquerra

Aquests dies tots els endevinadors, astròlegs i nigromàntics diuen que es farà una gran escenificació de discrepàncies profundes, suades de sang per a posar-se d’acord, espera desesperada de miracles que no arriben…, però en el darrer moment hi haurà acord i s’oferirà al Principat un estatutet desnerit i descalcificat (tal com estan les coses no pot sortir res més). I tots voldran fer creure que és un gran avanç per a Catalunya o que era l’únic avanç possible. I després què? A esperar vint-i-cinc anys per a una altra oportunitat? A contemplar impotents com els governs de torn –tripartit, bipartit o nopartit– van administrant un tediós dia a dia d’un país humiliat i que haurà vist ensorrar-se una vegada més la il·lusió de trobar una sortida per al seu problema?
El PSOE-PSC ja fa temps que hi està apuntat. CIU no sé com podria explicar als seus electors aquell no (presumptament) enèrgic dels dies anteriors al trenta de setembre i aquest hipotètic sí a un estatut incomparablement inferior. I Esquerra, creu que algú la podria prendre seriosament pel partit que ha de portar el país a la sobirania? No ho faceu, que no us ho perdonarem.

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. vilbit - 24 desembre 2005 4:52 pm

    …tantes d’oportunitats d’esdevindre qualc al mn i a l’histria, i ja ho veieu… Mancades. Ens fan dentetes i llavors ens trenquen la ferramenta a cops de covarda culata.

    Esquerra fu el pmfil associant-se i estintolant els espanyols del sabater pudent. Aquell jorn nefast deix d’sser d’esquerra republicana. Encara ser esquerr i republic, qu altre hi ha? Mes no pas cmplice d’aquells farsants.

    El senyor pilotaire Oleguer tingu una altra gran oportunitat d’esdevindre un altre magnfic Xirinacs, i la perd. I malaguanyat tot el jovent qui n’esperava meravelles. Aprenem tost, els catalonis, a beure amarg.

    Per ell far, el senyor Oleguer _ i tants d’altres qui sense que els costs tampoc gaire no saben surar fins on hagus calgut.

    S’estimen ms un mos d’argila ara que no una perenne esttua de marbre al nostre cor _ o on sigui…

    I ara Esquerra podria fotre un cop de porta ben sonat i tornar a fer’ns pujar al tren que va a algun lloc, i no pas a l’aiguabarreig de la desaparici…

    Si ens esperem una miqueta…?

    Cal dir tanmateix que l’esperana s fora nquissa…

    Massa avesats a rebre.

  2. 2
  3. Joan Vicen - 24 desembre 2005 4:53 pm

    Personalment demanaria a Esquerra que no afluixes en res de res, que els poses del nirvis, que no deixes de fer referncies a la naci completa i que, en rompre’s les negociacions tirs cap al dret de l’autodeterminaci, si cal, deixant d’anar a Madrid per res, confiant noms amb nosaltres. Grcies.

  4. 3
  5. Pep - 24 desembre 2005 4:54 pm

    Id jo crec que ho ha de fer i, obviament ho far. La poltica s l’art del que s possible i els poltics catalans saben que ara s la primera oportunitat de modificar l’estatut, dels darrers vint i cinc anys.

    Ser fins i tot mal d’aconseguir que es tornin a donar les mateixes circumstncies que ho permeten ara en les properes dcades.

    Que us assembla poc ? Es discutible i matitzable, per dona prou recorregut per a configurar un nou statu quo i una nova configuraci de l’Estat.

  6. 4
  7. JosepArnau - 30 desembre 2005 10:06 pm

    Malauradament pinten bastos.
    Ens donaran misria i l’acceptarem com sopa bobes, que n’arrivem a ser de messells.

Podeu deixar un comentari