El discret engany de la burgesia (principatina)

Una senyora nascuda al Principat i resident a Mallorca es queixa a Catalunya Ràdio que el RAC (Reial Automòbil Club de Catalunya) utilitza només l’espanyol com a llengua de relació amb els clients de les Illes. Ni la revista que aquests reben ni els papers que l’empresa posa a la seva disposició coneixen el català per a res.
És un fet tristament conegut i repetit que moltes empreses principatines, quan s’instal·len a les Balears o al País Valencià, actuen lingüísticament com si s’implantassin a Almeria. Tots tenim a la memòria el comportament indigne de Caprabo al País Valencià i no del tot clar a Mallorca. Algun dia d’aquests comentaré alguna cosa de les companyies principatines que s’anuncien en espanyol a IB3.
Naturalment, les empreses cerquen el negoci i actuen –també pel que fa a la llengua– en funció de les expectatives empresarials. Alguna part de culpa –però no m’atreviria a dir en quin grau– deuen tenir les societats balear i valenciana si els negociants poden arribar a la conclusió que el català no és un factor a favor dels seus interessos. Però el que m’interessa ara no és això, sinó trobar maneres de defensar el meu idioma amb eficàcia. I una manera hauria de ser la solidaritat entre tots els membres de la nostra comunitat nacional. Si les empreses principatines que menyspreen el català en els territoris catalans de fora del Principat veiessin com per aquest fet són severament castigades pels catalans del Principat, potser ho repensarien. Ho repensarien si veiessin que els consumidors de tots els Països Catalans actuen com un bloc compacte. És una eina que podria donar rendiment si sabéssim posar-nos-hi i emprar bé els recursos (no cal dir que Internet és una meravella, i tots encara tenim al cap el cartell d’Alcampo, per no parlar de coses més repugnants). Els catalans del Principat que tenen per norma no donar beneficis a aquells qui menystenen la llengua del país basta que estenguin el principi a tots els qui menystenen el català –siguin catalans o estrangers– a qualsevol part de la comunitat catalana. I com és possible que la Generalitat de Catalunya hagi donat un premi a la normalització lingüística, o una cosa així, a una empresa –esmentada més amunt– que ofèn els catalanoparlants a una part del nostre territori?
Naturalment, les empreses catalanes tenen la mateixa obligació moral que les empreses de fora del país de respectar el català quan actuen aquí. Però sempre s’havia dit que la burgesia principatina, aquesta que ara no vol etiquetar els seus productes en català, havia estat l’artífex de la recuperació de la llengua i de no sé què més. No caldria revisar qualque cosa?

4 comentaris

4 comentaris rebuts

    1
  1. Joan Vicen - 19 desembre 2005 2:25 pm

    D’acord amb l’article. Si la gent principatina es desvetlla en el tema del RAC, especialment pel que fa a la seva agressi lingustica als territoris de parla catalana, a la vegada tamb ho podria fer en el de la R de Reial o Real, si fa. Salut i grcies. JVLC

  2. 2
  3. Miquel - 19 desembre 2005 7:25 pm

    Totalment d’acord amb el teu article per val ms oblidar-se del suposat paper de la burgesia principatina per recuperar la llengua. Va ser ms una campanya d’imatge que res ms.
    Jo sc principat. Sc soci del RACC perqu noms a travs d’ells em vaig poder assegurar el cotxe i van ser els nics que m’atenien en catal sempre. Desprs de 2 anys amb ells ja n’estic fart. La qualitat lingstica de la seva web s deplorable (la versi catalana no ho s al 100%, est mig amagada i fa vergonya). A ms, si els telefono des del mbil, sempre m’atenen primer en castell. Aquests dies m’estan perseguint perqu renovi amb ells. El ms probable s que els digui que no pel preu excessiu que em volen cobrar i pel poc respecte per la meva llengua. El problema s que TOTES les altres empreses asseguradores sn pitjors. O em volen cobrar encara ms o m’atendrien abans en swahili que en catal. No serem els conscienciats de sempre els qui farem que hi hagi un canvi en aquest tema. Els governs han de comenar a moure el cul. Especialment un govern del que tots espervem molt ms.

  4. 3
  5. Jordi Caldentey - 19 desembre 2005 10:15 pm

    Jo sempre m’havia pensat que tant podia sser independentista i patriota un home de dretes com un d’esquerres. B, de fet, ho continuu pensant. Per resulta que, a Catalunya, tant al Continent com a les Illes, la burgesia no t ms ptria que la butxaca.
    A la Catalunya Central, la burgesia s esclava d’Espanya perqu l’ha de menester com a mercat on colloca les seves produccions i no t prou altesa de mires com per cercar mercats alternatius al dels seus amos poltics, lingstics, ideolgics, fiscals i de tots els ordres. Per a les Balears encara s pitjor: els mercats de la burgesia hotelera sn, principalment, l’alemany i l’angls. Per aix i tot encara s’arrosseguen mil vegades ms com llimacs tant de pensament, de paraula, d’obra i d’omissi davant la colonitzaci castellana. A Mallorca ni tan sols cerquen fer veure que estimen el pas.
    Si jo era ciutad d’un pas normal, s cert que tindria inquietuds poltiques. Per no s gens ni una mica si seria de dretes o d’esquerres. O de centre. Per, trobant-me a la naci on em trob i encara ms a la regi de la naci on em trob, no tinc per triar. De la nostra burgesia no hi ha res, absolutament res de bo a esperar.
    Crec amb la idea d’En Gabriel Bibiloni d’anar creant un espai pancatal de solidartitat al marge del nostre llastims empresariat, que no t cap inconvenient a etiquetar qualsevol producte en dos, quatre, o vint idiomes si li conv per que tot sn excuses de mal pagador a l’hora d’etiquetar en la llengua prpia. No tenen dignitat. Vendrien sa Ptria -i sa mare- per un continer d’ampolles de xampany. Fan llstima! Sn tan pobres que no tenen res ms que doblers.

  6. 4
  7. Darreraelmirall - 20 desembre 2005 3:44 pm

    Tamb he sentit la queixa per Catalunya Rdio i a part del sentiment d’indignaci que poguem sentir molts, tamb he sentit tristesa. s tant trist que ens passi aix. Que ens tiram pedres sobre el taulat.

    Estic amb tu que cal una reacci per combatre aquestes actituts burgeses.
    Quin fstic aquesta colla d’encegats pels diners, capaos de vendres la dignitat per quatre rals.

Podeu deixar un comentari