És en discussió si quedar és hispanisme o no ho és. L’Alcover-Moll adopta una posició prudent: «del llatí quietare, ‘calmar, posar en repòs’, probablement per conducte del castellà quedar». Això malgrat que Antoni M. Alcover n’havia defensat la genuïnitat amb la seva coneguda vehemència. Coromines tampoc no ho va arribar a aclarir, cosa que mostra que la qüestió és complicada. En el Diccionario crítico y etimológico castellano e hispánico sosté que quedar en català és hispanisme («aunque ya del todo arraigado») i qualifica d’inconsistents els arguments del filòleg manacorí en favor del caràcter castís del vocable. Fins i tot usa un argument de la gramàtica històrica: la vocal tònica de queda hauria de ser oberta en català central i neutra a les Illes. Més tard, en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana canvia parcialment d’opinió i defensa l’autenticitat de quedar, «com ja havia endevinat Mn. Alcover». En català medieval existeixen aquedar i quedar, derivats de quet (< quietus) i amb el significat de ‘estar quiet’, ‘estar aturat’, el mateix significat que té el mot quedar en l’espanyol primitiu. Ara bé, Coromines reconeix que el pas al significat de ‘restar’ o ‘romandre’, significat desenvolupat en castellà, s’introdueix en la nostra llengua per una forta empenta de l’espanyol «durant l’època en què aquesta llengua començà d’influir en el català per raons ben conegudes de tothom». Deixant a part un exemple en un document de 1594, fins al segle XVIII la paraula quedar, amb el significat de ‘restar’ no apareix normalment documentada. I, com podem suposar, en els denominats segles baixos el vell quedar (estar quiet) estava força oblidat, llevat d’alguns usos residuals encara en vigor. Tot fa suposar, doncs, que un català deslliurat de la pressió de l’espanyol difícilment faria un ús normal de la paraula en qüestió.

Però la qüestió més inquietant no ha de ser quin és l’origen de quedar, sinó unes altres. Primer, el fet que els sinònims restar o romandre, clarament més genuïns, han estat massacrats els darrers trenta anys pels qui controlen la llengua dels mitjans de comunicació principals, i això ha fet que morissin d’inanició —allò que Coromines, en els Lleures, cridava a evitar— en el parlar de la societat catalana educada (educada en català vol dir culta). I, cosa potser pitjor encara, en el transcurs del temps el quedar espanyol ha sofert una intensa evolució semàntica i sintàctica, un desplegament fabulós d’usos nous, que més tard o més prest han acabat essent imitats pels catalanoparlants. Fins al punt que ara no sabríem parlar si ens obligaven a passar sense aquests nous usos sintàctics i semàntics, sense els quals, tanmateix, passen perfectament totes les altres llengües romàniques. Un d’aquests fets és l’ús pronominal de quedar, propi de l’espanyol, que ens fa incórrer en calcs com quedar-se de pedra o quedar-se el canvi o quedar-se amb algú (enganyar-lo). Cal dir que els usos pronominals entraren a les terres continentals segurament al segle XIX. Perduts els referents, els codificadors els han admesos sense cap problema. A les Illes, però, no hi han entrat fins a la darrera generació, la de la gent nascuda a la segona meitat del segle XX, que també ha rebut un caramull de nous hispanismes de tota mena.

Tot això és una mostra contundent de com una llengua pot esdevenir una còpia d’una altra i de com aquesta altra pot emmotllar el pensament dels subordinats. I també és cert que desfer el camí d’interferència corregut és francament difícil. Substituir una paraula per una altra (barco – vaixell) és molt fàcil, però canviar estructures sintàctiques i semàntiques —és a dir, mentals— és notablement difícil. La llengua de qualitat requereix un esforç que topa amb les tendències al mínim esforç de molta gent. Més difícil és si no hi ha models de referència i si aquesta cultura del mínim esforç està estimulada per un discurs abandonista com el que mantenen i difonen la major part dels qui s’han apropiat el control de la llengua pública.

Per als qui valoren la cultura de l’esforç i la qualitat de la llengua, a continuació hi ha unes equivalències —orientatives— entre els usos que avui dia són generals i unes solucions alternatives basades en usos lliures d’interferència. Naturalment, no pretenc fer desaparèixer el verb quedar d’una bufada ni amagar que entre els usos interferits es poden fer distincions, igual que es poden fer tractaments diferents segons els registres. Per descomptat no tots els quedar ara en ús es poden substituir per restar o romandre: hi ha moltes altres possibilitats que el bon sentit lingüístic de la gent ha d’anar explorant. Amb els vostres comentaris en descobrirem més i enriquirem aquesta llista.

1. Restar
Queden quatre panets
Resten quatre panets

Ens queden dues hores per a acabar
Ens resten dues hores per a acabar

Aquesta part ha quedat sense pintar
Aquesta part ha restat sense pintar

Queda un mes per a acabar el curs
Resta un mes per a acabar el curs

2. Romandre
El president anà a l’exili i els ministres quedaren al país
El president anà a l’exili i els ministres romangueren al país

3. Resultat
El llibre ha quedat perfecte
El llibre ha sortit perfecte

4. Comportament
El ministre ha quedat molt malament
El ministre ha fet molt mala impressió

Ha quedat com un porc
S’ha comportat com un porc

Quedarem en ridícul
Farem el ridícul

5. Caure
Aquesta camisa no et queda gens bé
Aquesta camisa no et cau gens bé

6. Estar situat
Per on queda el bar?
On és el bar? / Per on cau el bar?

7. Acordar de reunir-se amb algú
He quedat amb en Joan
M’he de veure/reunir amb en Joan
Tinc un apuntament amb en Joan

Millor que quedem per a dissabte
Millor que ens vegem dissabte

8. Acabar
Aquell projecte ha quedat en res
Aquell projecte ha acabat en no res

9. Acordar
Havíem quedat que això no és correcte
Havíem convingut que això no és correcte

En què quedam?
Què acordam?

10. Per mi no quedarà
Jo faré tot el que pugui

No quedarà per falta de voluntaris
Els voluntaris no seran cap problema

11. Ús pronominal (permanència)
No us quedeu al marge
No resteu al marge

El dia de les eleccions es van quedar a casa
El dia de les eleccions van restar a casa / van romandre a casa / van estar a casa

12. Ús pronominal (esdevenir)
Va quedar-se cec
Va tornar cec

13. Ús pronominal (retenir)
Quedau-vos el llibre / amb el llibre
Guardau el llibre / El llibre pot ser vostre

14. Ús pronominal (preferir)
Em quedo amb la proposta de na Maria
M’estim(o) més la proposta de na Maria

15. Ús pronominal (burlar-se)
No et quedis amb mi [familiar]
No et fotis de mi

10 comentaris

Els mitjans públics que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, etc.) s’ajusten a un model de llengua definit en el portal És a dir (esadir.cat), que fa poc ha celebrat deu anys, entre acaronaments dels directius de l’ens i de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest model s’inscriu en una certa línia ideològica —iniciada amb el mateix naixement dels grans mèdia en català— que treballa per a vehicular un català acostat al col·loquial de cada lloc, en aquest cas de Barcelona, i «recuperar» una «llengua real» que anava transformant-se i agafant una forma més nacional en virtut del projecte estandarditzador engegat al començament del segle XX. Un dels elements principals que conformen la «realitat» d’aquesta llengua «real» són els hispanismes de tota mena que són resultat d’uns quants segles de subordinació; i un dels elements centrals d’aquell projecte estandarditzador era la reversió de la hispanització en la mesura en què en cada moment fos possible.

El model lingüístic formalitzat a l’És a dir es declara seguidor de la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, cosa a què, d’altra banda, no pot escapar, perquè la llei 8/1991 de 2 de maig sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans l’obliga a seguir aquesta autoritat. Tanmateix, els responsables d’aquest manual d’estil s’aparten considerablement de la normativa de l’Institut, un fet segurament inadvertit per la major part de la població i, fins i tot, per molts dels qui acaronaren el web en el seu desè aniversari. Això s’afegeix al fet que els qui controlen la llengua d’aquests mitjans apliquen el principi segons el qual entre dues paraules acceptades per la normativa, una de les quals és un hispanisme, s’usa sistemàticament aquesta i no l’alternativa genuïna. Això ha exclòs de la llengua d’aquests mitjans paraules preferides per la tradició estandarditzadora precedent o considerades preferents en el mateix diccionari normatiu, com cercar, signar, vaccinar, etc. La conseqüència de tot és un model lingüístic que sintonitza més amb el procés d’hispanització del català que amb l’elaboració fabriana de la llengua que anava assolint uns resultats magnífics, malgrat el desastre de la dictadura franquista.

En aquest petit treball analitzam la part del lèxic. En el portal n’hi ha més de quatre mil entrades, una bona part de les quals fan referència a qüestions  encara «no resoltes» per l’autoritat acadèmica. S’hi proposen, d’una banda, solucions que no tenen cap problema per a ser utilitzades en català i, d’una altra banda, hispanismes «reals» per als quals l’autoritat acadèmica podria proposar una alternativa. Tanmateix, a banda dels punts «no resolts», en molts de casos els autors del portal admeten —ço és, promouen en uns mitjans públics— multitud de castellanismes clarament rebutjats per la normativa, a partir dels seus gustos i de la seva ideologia. L’etiqueta que fan servir sistemàticament —no recollit al DIEC— no és innocent: posa l’accent en la idea de cosa no resolta, i que els lingüistes dels mitjans de comunicació han de resoldre, l’encertin o no, i dissimula aquella voluntat de fer passar les pròpies preferències per davant una normativa que ve d’un gran consens social.

Aquí no volem fer cap valoració de les solucions adoptades pel diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Tampoc no pretenem donar una solució a les qüestions que no resol el DIEC, sobretot pel que fa a un bon nombre d’expressions o locucions, que es poden resoldre de maneres diverses. A les taules que vénen a continuació només volem mostrar l’abast de la discrepància entre aquest diccionari i allò que es promou en la que es considera la ràdio i la televisió nacionals de Catalunya.

 

Hispanisme promogut per CCMA	Forma normativa
a contracorrent	contra corrent
a contrarrellotge	contra rellotge
a jutjar per	tenint en compte, etc.
a l’espera de	en espera de
a l’última [estar a l’última]	[diverses]
a menys que	llevat que
abanderat	banderer
acabar amb [posar fi]	[diverses]
accidental [càrrec]	provisional
aguantar el tipus	guardar la sang freda, etc.
al complet	complet
al moment	en un moment, a l’instant
al respecte	respecte a això, etc.
al seu pas per	quan passa per
alcaldable	aspirant/candidat a batlle
altell	entresolat, sostremort
anar a menys	decaure, minvar, etc.
anar de compres	anar a comprar
anar de rebaixes	anar a les rebaixes
anar de [anar de llest]	presumir de llest, etc.
anar per lliure	per compte propi, etc.
anorèxic	anorèctic
apel·lar [transitiu]	apel·lar [intransitiu]
apoplèxic	apoplèctic
aport [ex. aport energètic]	aportació
apreci	estima
aprofitar [intransitiu]	aprofitar [transitiu]
armamentístic	armamentista
arriscar [intransitiu]	arriscar [pronominal]
asfaltat	asfaltatge
auspiciar	protegir, patrocinar, etc.
avistar	veure, ullar, apercebre, etc.
avistament	visió, etc.
avortar [transitiu]	fer avortar
banderí	banderó
barco	vaixell
berenar [transitiu: b. truita]	berenar de truita
biombo	mampara
bodega	celler
bombeig	bombatge
bombejar	bombar
botar [tr.: botar la pilota]	fer botar
botellón	—
bronca	esbroncada
burlar [transitiu]	esquivar
caixa tonta	—
cana	cabell blanc
canós -a	amb cabells blancs
carpetovetònic	—
casc	àrea urbana
caspós	antiquat, ranci, etc.
cerca i captura	crida i cerca
cessar [transitiu]	destituir
cita	citació
clonació	clonatge
cobrar-se [p.e. vides]	segar [vides]
coixera	coixesa
colar [ser creïble]	ser creïble, passar [això no passa]
col·lisionar	col·lidir
conclau	conclave
contemplar	preveure
contravenir [tr. ex.: c. la llei]	vulnerar, contravenir a
conversor	convertidor
crucigrama	mots encreuats
culebrón	serial
culpabilitzar	culpar, acusar
curat	adobat, assecat
de cara a	[diverses]
de per si	en si
decimonònic	del segle XIX, vuitcentista
desaigüe	desguàs
desaire	afront
desairar	afrontar
desangelat	sense encant
desgarbat	desairós, desmanegat
despreci	menyspreu
despreciable	menyspreable
despreciar	menysprear
dessaladora	dessalinitzadora
dessalatge	dessalinització
desvaloritzar	desvalorar
dimitit [l’entrenador dimitit]	dimissionari
dinar [tr. dinar mongetes]	dinar de mongetes
dislèxic	dislèctic
disseccionar	fer una dissecció, analitzar
donar a entendre	fer entendre
donar-se pressa	afanyar-se, fer via
empast	empastament, obturació
en contradirecció	contra direcció
en entredit	en qüestió
en l’actualitat	actualment
en solitari	sol, tot sol
encantar [intransitiu]	encantar [transitiu]
encotillament	encarcarament
engegar [tr. ex.: la mostra  engega demà]	començar, arrancar
ensaladilla	ensalada russa
ensumar-se [intuir]	ensumar
escalfar [intransitiu]	escalfar-se
esmorzar [tr. esmorzar truita]	esmorzar de truita
esperpent	absurditat, horror, etc.
estampida	desbandada
estar de tornada	haver-ne vist de tots els colors
estar sobre avís	estar advertit -a
estatalitzar	estatitzar
estela	deixant, rastre
explosionar	explotar
farol	fanfarronada
farolejar	fanfarronejar
farragós	embrollat
flema	flegma
flemàtic	flegmàtic
forceig	forcejament
formatejar	formatar
forrar	folrar
forro	folre
fotomaton	cabina fotogràfica
fugar-se	fugir
fusteria metàl·lica	tancaments metàl·lics
garbo	gràcia, etc.
garrafal	majúscul, etc.
gorro	gorra
hemiplègia	hemiplegia
humanitari -a [desastre, etc.]	humà -na
irreconeixible	irrecognoscible
jaquetó	jaca o geca, tabard
liderat	lideratge
lidiar	torejar
llagrimal	llagrimer
longeu -va	de llarga vida
manada	ramat, esbart
marabunta	invasió, multitud, etc.
marejar la perdiu	fer voltes a la sínia, etc.
maria	marihuana
melena	cabellera
melenut -da	cabellut -da
membret	capçalera
mimar	aviciar, amanyagar
mimetitzar	imitar
ministrable	aspirant a ministre, possible m.
mitxelín	mulla, sacsó
mullar-se	comprometre’s
niqui	polo
novatada	quintada
nòvio -a	promès -a, xicot -a, etc.
número [certes accepcions]	nombre
octavilla	full volant
okupa	esquàter
olorar-se	ensumar, intuir
optar a	aspirar a
orgàsmic	orgàstic
oscaritzable	capaç de guanyar un òscar
pal de golf	bastó
papanatisme	candidesa, etc.
papilla	farinetes
parafernàlia	aparat, etc.
paraplègia	paraplegia
parat -da	desocupat -da
pas [deverbal de passar] s’assegura el pas a la final	ús de l’infinitiu s’assegura passar a la final
passar per [el futur passa per]	[diverses]
passota	menfotista
passotisme	menfotisme
pastera o patera	barca
pèlvic	pelvià
penjar-se [un ordinador]	blocar-se
per comptes de	en comptes de
per la força	per força, a la força
per lliure	pel seu compte
per separat	separadament
per últim	finalment
perfecte [adv. ho fa perfecte]	perfectament
perilla	barbeta, barbó
peritació	peritatge
petroler -a	petrolier -a
pintar bastos	anar/venir mal dades
pipa	gra de gira-sol
plagat	infestat
plínton	plint
políglota	poliglot -a
pònting	salt amb elàstic
posavasos	rodal, sotagot
postular-se	presentar-se, etc.
postura	actitud
postureig	—
presidenciable	aspirant/candidat a president
promocionar [intransitiu]	promocionar-se
publicista	publicitari
publicitar	fer publicitat de
tecnologia punta	tecnologia de punta
puro	cigar
quiniela	travessa
quiròfan	sala d’operacions
rabiar	enrabiar-se, estar rabiós -a
rabieta	enrabiada
rajà	raja
recapacitar	reflexionar, repensar-s’hi
reconeixible	recognoscible
recopilatori	compilació [f], de compilació [adj]
recórrer [transitiu]	recórrer contra, posar recurs
redactat	text, redacció
refrendar	ratificar, referendar
registrar	escorcollar
registre	escorcoll
regurgitar [tr. reg. el menjar]	fer regurgitar
repercutir [tr. rep. la pujada  de l’IVA en el preu]	fer repercutir la pujada de l’IVA
repostar	fer benzina
repostatge	abastament, aprovisionament
reticent	renitent, etc.
revaloritzar	revalorar
revelat	revelatge
rigorositat	rigor
rul·lo	bigudí
rumorejar-se	córrer el rumor
saharaui	sahrauí
saltar pels aires	fer-se miques, anar-se’n en orris
salvapantalles	estalvi de pantalla (Termcat)
sarro	tosca
segur [adv. segur que vindrà]	és segur que vindrà
ser de [és de suposar/agrair]	s’ha de suposar/agrair
sobrat -a	—
solapar-se	encavalcar-se
solera	tradició, etc.
sopar [tr. què sopes?]	de què sopes?
sordera	sordesa
sortir al pas	desmentir, etc.
sortir en tromba	—
sortir per cames	—
sublevació	aixecament, insurrecció, etc.
sublevar	revoltar, aixecar
suggerent	suggeridor
talentós	[diverses]
tancar files	—
tancar-se en banda	—
tenir taules	tenir talent
tensionar	tensar
tessitura	conjuntura, situació
tetraplègia	tetraplegia
tiet	oncle
topo [vestit de t.]	vestit de rotlles o cercles
torpedejar	torpedinar
tortícolis	torticoli
totterreny	tot terreny
travesti	transvestit
travestir-se	transvestir-se
travestisme	transvestisme
trencador	transgressor
urgir [transitiu]	apressar, instar
viking -a	víking
vivencial	[diverses]
vivenda	habitatge
voràgine	efervescència, etc.
xiringuito	baret, guingueta
xiripa	xamba
zulo	amagatall

 

A la taula següent es mostren aquells hispanismes que són admesos amb les marques ús restringit o col·loquial. No resta clar, però, en quins programes o moments es poden usar aquestes formes. En el llibre d’estil es parla de nivells de formalitat mitjana (entrevistes, tertúlies, debats, etc.) que admeten trets col·loquials. Creiem que es tracta d’una via de difusió d’hispanismes, molt rebutjats pels parlants sensibles a la correcció, esquivant la reacció que pugui venir. És la llengua col·loquial com a porta d’entrada cap a l’ús general (especialment amb paraules com alfombra, bolso, candau, despedir, decepcionar, disfrutar, gasto, invadir, làmpara, quarto, tonto, trajo, tuberia, xivato, xulo, etc.). Moltes de les paraules de la taula següent són mots d’argot específicament espanyols que sovint no tenen equivalent en català ni en altres llengües. Cal no fer un drama d’aquest fet ni de si en el seu lloc s’ha d’emprar un terme més neutre sense les connotacions del mot espanyol, com farien altres llengües. Les llengües no són  equivalències exactes entre taules de mots. En tot cas les paraules que oferim a la columna de la dreta són purament orientatives, car no és ara el nostre propòsit de trobar solucions definitives per a aquests problemes.

 

 

Hispanisme	Forma normativa
alfombra	catifa
amariconar	—
amariconat -da	—
anar de cul	[diverses]
apalancar-se	escarxofar-se, etc.
atontat -da	beneit i sinònims
bitxo [el bitxo raro de la classe]	[el rar de la classe]
bollera	lesbiana
bolso	bossa
brillo	de pressa, etc.
cabreig	enrabiada, emprenyada, etc.
cabrejada	enrabiada, emprenyada, etc.
cabrejar-se	enfadar-se, emprenyar-se
calbo	calb, cap pelat
candau	cadenat
canguelo	acolloniment, cagarrines
canya [clavar canya]	donar branca
carcamal	vellard, xaruc
carinyo	afecte, rei -na
carinyós -a	afectuós -a
carrossa	antiquat
cate	suspens
catejar	suspendre
cavall	heroïna
coba	afalac
currar	treballar
cutre	xaró, etc.
decepcionar	decebre
despedida de solter	comiat de fadrí o solter
despedir	acomiadar
d’estranquis	d’amagat
disfrutar	gaudir, xalar
empollar	estudiar
empollon	estudiador
enrotllar-se	fer-se amic, etc.
enterro	enterrament
enxufar	col·locar (amb influència)
enxufe	tenir enxufe: tenir bo/influència
escaqueig	—
escaquejar-se	desaparèixer, guillar
flipada	—
flipar	—
fulano -a	en/na Tal
gafe	—
gasto	despesa
guai	—
guaperes	ben plantat
guiri	estranger
guripa	policia
hortera	xaró
horterada	xaronada
hostiar	estovar, atonyinar
invadir	envair
ionqui	junkie
làmpara	llum
litrona	cervesa grossa
macarra	macarró
mandanga	—
manguera	mànega
marica	marieta
maricó	gai
mariconada	—
mariconàs	—
marxós -a	fester -a
mono	—
mono -a	macó, bufó, etc.
novato -a	nou -va
papanates	ximple, etc.
parida	bajanada, favada
pasma	policia
patejar-se	córrer (tota la ciutat, p.e.)
patxorra	ronseria
pillo -a	murri -a
pirat -da	grillat
portar+temporal	fer [temps] que
potra	sort
quarto	cambra
què tal?	com va?, etc.
què va!	ca!
quedar-se amb algú	ensarronar, etc.
quinqui	pispa
ratllar	atabalar, etc.
recader	correu
rotllo	aventura, ambient
solteró -na	conco -a
sostens	sostenidor
talego	presó
tinglado	—
tio -a	—
la tira	un munt
tontejar	fer el beneit
tonteria	beneiteria, beneitura
tonto -a	beneit -a, etc.
tortillera	lesbiana
trajo	vestit
trincar	aglapir, atrapar
trullo	presó
tuberia	canonada
vacil·lar	bromejar
virgueria	meravella
xapar (la boca)	tancar
xino [barri x., passar el x.]	bordell, etc.
xivar	acusar, delatar, etc.
xivatada	xerrada
xivatar	xerrar, fer la xerrada
xivato -a	espieta, xerrim, delator -a
xoriçar	afaitar
xoriço -a	lladre, pispa
xuleria	fanfarroneria
xulo -a	pinxo, fanfarró -a
xurro	nyap
xutar-se [anglohispanisme]	picar-se

 

Hispanismes a part, l’És a dir també promou diverses formes no normatives (dialectalismes, col·loquialismes, etc.), en qualsevol registre, llevat de les dues primeres de la llista següent, que tenen la marca ús restringit.

 

Forma promoguda	Forma normativa
enrecordar-se	recordar-se
enriure’s	riure’s
esclar	és clar
espaial	espacial
oi tant	oh i tant
sisplau	si us plau
vànoa	vànova

 

I, finalment, tenim un capítol important de paraules excloses de la llengua dels mitjans de la Corporació. Porten les etiquetes ús inadequat i ús abusiu.  Les primeres són completament rebutjades i no s’hi senten mai. Les segones, a la pràctica, tampoc no s’hi senten (amb l’excepció dels adverbis en -ment, difícils de controlar), perquè suposam que són eliminades pels correctors, o bé aquests ja han ensinistrat els redactors i locutors a no usar-les. Realment és mal d’entendre que paraules com assolir, cercar, esmentar, gaudir, preocupar-se, quasi, succeir, tanmateix i altres, completament assumides pels catalanoparlants educats, puguin tenir tanta animadversió entre alguns professionals de la llengua.

 

Paraula exclosa per «inadequada»	Paraula utilitzada
àdhuc	fins i tot
aital	tal
ans	abans, sinó que
car	perquè, ja que
ço	això
d’antuvi	primer de tot, etc.
de bell antuvi	idem
ensems	alhora
hom	[diverses]
llur	el seu, els seus, etc.
mercès	gràcies
nogenysmenys	però, tanmateix, etc.
perllongament	allargament, prolongació
proppassat	passat
propvinent	pròxim
puix que	com que, tenint en compte que
quelcom	alguna cosa
romandre	quedar
sengles	[diverses]

 

Paraula refusada per «ús abusiu»	Paraula utilitzada
ambdós, ambdues	els dos, tots dos, les dues,…
anit	ahir a la nit, aquesta nit
argent	plata
arranjar	arreglar
assolir	[diverses]
atès que	ja que
cerca	busca
cercar	buscar
cigarreta	cigarret
cloenda	clausura
cloure	tancar
colpejar	donar cops, etc.
dempeus	drets
endegar	engegar, començar, etc.
envers	cap a, amb
escaig	[diverses]
esfondrar	enfonsar, caure
esmentar	dir, anomenar
espòs -a	marit, dona
essencialment	sobretot
excessivament	massa, gaire
exclusivament	només, tan sols
fruir	[diverses]
gaudir	[diverses]
mancar	faltar
palès	clar, evident, manifest
palesar	fer evident, evidenciar, etc.
passa	pas
per tal de	perquè
permanentment	sempre
plenament	del tot
possiblement	potser
posteriorment	després
pràcticament	gairebé
preferir	estimar-se més
preocupar-se	amoïnar-se
principalment	sobretot
properament	aviat
quant a	pel que fa a
quasi	gairebé
ràpidament	de pressa
recentment	fa poc
reeixir	tenir èxit, sortir-se’n
restar	quedar
seguidament	tot seguit, etc.
sensiblement	força
signar	firmar
signatura	firma
similar	semblant
similitud	semblança
sobtadament	de sobte, etc.
solament	només
sols	només
sots- [ex. sotsdelegat]	sub [subdelegat]
succeir	passar
suficientment	prou
tal vegada	potser
tanmateix	però, tot i això, etc.
tenir cura	cuidar
tipus	classe
totalment	del tot
ultimar	enllestir
únicament	només
vers	cap a

26 comentaris