Així com la Revolució francesa més que una revolució social va ser una revolució francesa, la spanish revolution pot acabar tenint molt més de spanish que de revolution. Ja hi ha hagut alguna reflexió en aquest sentit. Malgrat que la moguda té l’origen i l’epicentre a la Puerta del Sol, al nostre Principat s’ha intentat reconduir-la cap a una cosa pròpia —i ja veurem fins a on s’aconsegueix—, amb una dinàmica pròpia i un manifest propi on el dret d’autodeterminació i la sobirania fiscal tenen un lloc destacat a la llista de reivindicacions.  I molts han participat en el joc veient que aquesta no és la nostra guerra —la nostra és una altra—, però que és aquí i d’alguna manera cal gestionar-la.  Tal com diuen les etiquetes del Twitter, s’ha intentat convertir la Spanish revolution en una Catalan revolution (que molts identifiquen amb Catalan devolution), tot i que és ben difícil que la segona no quedi diluïda dins la primera.

Res a veure té això amb l’estol eminentment foraster aplegat a la Porta Pintada de Palma —aquests dies més plaça d’Espanya que mai—, que té el cor i el cap ben instal·lats a la Puerta del Sol i que ni per equivocació han adreçat una mirada cap al que passa al Principat. No sols no els ha passat pel cap la idea de l’espoliació fiscal o la idea dels drets dels pobles sinó que han mostrat tothora un capteniment que els fa una inefable sucursaleta provinciana de la Puerta esmentada. Més del noranta per cent de les pancartes i cartells  exhibits aquests dies davant l’estàtua de Jaume I és en espanyol. Unes mostres que ahir vaig agafar dels tweets que duen l’etiqueta #acampadapalma donen aquestes dades: 92 per cent dels tweets en espanyol, 8 per cent en català. Blog en estricte monolingüisme espanyol, superant l’ala més canyí del PP balear. I a les assemblees el català ha tingut una presència absolutament marginal. Fins i tot van rebatejar com a plaza de Islandia la plaça que presideix el Conqueridor. Ni el robot Bauzà gosaria retolar en castellà cap plaça ni carrer. O ni tan sols han vist que tots estan retolats en català? D’on surt aquesta gent que sembla acabada d’aterrar d’un vol procedent de Logroño? Són representatius dels joves que avui viuen a Mallorca? Això és el que han donat de si vint-i-cinc anys de Llei de normalització lingüística? Doncs ja podem celebrar l’aniversari.

Sembla que en algun punt un dels dos mostra més seny que l’altre, i que ningú no se m’enfadi, que només vull contribuir a aclarir l’afer. D’ençà que va començar la polèmica l’avanç de la grafia blog ha estat imparable. I la Secció Filològica, què acabarà fent?

Antecedents: http://bibiloni.cat/blog/blog.htm

M’he despertat sobresaltat després d’un somni terrorífic. Tota la gent amb qui em relacionava —família, amics, veïns, coneguts—, quan parlaven amb mi, a la meitat de la conversa es posaven a parlar en espanyol. IB3 just en el punt de la meitat de cada programa —tant si eren informatius com programes d’entreteniment com partits de fubtol com Mossèn Capellà— canviava de llengua, del català a l’espanyol. A la Universitat els professors que no feien les classes només en espanyol, a la meitat de la classe, canviaven a aquesta llengua. Els llibres de text que no eren únicament en espanyol canviaven d’idioma a la meitat de cada lliçó. A totes les escoles els mestres feien el canvi de llengua a la meitat de la jornada; els capellans, a la meitat de cada homilia, els cantants, a la meitat de cada cançó. A les meves classes els alumnes passaven a l’espanyol a la meitat exacta de les preguntes que em feien. A totes les conselleries del Govern, a tots els departaments del Consell de Mallorca i a tots els Ajuntaments havien posat un programa informàtic que comptava les paraules de tots els documents i automàticament els traducía al español a partir de la mitad exacta.  En el cine Augusta se proyectaba la única película que en toda la isla no era sólo en castellano: en la mitad exacta el doblaje pasaba del catalán al español. Una empleada de Sa Nostra me telefoneaba para ofrecerme no sé qué tipo de interés si subscribía no sé qué depósito y a la mitad de la llamada adivinen lo que ha pasado. En el mercado de Pedro Garau una payesa de Ariany me hace el cambio de lengua ritual mientras me pesa las patatas. Todo había empezado com el acto de toma de posesión del nuevo presidente del Gobierno Balear, quien hizo el juramento de 50 palabras diciendo 25 en catalán y 25 en español. A partir de aquel momento se había producido el macabro milagro y el país había enloquecido, entrando en una profunda esquizofrenia lingüística. Bueno, quiero decir los catalanohablantes: milagrosamente la patología no afectaba a los monolingües de siempre, increíblemente resistentes a cualquier cambio que pueda alterar su monolingüismo incombustible. Mi gente se había vuelto bífida, mentalmente bicéfala, culturalmente bígama, biestable, bifocal, binuclear, bipartida, bipolar,… bi … bi… Al final yo también he sido atrapado por la epidemia.
No, no, no,  desperta, que el somni ja s’ha acabat. Ara ve la realitat. Diumenge que ve començarem a saber quina.

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

(Editorial conjunt de premsa, digitals i blogs)