Amb bones paraules

En espanyol i en català oficial hi ha la paraula invertir, que, a més del significat de posar una cosa en l’ordre o el sentit invers respecte de l’inicial, té el sentit de col·locar diners o capitals a una empresa o a un sector de l’economia a fi de treure’n beneficis. Doncs bé, a aquest darrer significat hi correspon en totes les llengües la paraula investir: anglès invest, francès investir, portuguès (i gallec) investir, italià investire, alemany investieren, etc. Correlativament hi ha nom investiment: anglès investment, francès investissement, portuguès (i gallec) investimento, italià investimento, alemany Investitionen; però espanyol inversión. Continua aquí.

Amb bones paraules

La setmana passada parlava de la paraula billar, castellanisme de forma sembla que inadvertit per quasi tots els codificadors del lèxic català, també Pompeu Fabra. Hi ha un altre cas, absolutament comparable, si bé aquí l’error sí que va ser advertit pel Mestre: és la paraula imant, que abans de Fabra tothom deia i escrivia iman.

Imant és inicialment el nom d’una pedra (magnetita, òxid de ferro) amb la facultat d’atreure el ferro i altres metalls, als quals comunica aquesta facultat. Després designa una peça de ferro que ha adquirit artificialment la propietat i atreu, doncs, els metalls. En les llengües europees aquest objecte té dos noms: el més restringit, imant (amb diferents formes), que és el propi de les llengües de l’espai ibèric i gàl·lic (francès, occità, català, espanyol i portuguès) i el més general, magnet, que és el que usen les altres llengües (italià, romanès, llengües germàniques, eslaves, etc.). Continua aquí.

Sobre el gènere gramatical

http://www.uib.es/depart/dfc/gresib/declaraciogenere.pdf

L’article d’aquesta setmana del Balears:

Si volem saber l’etimologia de la paraula billar i anam a l’Alcover-Moll, trobarem “del francès billard“. Però el més mínim bon sentit lingüístic ens diu que del francès billard només pot venir un mot català que ha de ser billard. No hi ha cap raó perquè en el pas del francès al català es perdi la –d del final de la paraula, igual que no la perden les paraules bulevard, estendard, guepard o petard. Billar ve de l’espanyol billar. Article complet.

Per a denominar els habitants de l’Índia tenim dues paraules. Una és hindú, derivada del persa hindū (i aquest del sànscrit sindhu), ço és, el nom del riu Indus. Del nom del riu, Indus, ve el nom del país, Índia. L’altra paraula és d’arrel llatina i amb un ètim de dues variants, la forma llatina clàssica indicus -a -um, que dóna l’espanyol i el portuguès indio, i la forma llatina més moderna indianus, que dóna el francès indien, l’italià i portuguès indiano, l’anglès indian i el català indià. A partir de la pràctica de l’anglès, modernament (cap a final del XVIII) s’ha fet una especialització entre hindú (sentit religiós) i indià (habitant de l’Índia), que alguns troben desencertada. Heus ací, en tot cas, per què tenim les paraules Índia i indià, sense hac, i hindú i hindi (la llengua) amb hac.

És l’article d’avui a Amb bones paraules. Llegiu-lo complet aquí.