Us convit a llegir el meu article Esquizoglòssia, que avui publica el Diari de Balears.
«El terme esquizoglòssia aniria perfecte per a caracteritzar la pèrdua d’unitat de personalitat lingüística, un quadre patològic de cada vegada més present i més escampat a la nostra societat…»

Un membre destacat de la comunitat nacional que podríem denominar espanyola o castellano-andalusa o d’altres maneres (ells ja li posaran nom) ha dit avui que la comunitat nacional catalana abasta com a mínim tres comunitats autònomes. Una cosa que no han dit mai ni Jordi Pujol, ni Artur Mas, ni Pasqual Maragall ni altres pares de la pàtria reduïda i arrufada. I haurien de sentir vergonya de no haver-ho dit mai, i del fet que sigui un espanyol qui els ho expliqui. Els nacionalistes espanyols jacobins s’han posat histèrics: algú de la seva mateixa nació s’ha permès de fer una afirmació que s’aparta de l’estratègia fonamental practicada durant dos segles llargs, que consisteix a reforçar la sacrosanta unitat del seu invent a base de trossejar i d’empetitir els components i fer-ne disset o divuit allà on només n’hi ha quatre. I a promoure terminologies obscurantistes i tenebroses com nacionalitat, comunitat històrica i tot embull que serveixi per a amagar la senzilla realitat de l’estat de les quatre nacions. Ah, però si es reconegués que som quatre, després hauríem de parlar d’igualtat.

Els polítics del Principat –excepte els d’Esquerra Republicana– quan fan declaracions a la premsa primer parlen en català i després, per “deferència” als mitjans forans ho repeteixen tot en espanyol. Doncs PP3 Ràdio sembla que ha adoptat el criteri de passar les versions espanyoles. Almenys avui, a l’informatiu matinal, he sentit Josep Piqué i Artur Mas en una perfecta llengua de Cervantes. Estarem atents a aquesta qüestió.

Amb risc per a la meva salut he anat escoltat pacientment aquests dies IB3 Ràdio, emissora “autonòmica” balear acabada d’estrenar. L’he escoltada moltes hores per poder opinar amb coneixement de causa. Després de tal sacrifici estic en condicions d’afirmar que els mals presagis que ens embolcallaven no sols s’han complit sinó que s’han superat. No és igual que Canal 9: és pitjor.
La llengua és un desastre total: opció dialectalista contra una precària estandardització assolida amb molt d’esforç, espanyolades i vulgarismes de tot tipus, i, sobretot, una pronúncia esgarrifant com a norma general que posa els cabells drets. La majoria de programes són d’un nivell baix, plens de buidor i superficialitat, i en alguns casos d’un to xabacà que empegueeix. Els informatius tenen una orientació ideològica que tothom pot imaginar i una bona guarda de personatges sinistres desfilen per les tertúlies i espais d’opinió. L’emissora practica un bilingüisme esquizofrènic que omple els programes de col·laboradors fixos monolingües, i els catalanoparlants sistemàticament canvien de llengua quan s’adrecen a hispanoparlants, encara que duguin cent anys al país (avui he vist dirigir-se en espanyol d’entrada a un grups d’infants d’una escola). També la publicitat institucional del Govern de les Balears és rigorosament bilingüe.
Avui m’he hagut de pessigar per comprovar que no somiava, quan he escoltat un programa de divulgació mèdica, en què dos presentadors mallorquins (o sigui catalanoparlants) parlaven un en català i l’altre en espanyol; i marejaven els entrevistats fent-los (cada un alternadament) una pregunta en cada idioma. Tots els entrevistats han anat saltant esbojarradament d’un idioma a l’altre d’acord amb la llengua de l’entrevistador.
Al·lots, ens n’ha caigut una de grossa. Això pot fer més mal que una pedregada en sec. Serà qüestió d’espavilar-nos. I d’aquí a poc temps ve la televisió.

Us convit a llegir aquest article que avui he enviat al Diari de Balears, sobre la llengua d’aquesta emissora. També hi ha valuosa informació sobre la trama d’IB3 en aquesta pàgina.