«Cinturó», castellanisme
Publicat en el Diari de Balears el 4 d’octubre de 2008
Continuant amb la sèrie d’articles dedicats a les paraules acabades en –ó, avui parlarem de cinturó, un castellanisme flagrant que en català actual reprodueix tota la polisèmia de l’espanyol cinturón. Es tracta d’un dels derivats augmentatius en –ón, un fenomen, com ja hem vist, típic de l’espanyol i inexistent en català. La paraula apareix documentada en la llengua veïna al començament del segle XVII i el seu significat original és militar (corretja ampla que serveix per a dur-hi penjada l’espasa). Amb aquest significat possiblement va passar al francès (ceinturon) i a l’italià (cinturone), si el moviment no fou en sentit contrari (el sufix pot ser augmentatiu en italià però no en francès). Aquestes dues llengües —i també el portuguès (cinturão)— disposen d’aquest mot, però només amb el sentit militar indicat. Continua aquí.
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
No oblidem ‘cinta’, sinònim de ‘cintura’ i segurament més genuí. Un cop més la subordinació mental al castellà ha fet que deixi d’usar-se en el sentit de cintura o cinyell.
El significat original en català de cintura és el de ‘corretja’ o ‘cinyell’, com en llatí (cinctura, de cingere). Les llengües romàniques conserven aquest significat, però el català i el castellà l’han perdut, i cintura significa només la part del cos on es posa la “cintura”, és a dir, el que en un principi era significat secundari. Deu ser castellanisme aquest procés semàntic? Si no s’hagués produït, ara podríem dir cintura de seguretat, cintura de castedat, cintura industrial i cintura de ronda.
La meva padrina llucmajorera, quan es referia a la “cintura”, deia la cinta.
Bé, de fet, les vies de circumvalació de Barcelona s’anomenen rondes.
Això que cinturó és un castellanisme, me’n vaig assabentar justament perquè m’ho va dir una castellana, que li havia dit el seu home català. Ho vaig buscar al diccionari. Cinyell m’agrada. A partir d’ara diré cinyell de seguretat.
Els meus avis del Rosselló també parlaven de ‘cinta’ i no de ‘cinturó’.
M’agrada l’opció de corretja de seguretat, i me sona ben familiar: ma mare renyant a mon pare dins el Seat 124 familiar… “Pedro! Ferma’t sa corretja!” (i no era la dels calçons).
A Catalunya del Nord, tothom en diue “cinta” de seguretat, i això que en francès és “la cinture de sécurité. Segurament perquè és més una cinta que un cinyell, de fet
“Corretja d’Orió”? De veritat?