Una de crocodils

Aquesta bèstia terrífica té un nom que en totes les llengües europees, que són moltes, comença per croco-, escrit així en les llengües romàniques i l’anglès, i kroko– en la resta de llengües. Pel que fa a les romàniques tenim el francès crocodile, el portuguès crocodilo i el romanès crocodil. Només l’espanyol (cocodrilo) i l’italià (coccodrillo) tenen una forma peculiar i atípica, resultat d’un canvi d’ordre dels sons. Els codificadors del gallec oficial aquesta vegada s’han estimat més anar amb el portuguès que amb l’espanyol i han implantat crocodilo; també en basc es diu krokodilo. El mot ve del llatí crocodilus, que al seu torn ve del grec krokodeilos, format per kroko (còdol, pedra arrodonida dels rius o torrents) i deilos (cuc), per l’aparença de l’animal. Continua aquí.

12 comentaris

12 comentaris rebuts

    1
  1. Bernat - 04 desembre 2010 1:42 pm

    L’Alcover-Moll recull ‘crocodil’ com a variant de ‘cocodril’.

  2. 2
  3. G. Bibiloni - 04 desembre 2010 9:51 pm

    Que bàmbol! No me n’havia adonat.

  4. 3
  5. josep m. fernández - 04 desembre 2010 10:01 pm

    Ja m’està bé cocodril. Molt més fàcil de pronunciar.

  6. 4
  7. G. Bibiloni - 05 desembre 2010 12:53 am

    Home! Si estiguéssim acostumats a dir ‘potocrol’, llavors dir ‘protocol’ seria “dificilíssim”.

  8. 5
  9. Sebastià Salvà - 05 desembre 2010 12:55 am

    Un altre animal a normalitzar deu ser el “cangur”, no? Què n’hauríem de dir: “cangurú”, “cangoró”, “canguró”, “cangarú”, “cangaró”…?

  10. 6
  11. Timothy Barton - 05 desembre 2010 12:35 pm

    Josep, no hi ha cap motiu pel qual “crocodil” hauria de ser complicat per pronunciar. Oi que és fàcil dir “croquetes”? O prefereixes dir “cocretes”?

  12. 7
  13. Xavier - 05 desembre 2010 1:41 pm

    Hahaha, Josep, molt bona aquesta!

    Ja posats, en direm ‘drac’ que és més bo de dir!
    O millor, ‘dac’ que és més bo de dir!
    O millor, ‘da’ que és més bo de dir!
    O millor, ‘a’ que és més bo de dir!

    A mi ja m’està bé dir-ne ‘a’. Molt més bo de pronunciar!

  14. 8
  15. Antoni Llull Martí - 05 desembre 2010 3:00 pm

    Com difícil és dir `croqueta’. No sería millor dir “coquetra”?

  16. 9
  17. Jes - 05 desembre 2010 11:21 pm

    Per què no revisem la qüestió dels mots “computador/a” i “ordinador”? Sospite que el segon ens ha arribat filtrat pel castellà però l’invent és americà; i doncs hauríem de fer servir el primer.

  18. 10
  19. Joan Gabriel Mora - 06 desembre 2010 9:24 am

    Encara millor que croqueta: raola.

    (DCVB) Raola: …2. Massa oblonga de carn capolada, de peix, d’ous, de verdura, llegum, patata, etc., pastada amb llet o altre líquid i fregida després d’arrebossar-se amb ou i farina o pa rallat (bal.); cast. croqueta.

  20. 11
  21. Joan Gabriel Mora - 06 desembre 2010 5:20 pm

    Protocol ha fet un curiós derivat, amb desplaçament de la ‘r’, admès al DIEC: patracol.
    L’exemple, emperò, no és extrapolable al cas del nostre crocodil perquè patracol és d’elaboració popular i es refereix només, en parla col·loquial, als lligalls voluminosos que contenen els protocols notarials.

  22. 12
  23. Jes - 07 desembre 2010 10:00 pm

    És ben clar que caldria revisar de cap i de nou el diccionari normatiu i fer fora paraules que no ens calen com ara “burro”,”alabar”,”pregó”,”enfadar”,”singladura”,etc.Fins i tot, si ens hi posem,si assolim un grau de maduresa social adient, podríem defenestrar paraules com ara “buscar”, “mosso” o “amoinar”. Què se’n trau, d’acceptar-les, si n’hi havia d’autòctones?

Podeu deixar un comentari