Una de crocodils
Aquesta bèstia terrífica té un nom que en totes les llengües europees, que són moltes, comença per croco-, escrit així en les llengües romàniques i l’anglès, i kroko– en la resta de llengües. Pel que fa a les romàniques tenim el francès crocodile, el portuguès crocodilo i el romanès crocodil. Només l’espanyol (cocodrilo) i l’italià (coccodrillo) tenen una forma peculiar i atípica, resultat d’un canvi d’ordre dels sons. Els codificadors del gallec oficial aquesta vegada s’han estimat més anar amb el portuguès que amb l’espanyol i han implantat crocodilo; també en basc es diu krokodilo. El mot ve del llatí crocodilus, que al seu torn ve del grec krokodeilos, format per kroko (còdol, pedra arrodonida dels rius o torrents) i deilos (cuc), per l’aparença de l’animal. Continua aquí.
13 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
L’Alcover-Moll recull ‘crocodil’ com a variant de ‘cocodril’.
Que bàmbol! No me n’havia adonat.
Ja m’està bé cocodril. Molt més fàcil de pronunciar.
Home! Si estiguéssim acostumats a dir ‘potocrol’, llavors dir ‘protocol’ seria “dificilíssim”.
Un altre animal a normalitzar deu ser el “cangur”, no? Què n’hauríem de dir: “cangurú”, “cangoró”, “canguró”, “cangarú”, “cangaró”…?
Josep, no hi ha cap motiu pel qual “crocodil” hauria de ser complicat per pronunciar. Oi que és fàcil dir “croquetes”? O prefereixes dir “cocretes”?
Hahaha, Josep, molt bona aquesta!
Ja posats, en direm ‘drac’ que és més bo de dir!
O millor, ‘dac’ que és més bo de dir!
O millor, ‘da’ que és més bo de dir!
O millor, ‘a’ que és més bo de dir!
A mi ja m’està bé dir-ne ‘a’. Molt més bo de pronunciar!
Com difícil és dir `croqueta’. No sería millor dir “coquetra”?
Per què no revisem la qüestió dels mots “computador/a” i “ordinador”? Sospite que el segon ens ha arribat filtrat pel castellà però l’invent és americà; i doncs hauríem de fer servir el primer.
Encara millor que croqueta: raola.
(DCVB) Raola: …2. Massa oblonga de carn capolada, de peix, d’ous, de verdura, llegum, patata, etc., pastada amb llet o altre líquid i fregida després d’arrebossar-se amb ou i farina o pa rallat (bal.); cast. croqueta.
Protocol ha fet un curiós derivat, amb desplaçament de la ‘r’, admès al DIEC: patracol.
L’exemple, emperò, no és extrapolable al cas del nostre crocodil perquè patracol és d’elaboració popular i es refereix només, en parla col·loquial, als lligalls voluminosos que contenen els protocols notarials.
És ben clar que caldria revisar de cap i de nou el diccionari normatiu i fer fora paraules que no ens calen com ara “burro”,”alabar”,”pregó”,”enfadar”,”singladura”,etc.Fins i tot, si ens hi posem,si assolim un grau de maduresa social adient, podríem defenestrar paraules com ara “buscar”, “mosso” o “amoinar”. Què se’n trau, d’acceptar-les, si n’hi havia d’autòctones?
“L’anticipation ou la reprise des phonèmes sont dues à des causes qui participent à la fois de l’organe phonateur et de l’esprit ! L’un et l’autre de ces phénomènes ne sont que la manifestation de la même tendance s’exerçant soit dans un sens progressif (cf. l. crocodrillus < crocodilus), soit dans un sens régressif (l. struprum <stuprum ; al. mod. dial. gerstern <gestern*)."
https://ethnolinguiste.org/wp-content/uploads/2020/06/Millardet-Georges.-Le-d%C3%A9veloppement-des-phon%C3%A8mes-additionnels.-Etudes-de-dialectologie-landaise-1910.pdf