El Consell de Mallorca i la llengua
El Consell de Mallorca acaba de pegar un cop a la llengua del país. Perquè els cops es poden pegar a l’ús del català —i d’això, certament, no se n’encarrega el Consell— i al bon ús, a la qualitat i a la integritat de la llengua. Agredir la qualitat lingüística, com ha fet el Consell, també és agredir la llengua. El cop ha estat l’aprovació d’un reglament que imposa a tots els documents de la institució un invent tronat anomenat “llenguatge no sexista”, definit a una Guia d’estil de llenguatge no sexista, que, malgrat tenir una part vàlida, va perduda en els fonaments, perquè propaga el desbarat que l’ús de l’anomenat “masculí genèric” és una discriminació de les dones i un vici universal a combatre. Basta dir que pretén reprimir expressions tan “sexistes” com “els habitants de Palma” o “els veïns del Molinar”. En aquest sentit, el document s’alinea amb altres pamflets que lamentablement pretenen de substituir la manera normal i tradicional d’expressar-se per una newspeak orwelliana impracticable, confusionària i empobridora.
La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de progres gramaticalment indocumentats, no és res nou. Fa temps que les llengües romàniques pateixen aquesta dèria, atiada per cercles feministes —de feminisme superficial— que actuen dins les institucions aprofitant la desorientació dels polítics i el silenci —que ara s’està acabant— del món de la lingüística. El Consell de Mallorca també ha caigut en la trampa, com altres institucions, i n’és especialment responsable una consellera que confon la igualtat amb els capricis destrossallengües. Però l’error del Consell està més mancat d’excusa, perquè fa poc la Universitat de les Illes Balears va emetre un document molt clar que avisa de l’error d’aquestes pretensions i dóna recomanacions precises per a l’ús de les marques de gènere. El document va ser enviat al Consell de Mallorca, com a altres institucions de les Illes, i va ser àmpliament difós per la premsa. Els consellers ho sabien perfectament, i tots, amb una sola excepció, han decidit de fer més confiança als tòpics d’una moda banal que a les recomanacions acadèmiques.
El fet és greu, perquè suposa un menyspreu en tota regla de la institució que, segons l’Estatut d’Autonomia, és l’òrgan oficial consultiu sobre tot el que fa a la llengua catalana. Consultar la Universitat o no fer-ho és una decisió dels polítics, però en aquesta ocasió fer cas d’allò que feia poc havia manifestat era particularment recomanable. El fet d’ignorar-la i de contravenir a les seves indicacions és preocupant, perquè crea un precedent que podria estimular altres actuacions similars en el futur de conseqüències més transcendents.
L’error —com tots— encara es pot corregir. S’imposa que la presidenta proposi al ple la revocació de l’acord i la retirada fulminant de la Guia i d’aquell programa que han posat als ordinadors, de nom Themis, que és una maquineta de destrossar la llengua que haurien de protegir.
(Article publicat avui al Diari de Balears)
També us interessa: Llengua, gènere i sexe
8 comentaris8 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Qualcú pot utilitzar en els seus escrits un llenguatge sexista, però el sexisme en el llenguatge no consisteix en l’ús tradicional i correcte del “masculí genèric”. La protecció de la llengua a la que estan obligats per llei els nostres governants, hauria d’evitar barbaritats com l’aprovació i aplicació d’un reglament que va en contra de les normes gramaticals i del bon ús lingüístic tot per satisfer alguns desinformats que amb això volen evitar discriminacions imaginàries. Estudiar un poc de gramàtica és el que els fa falta, tant a aqueixs promotors d’innovacions absurdes com als polítics que els fan costat.
Un problema d’aquesta tendència és que difícilment podrà canviar la llengua oral. Així doncs, amb totes les bones intencions, allò que aconsegueix és que es refermi el masclisme estructural. No és cosa nova. Quelcom de similar va passar amb el mot “home”, que va transformar-se de nom genèric de tota l’espècie a la designació exclusiva de “home mascle”. O en anglès, on “man” (amb “wereman” i “woman” com a variants sexuals) va prendre el mateix camí. En esperanto, un corrent antimasclista s’ha estimat més lluitar per tal que hi haguessin marques de sexe masculí que equilibressin la situació inicial establerta per Zamenhof.
En algun punt concret la preocupació per un llenguatge no sexista sí que podria ser de gran utilitat a la llengua: em refereixo a l’ús que fan els barcelonins, i per imitació gairebé tots els principatins, dels articles personals. Francament, frases com “en Montilla i la Chacón” sempre em fan l’efecte d’un cert menysteniment de la gent femenina.
Els barcelonins dirien “el Montilla i la Chacón,” amb perfecta simetria… A casa meva sempre hem dit “en” i malauradament veig que s’està perdent.
Sobre el llenguatge “no sexista,” doncs em sembla una barbaritat el que s’està fent, darrerament em fixo sobretot en la substitució sistemàtica de “ciutadans” per “ciutadania” i de professors/alumnes per “professorat”/”alumnat,” que dóna lloc a coses tremendes, es fa servir “alumnat” com si fos no ja el col·lectiu dels alumnes, sinó el neutre d’alumne (!): “l’alumnat que desitgi X haurà de…i l’alumnat que no ho deisitgi haurà de…” A totes les escoles de Catalunya això ja s’ha interioritzat com a natural, i pitjor encara, fàcilment s’incorporar al llenguatge parlat. El mateix amb “ciutadania,”
frases com “avui la ciutadania de Catalunya ha manifestat…”, “si l’Estat considera que una llei que ha aprovat la ciutadania…”
Algú hauria d’aturar això, i em costa d’entendre que en un país amb tants lingüistes i que sovint es fila tan prim, en tot això s’acceptin aquestes barbaritats lingüístiques.
Crec que és a Girona que diuen “en Joan i la Joana”.
Homeeeee, benvinguts a la modernor. Què us pensàveu, que no us arribaria? Doncs sí, ja sou no sexistes, veus?
De totes maneres, només una precisió, el tema del llenguatge no sexista no el patim totes les llengües romàniques ni en exclusiva; de fet és un invent americà on, com que no poden acabar amb espectacles tan poc recomanables per a un no sexista com les majorettes o les creerleaders, es van inventar el parlar de “persons”, persones, en comptes de “men”, homes. Inicialment era només aquest el canvi.
I no totes les llengües romàniques el pateixen perquè en asturià, si més no, tenen el gènere neutre -o a més del femeni -a i el masculí -u.
Benvolgut professor: Aquests dies sent molt això de “pesos pesants”, què en troba?
Només volia comentar que em sembla molt bé que s’exigeixi al Consell de Mallorca que defensi “la qualitat de la llengua”. Ara, abans de predicar als de fora hem de mirar dins ca nostra. D’ençà que la UIB s’encarrega de la correcció lingüística d’IB3, la qualitat de la llengua no hi ha millorat gens. Ah, i em sembla que posar els càrrecs en majúscula en la “Declaració sobre el gènere” de la UIB només demostra un desconeixement profund del llenguatge administratiu.