Els toros han mort. Visquen els bous

Aquí teniu el darrer article de la temporada de les nostres Bones paraules. Tornarem el primer dissabte de setembre.

«Malgrat la seva aparença, toro és una paraula catalana emprada pels nostres clàssics medievals. Que l’espanyol hagi tingut alguna cosa a veure amb el manteniment i reforçament del mot és una altra cosa, una possibilitat. Però una paraula emprada àmpliament pels clàssics s’ha de considerar part del nostre patrimoni lexical i res no s’hi pot objectar. Antoni Maria Alcover no pensava igual, i escrivia “¿Per que hem d’arreconar el mot brau o bou, que’ls-e tenim a casa, per anar a ca-d’altri a cercar el toro, que gens de falta’ns fa ni hem de mester per res?”. Coromines ha fet una defensa enèrgica de toro, sembla que científicament correcta, en la qual qualifica aquell Alcover de “simplista i improvisat filòleg”. Toro és una paraula tan catalana com moro, diu el nostre savi lingüista, que afegeix que és el joc torturador del toro “el que és legítim mirar amb fàstic (més que res la figura repugnant del torero), no pas el nom de la víctima” ». Continua aquí.

16 comentaris

16 comentaris rebuts

    1
  1. Joan Capó - 01 agost 2010 10:41 pm

    Record haver llegit taur. Devia ser un llatinisme o occitanisme?

  2. 2
  3. brian - 02 agost 2010 12:52 pm

    Molt interessant. I és que aquests dies ha sigut interessant escoltar totes les versions possibles per dir-li a aquest “show” i/o els animals, sembla que cada politic té les seves preferencies de terminologia.

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 02 agost 2010 1:09 pm

    Taur (“si com lo taur se’n va fuit pel desert”, March) i taure apareixen en els primers segles de la llengua. Podrien ser provatures dels escriptors. Vés a saber què deia la gent.

  6. 4
  7. Albert - 02 agost 2010 4:41 pm

    No deixa de ser curiós i paradoxal que siguin els “antitaurins” qui defensin l’animal i els “taurins” o “protaurins” (com empra part de la premsa), qui defensin la tortura de l’animal.

    Potser hauríem de revisar aquest terme de taurí/protaurí/antitaurí…

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 02 agost 2010 8:18 pm

    Sí, ben d’acord. Jo ja he suprimit de l’article aquestes paraules mentre hi vaig pensant.

  10. 6
  11. ffff - 03 agost 2010 12:00 am

    Tampoc no hauríem d’acceptar tauromàquia, “bullfighting” o “Stierkampf”, perquè, ¿des de quan lluiten bous amb bous?
    De fet, la traducció literal de tauromàquia és ‘combat de toros’.
    (Tauromàquia és el que passa quan un bou mata un altre, en la devesa sol passar això, o en mata dos, com és el cas que ha passat en un poble del País Valencià: han tancat cinc bous en un “toril” i un d’ells n’ha matat dos a banyades.)
    Toreig sí que desfà l’equívoc, i “corrides” o “corridas” encara més.

  12. 7
  13. ffff - 03 agost 2010 11:09 am

    Si no m’erre, “Currupipi” era el tigre d’un famosíssim torero espanyol, fins i tot hi ha un “Currupipi Mix”… molt friqui tot, bé, com eixa “fiesta”.
    Doncs això, al fil del que comentàveu adés sobre la incongruència de dir “protaurins” als aficionats a la “Fiesta Nacional” i “antitaurins” als qui els defensem d’eixa gent, jo propose que als Montilla i companyia -n’hi han molts de catalanoides mediàtics que s’han declarat a favor de les “corridas”- els hauríem de dir “currupipis”, i als qui defensem l’abolició d’eixa “fiesta”, animalistes, entenent com a animalistes els qui defensem els drets dels animals, puix els “antitaurins” no soles defenem els bous, és per això que som animalistes, altrament dits antiespecistes, per contraposició als especistes.

  14. 8
  15. G. Bibiloni - 03 agost 2010 11:42 am

    Tauromàquia és una paraula correcta. No vol dir ‘combat entre bous’, sinó que és un mot compost amb dos formants que sumen els seus significats (bou + combat).
    És interessant com la defineix el Trésor de la langue française: “Combat ou course de taureaux dont la forme la plus répandue est la corrida”.
    Corrida és una paraula que té entrada al dit diccionari i a altres d’altres llengües. El Garzanti italià diu:
    “Corrida: spettacolo popolare spagnolo consistente nel combattimento di uomini contro tori in un’apposita arena”
    Per contra, no té entrada en el DIEC i potser n’hauria de tenir.

  16. 9
  17. Antoni Llull Martí - 03 agost 2010 7:02 pm

    Aquests dies passats hem pogut sentir moltes vegades per la TV3 i l’IB3 “corrides”. És certament un mot castellà, però no essent del tot substituïble per “corregudes” crec que l’hauriem d’adoptar com ho han fet els francesos i els italians. Recordem que fa anys que passà a moltes llengües, entre les quals la nostra, el mot castellà “guerrilla”. Es veu que els mots espanyols que designen una activitat violenta, solen ésser benvinguts als altres països.

  18. 10
  19. Joan.Peiroton - 05 agost 2010 1:16 pm

    taur e taure són mots ben occitans. L’étang de tau (en francés) és l’estanh de taur en provençal i e llenguadocià. El bou es diu lo taur o lo taure en occità: taur e taure són mots plan vius en occità (gascó inclús), mentre que bueu (variants dial. buu, bòu) en gascó e buòu en occità no gascó designen l’animal castrat.

    L’estació de ferrocarril de Tolosa de Ll. és conegut oficalment com a la Gare Matabiau (gara matabuòu en llengadocià), abans hi havia un escorxador del qual la “gara” a heretat el seu nom.

    Un carrer deu casc antic de Tolosa es diu la rue du taur -en lengadocià, carrièra del taur-, que fa al.lusió al bou qui va servir a supliciar Sant Cernin- romà oriund de Pamplona i primer bisbe de Tolosa – al segle III o IV, no me’n recordo. Els pagans van estacar Sant Cernin a la cua d’un bou e van fer galopar l’animal pels carrers de Tolosa, això va provocar la mort del bisbe navarrès precisament al carrer ara conegut com la carrièra del taur, a prop del loc on més tard serà erecta la basilica Sant Cernin. Va ser Sant Cernin el que batejar Sant Fermin a Pamplona al pou dit pozuelo de San Cernín. E les Sanfirmines fan la confusió entre els dos Sants qui són tots dos els patrons de la capital navarresa.

  20. 11
  21. Bernat - 09 agost 2010 7:47 pm

    Joan Peiroton,

    No se prou occita pero es curios que afirmes que ‘bou’ en occita es diu ‘taur’ o taure’, pero l’antic nom de l’estacio de Tolosa que comentes es diu ‘matabiau’ en occita ‘matabuou’; no ‘matataure’. Jo he sentit molts occtitans parlar normalment de ‘buous’, no de ‘taures’ quan es referien a l’animal de manera general. Belleu al semental li diuen ‘taure’. (perdoneu per la manca d’accents: es un problema informatic)

  22. 12
  23. Bernat - 09 agost 2010 8:04 pm

    Gabriel,

    Es un vers d’Ausias March? Si es aixi, per ventura es un poc arriscat dir que un vers de March es una provatura dels primers segles, sobretot tenint en compte que al segle XV , la llengua ja fa molt de temps que es ben fixada. A mes, tambe figura que March escriu un catala sense influencia de la koine occitana; aixo es ço que sempre s’ha dit (‘lleixant a part l’estil dels trobadors’). El cas de Taur/Taure-toro no podria esser relacionat amb maure/mor-moro i per ventura tambe amb fer/ferre-ferro? Me sembla que son processos paral·lels…

  24. 13
  25. G. Bibiloni - 09 agost 2010 10:45 pm

    Segurament és així com dius. Això dels ‘primers temps de la llengua’ crec que ho diu en Coromines, però el ‘taur’ d’Ausias March certament no és dels primers temps de la llengua.

  26. 14
  27. Bernat - 13 agost 2010 12:53 am

    He vist a la wikipedia que en occita el mascle de la vaca es oficialment el ‘taur(e)’, tot i que tambe es pot dir ‘buou’:

    “La vaca (var. vacha) es un mamifèr domestic romiaire, generalament portaire de banas sul front, apartenent a l’espècia Bos taurus de la familha dels bovids. Es la femèla del taur(e). Una jurga es una vaca qu’a pas vedelat.

    L’espècia en general e lo mascle se pòdon dire buòu (var. bò(u), bueu). Lo mascle adulte (mens d’un an) sens castrar, taur(e) o brau, e castrat buòu. Quand encara es pas adulte, recep lo nom de vedèl (var. vedèu, vedèth, vèl, vèu)”.

  28. 15
  29. Joan.Peiroton - 14 agost 2010 7:00 am

    En tot cas en gascó, buèu designa el mascle castrat, mentre que taur o taure designa l’animal sencer.

  30. 16
  31. Jes - 28 agost 2010 6:37 pm

    Jaume Roig usava “toro” a l’Espill, és a dir també era una paraula valenciana popular tot i que darrerament ha estat arraconada a l’extrem nord del país. Sospite que ací sona una mica a castellanisme encara que no ho és pas.La distinció entre “bou” i “toro” és necessària.

Podeu deixar un comentari