Dependències i correspondències
Aquí teniu un fragment de l’article corresponent (o correspondent?) a aquesta setmana.
«La cosa que vull fer observar és que en el català convencional i en els diccionaris no existeix la paraula correspondent, i això potser és un error. Correspondent, mot culte paral·lel a correspondència i als esmentats dependent i independent (i independència) podria ser un substantiu molt adequat per a substituir el nefast castellanisme corresponsal. Aquesta és una paraula creada per l’espanyol (la hi veig usada a partir del segle XVII), que és l’única llengua que la utilitza: les altres diuen correspondent (francès correspondant, anglès correspondent, italià corrispondente, portuguès correspondente, romanès correspondent, alemany Korrespondent, etc.). Les úniques llengües del món que diuen corresponsal són l’espanyol i dos satèl·lits seus, el català i el basc (korrespontsal). El gallec escapa de la subordinació i diu correspondente, alineat amb la seva continuació natural, el portuguès.»
L’article complet, aquí.
2 comentaris2 comentaris rebuts
Podeu deixar un comentari
Excel·lent article. Ens escuren les butxaques per mantenir tot l’aparell i l’aparat de l’estat amb institucions com la RAE, el fi de la qual és d’enfortir encara més la llengua i la cultura forastera, i vet aquí que un professor d’universitat nostrat, amb un sou que supòs menys que moderat, fa una tasca immensa per ennoblir la nostra menystinguda llengua. Gràcies, Gabriel.
Moltes gràcies.