Caterina o Catalina?

La culpa del fet que hi hagi tantes Caterines en el món és d’una jove egipciana del segle IV, Caterina d’Alexandria, bella i sàvia, poeta i filòsofa, que va tenir un debat “científic” amb l’emperador romà, el qual va encaixar malament la seva derrota intel·lectual i la va condemnar a morir a la roda de la tortura, una roda amb punxes de ferro que havien d’esparracar la seva carn a poc a poc. Com que les punxes es trencaven miraculosament quan tocaven el seu cos, li va tocar morir decapitada. Això diu la llegenda sobre una santa de la qual no hi ha dades històriques i l’existència de la qual, fins i tot, ha estat posada en dubte, àdhuc per l’Església Catòlica. Uns monjos d’un monestir al peu del mont Sinaí (c. 800) trobaren allà a la vora el seu cos incorrupte i flairant d’olis medicinals, i el monestir, guardià d’aleshores ençà del cos de la santa, esdevingué un important lloc de peregrinació. Les croades escamparen per occident la llegenda i durant la baixa Edat Mitjana Caterina d’Alexandria passà a ser un dels sants més venerats en el món cristià. Article complet.

 

Imatge del raval de Santa Caterina, de Palma (mapa de Gerónimo Canobes, 1726). S’hi veu el bastió (no baluard) de Sant Pere i la porta de Santa Caterina, el convent de trinitaris de Santa Caterina i les primeres cases del raval, amb el carrer de Sant Magí i el camí que correspon a l’actual carrer de la Barrera. També l’església de Sant Magí, fora del mur, i el molinar de Ponent, dit ara el Jonquet. Encara que els textos del mapa són en castellà, diu Santa Catharina, convento de trinitarios.

 

El convent de Santa Caterina de Sena, avui l’execrable conjunt de Los Geráneos.

18 comentaris

18 comentaris rebuts

    1
  1. Jaume - 13 febrer 2010 5:32 pm

    Tota aquesta elucubració històrica està molt bé, però aquesta qüestió de si Caterina o Catalina és insignificant en relació als problemes de la llengua. Potser sí, que ‘Catalina’ continuaria sent una forma col·loquial si no hagués estat per l’espanyol, i potser no, però el català continuaria sent ben català tant si sí com si no. El vertader problema que la gent s’hauria de plantejar no és aquest, sinó si les ‘Catalines’ han de ser ‘Catis’ o ‘Catas’ o ‘Quetes’ o ‘Lines’; o si les ‘Magdalenes’ han de ser ‘Magdas” o ‘Lenes” (o ‘Nenes’!); o si les ‘Margalides’ han de ser ‘Margas’ o ‘Lides’; o si les ‘Esperances’ han de ser ‘Espes’ o ‘Cetes’; o si les ‘Montserrats’ han de ser ‘Montses’ o ‘Ratetes’; etc. etc. És millor 100 Catalines dites ‘Lines’ que una ‘Caterina’ dita ‘Cati’. Per aquí hi ha el vertader problema de l’espanyolització dels noms propis. ‘Catalina’ o ‘Caterina’, ‘Margarida’ o ‘Margalida’, això són menudències.

  2. 2
  3. David - 13 febrer 2010 7:09 pm

    L’enllaç a l’article complet no funciona. El correcte és: bibiloni.cat/ambbonesparaules/caterina.html

  4. 3
  5. G. Bibiloni - 13 febrer 2010 7:27 pm

    Disculpau. Ja està arreglat.

  6. 4
  7. Joan Gabriel Mora - 13 febrer 2010 7:38 pm

    …i el monestir, guardià d’aleshores ençà del cos de la santa, esdevingué un important lloc de peregrinació… o ‘pelegrinació’?

  8. 5
  9. G. Bibiloni - 13 febrer 2010 8:01 pm

    Després d’escriure ‘peregrinació’ vaig pensar-ho una estona ben llarga. Al final em vaig decidir per ‘pelegrinatge’, però no vaig pensar a canviar-ho. Després d’aquest recordatori, ara ho canviaré. Gràcies.
    També se’n parla aquí:
    http://paper.avui.cat/article/ultima/183919/catala/la/terrasseta.html

  10. 6
  11. Jaume - 14 febrer 2010 6:33 pm

    Rellegit el meu comentari, potser pareix que vol llevar mèrit a la teva recerca sobre les dues formes del nom, però sàpigues que no és aquesta la meva intenció. Per a la història de la llengua totes aquestes dades són molt interessants. Ara, crec que en relació a la situació actual em pareix molt més necessari denunciar les formes i construccions realment nocives per a l’essència de la llengua que no centrar l’atenció en detalls que, socialment són, a parer meu, poc transcendents. Ja sé, així i tot, que una cosa no lleva l’altra i que es poden fer totes dues. En qualsevol cas, el meu comentari no és una crítica a allò que dius, sinó un complement, si m’ho permets.

  12. 7
  13. Bernat - 16 febrer 2010 10:00 pm

    Hi ha altres casos de noms que caldria revisar: Isabel i Elisabet (el primer ha esdevingut principal fins i tot a l’Enciclopèdia catalana); Maties i Macià; Domingo i Domènec (aquest darrer molt poc usual); fins i tot Alfons i Anfós, (aquest darrer totalment en desús), etc. Moltes d’aquestes formes, sense la influència del castellà, probablement no es farien servir actualment o potser no existirien.

  14. 8
  15. Antoni Martiáñez - 17 febrer 2010 1:51 am

    Una pregunta: per què escrivim sempre santa Caterina “Thomàs” i no santa Caterina “Thomassa”? Segons Mossèn Alcover, la santa sempre va signar amb el nom de “Caterina Thomassa” i els llinatges eren variables fins que per influència castellana passaren a esser invariables. Cit textualment del pròleg de Vida abreviada de santa Catalina Tomassa: “¿Hi pot haver res més fundat que tal tradició, que tal pràctica? ¿Qui no sap que a Mallorca, fins que mos entrà desgraciadament l’influència castellana, els llinatges no eren invariables com en castellà, sino que en les dones se “feminisaven”, y per això les dones no eren “Jordà”, “Alcover”, “Oliver”, “Pizà”, “Llodrà”, etc.sino “Jordanes”, “Alcoveres”, “Oliveres”, “Pizanes, “Llodranes”, etc.; per això les Senyores de “Ca’n Verí”, “Ca’n Dameto”, “Ca’n Cal·lar”, etc. encara vulgarment elze diuen “Verines”, “Dametes”, “Cal·lares”, per això a Ca-D. Felip “Villalonga-Mir”, encara li diuen: “Ca-Dª. Mira “.

    Tenint en compte aquesta informació em deman si no seria convenient recuperar aquesta tradició que pareix esser que s’ha perduda i escriure no només “Caterina Thomassa”, sinó també “Antònia Miquela” o “Joana Cotonera”, posem per cas. Només és una reflexió. Què en pensau?

  16. 9
  17. Marc Serrano i Òssul - 17 febrer 2010 7:11 pm

    Gabriel, som néts d’una Caterina magnífica de 89 anys. T’agraïm d’haver-nos il·luminat tant –enlluernat, gairebé– sobre la qüestió. ¡Salut!

  18. 10
  19. Antoni Llull Martí - 17 febrer 2010 9:29 pm

    El cas de Caterina com a la forma més correcta del nom em sembla prou clar, però és difícil d’imposar, en no ésser que Caterina esdevingui un nom moda. El cas d’Elisabet/Isabel és més complicat, posat que ambdues formes eren usades en català, a Mallorca mateix, molt de temps abans de la castellanització.

  20. 11
  21. Bernat - 18 febrer 2010 9:15 pm

    A tots els registres baptismals que he vist a Mallorca, fins al segle XVIII es registraven Elisabets, no Isabels. Per ventura Isabel era una forma ja usada abans, però la preferent i escrita era Elisabet.

  22. 12
  23. Antoni Llull Martí - 18 febrer 2010 10:21 pm

    Estic d’acord amb En Bernat. No ho he comprovat exhaustivament, però crec que en els segles XVIII i XIX predominava Elisabet, i el seu hipocorístic Bet, però anteriorment, segles abans, ja hi havia Isabels. Una dona aleshores ja major que vaig conèixer quan jo era al·lot, fa més de setanta anys, li sabia molt de greu que li diguessin “Bel” per “Bet”, i solia protestar a qui li ho deia recordant-li que eren les ovelles que belaven!

  24. 13
  25. Antoni Oliver - 26 febrer 2010 2:05 pm

    El que no m´explic és per què no es pot plantejar la hipòtesi a partir d´una dualitat interna pròpia de la llengua,en lloc d´acudir necessàriament a la influència del castellà: vull dir que em sembla plausible que l´alternança r/l present al nom és prou habitual, documentada i explicada a la nostra llengua -com a moltes d´altres. I l´alternança a/e (Catalina-Caterina) a més d´explicar-se prou a partir de la pròpia llengua, també és present a les llengües europees: l´alternança múltiple que observam en anglès seria bon exemple- tant al primer fenomen r-l com a a-e. La tesi del professor seria certa, o així ho entenc, només si hagués explorat i exclòs prèviament aquesta possibilitat.

  26. 14
  27. Caterina Aguiló i Torres - 23 març 2010 11:16 am

    Hola, Gabriel!

    Sóc na Caterina, exalumna i pradenca. Veig que no expliques el “Caterina” versus “Catalina”. He sentit a dir que era tan bo un com l’altre, però jo, al 77 o al 78, tot d’una que el vaig poder canviar, ho vaig fer. Una abraçada.

  28. 15
  29. G. Bibiloni - 23 març 2010 12:53 pm

    I bé que feres de canviar-ho. M’alegra de trobar-te per aquí.

  30. 16
  31. Caterina - 17 abril 2010 12:25 am

    El meu nom és Caterina. Moltes vegades alguna recepcionista forastera en veure’l escrit m’ha dit: “Caterina, ¡Que nombre más bonito!”, segur que es pensava que era italià o ves a saber què, ja que si haguera sabut que era ben català no hauria dit res o immediatament l’hauria traduït.

  32. 17
  33. Caterina M. - 05 agost 2010 6:48 pm

    En aquests darrers anys he pogut notar com cada vegada més s’imposa Caterina a Catalina, i cada vegada hi ha més Caterines . Però la gent major (fins i tot la meva padrina) em diu moltes vegades Catalina (ja sé que és el mateix, com Pau i Pablo, però vull que em diguin el nom bé) o els forasters creuen que és un nom italià o extrany (com diu el coment anterior v.v

  34. 18
  35. Bernat - 03 setembre 2010 2:02 pm

    D’acord amb ‘Catalina’, però m’agradaria saber perquè s’ha optat per ‘Caterina’ (amb e) en lloc de ‘Catarina’, que també és una forma ben antiga. Les regles d’esquivar vocables esmenten la variant amb a.

    D’altra banda, quina opinió tens de ‘Cristòfol’ i ‘Cristòfor’? L’Alcover-Moll solament recull ‘Cristòfol’. Em sembla que la variant amb l és la més popular a tot el domini lingüístic i és molt antiga. De fet, has de recular molt per trobar la variant amb r… No creus que ‘Cristòfol’ hauria d’ésser la forma principal? El GREC recull la variant amb l com a secundària.

Podeu deixar un comentari